Avui unes 2000 persones ens hem juntat al centre de Sabadell per dir NO al Quart Cinturó.
M'ha agradat la mani, sobretot m'ha agradat que molta gent de joves i d'ICV hem participat. Calia deixar clara, una vegada més, la oposició d'Iniciativa contra aquest projecte que porta més de 50 anys a diferents calaixos del Ministerio de Fomento, que ha passat ja per tantes mans i del qual tant se n'ha parlat.
Personalment, em tocarà patir les seves conseqüències de ben aprop, tot just a uns 100 metres de la porta de casa. El barri on visc, Can Trias, poc a poc va agafant la forma d'una urbanització enmig de tot un relligament d'infraestructures sense sentit.
Fa més de 22 anys que visc aquí i els records de la meva infància són bonics, o peculiars, si més no. Recordo com, aleshores, Can Trias només la formaven dos o tres carrers amb cases com la meva o pisos d'obra vista i que la resta eren solars buits i vegetació.
Ara viuen més de 3000 persones, tenim un polígon industrial, una autopista de pagament, una nacional, unes línies d'alta tensió, una via de tren de rodalies que no té parada, i properament gaudirem d'una autopista de 3 carrils per banda sense entrada ni sortida.
Sent pessimista, crec que si algun dia puc emancipar-me, els records que em portaré del meu barri no seran tant bons com els de la meva infància. Sempre quedarà la gent amiga, al família i les experiències viscudes; però també sempre recordaré la passivitat dels veïns, i la destrossa feta per part de persones que ni tant sols saben que existeix un barri a les afores de Terrassa, amb més de 20 anys d'història, que es diu Can Trias. El meu Barri.
M'ha agradat la mani, sobretot m'ha agradat que molta gent de joves i d'ICV hem participat. Calia deixar clara, una vegada més, la oposició d'Iniciativa contra aquest projecte que porta més de 50 anys a diferents calaixos del Ministerio de Fomento, que ha passat ja per tantes mans i del qual tant se n'ha parlat.
Personalment, em tocarà patir les seves conseqüències de ben aprop, tot just a uns 100 metres de la porta de casa. El barri on visc, Can Trias, poc a poc va agafant la forma d'una urbanització enmig de tot un relligament d'infraestructures sense sentit.
Fa més de 22 anys que visc aquí i els records de la meva infància són bonics, o peculiars, si més no. Recordo com, aleshores, Can Trias només la formaven dos o tres carrers amb cases com la meva o pisos d'obra vista i que la resta eren solars buits i vegetació.
Ara viuen més de 3000 persones, tenim un polígon industrial, una autopista de pagament, una nacional, unes línies d'alta tensió, una via de tren de rodalies que no té parada, i properament gaudirem d'una autopista de 3 carrils per banda sense entrada ni sortida.
Sent pessimista, crec que si algun dia puc emancipar-me, els records que em portaré del meu barri no seran tant bons com els de la meva infància. Sempre quedarà la gent amiga, al família i les experiències viscudes; però també sempre recordaré la passivitat dels veïns, i la destrossa feta per part de persones que ni tant sols saben que existeix un barri a les afores de Terrassa, amb més de 20 anys d'història, que es diu Can Trias. El meu Barri.
