dilluns, 22 de gener de 2007

Banderas de nuestros padres


Ayer, justo un rato derspués de plegar del trabajo y comer me volví a ir al cine, y todo hay que decirlo, en muy buena compañía. Una vez estuvimos delande de la maravillosa y majestuosa entrada de los antes y siempre AMC y ahora Cinesa, cojimos el prospecto, receta, libro, etc. (toda ésta lista de "sinónimos"es lo que entiende la gente que se acerca a taquilla por programa) y después de mucho discutir y de pensar en los horarios de salida para hacer coincidir con la cena, etc. decidimos ir a ver la "nueva" de Clint Eastwood, nominada a los globos de oro y posiblemente a los Oscar (perdón pero no se poner el copyright), Banderas de nuestros padres.
La peli esta muy bien rodada, la imagen, luz, color, planos, etc. estan muy cuidados y hechos con buen gusto; pero la temática de la película se me hizo un tanto tediosa. La moraleja de la película es algo tan obio, o por lo menos que yo ya tenía tan asumido, que prestarle atención a más de dos horas de película para que al final salga un "héroe" de guerra jubilado explicándomela con voz en "off" me parece innecesario. Sé que los héroes son algo que grandes potencias, y no tan grandes, tienen que inventarse para sacar a relucir el lado subjetivo, reflexivo y sensible de sus ciudadanos (en éste caso los patriotas estadounidenses) y de ésta manera desviar la atención de éstos hacia otros asuntos que mantengan a la susodicha gran nación unida y cohesionada entorno a una gran bandera.
Pues Clint Eastwood parece haberse enterado hace poco, o a lo mejor, ha creido oportuno rodar ésta película ahora que USA (la administración Bush) parece ser más mala y destructora que nunca. Pero, Amigo Clint, seguro que tu has visto y venerado muchas y muchas banderas rayadas y con estrellitas a lo largo de tu vida, aunque a lo mejor ahora ya te estés cansando de hacerlo.
De todas formas, si de algo me sirvieron las horas que pasé en el cine, fueron para reafirmarme en mis pensamientos o sentimientos al respecto.
Respeto las banderas y la gente que las venera aquí y allá, incluso yo también, como todos los mortales, puedo identificarme con una o varias en algún momento de acusada sensibilidad, pero nunca dejaré que una bandera me ciegue la vista y me distraiga de otros asuntos (la gran mayoría) mucho más apremiantes, objetivos y tangibles. Porque son éstos últimos (y no otros) los que realmente marcan, sino la historia, sí la vida (o la muerte, ver foto) de las personas de un país, una nación, un estado o el mundo en general.

dilluns, 15 de gener de 2007

Saul.cat

Aquesta nit el Jordi Manils m'ha fet saber que tots dos sortiem al bloc d'en Saül Gordillo. La veritat és que m'he sorprès (encara més) de lo ràpid que córren les notícies per aquest món virtual d'internet. Fins i tot fa esment de la "conversa" a través dels blocs que vam tenir el Lluís Soler i jo. A mi també em sorprèn que jo sigui l'únic "polític" de Viladecavalls que té la opció dels comentaris activada al seu bloc. No crec que en aquest poble la gent estigui tant interessada en fer comentaris destructius als seus polítics com per no contemplar aquesta opció. A més, les crítiques també s'han de saber encaixar, són "gajes del oficio".
Un altre link més.
Salut!

P.D.: Ho sento, però la idea d'incloure un apartat amb blocs d'"enemics" o "adversaris" polítics va ser meva. ;-)

dissabte, 13 de gener de 2007

La política dels i les joves


Avui he assistit a la 3a Assemblea de JEV al Vallès Occidenal. M'ha agradat conèixer Barberà del Vallès i poder estar en els equipaments de Can Gorgs, un molt bon espai per fer activitats culturals i lúdiques de tota mena.
Aquest post era per desitjar tot el millor a la gent de Joves de la comarca i encoratjar-vos per fer una molt bona feina de la qual les més de 70 persones que en formem part ens poguem sentir orgullosos. També, i en especial, els millors desitjos per al nou coordinador comarcal, el Ramon Gutiérrez. Ho faras genial, tot un exemple a seguir a Matadepera ;-).
Per acabar gràcies al Carles Fernàndez per haver organitzat el tema a Barberà, a la coordi nacional i diputada Laia Ortiz, al coordi David Cid, al Xavi Boix, i a la gent de l'equip coordinador sortint i a Ramon Armengol merci per la bona tasca feta, ha tingut moooolt mèrit.
Ànims i a treballar!

diumenge, 7 de gener de 2007

El ritual del canvi d'any

Ja fa uns dies que vem avançar una xifra en el calendari i m'agradaria fer una reflexió sobre el que crec que donarà de si aquest any en el meu entorn. (Sense parlar gaire de la meva vida privada que només m'interessa a mi).
He de reconèixer que una de les coses que m'ha animat a escriure ha sigut llegir un dels posts que en Lluís Soler (regidor d'ERC al meu poble) ha posat en el seu blog. Però ja parlarem més endavant de política.
Una primícia: aquest 2007 seré oficialment un sindicalista més, i no se perquè (poc a poc ho vaig entenent) però alguns companys de feina i la majoria de sindicalistes que conec m'han fet la pregunta: ja saps on et fiques? Doncs la veritat és que crec que sí ho se. M'endinso en el turbulent món del treball i la "negociació" col·lectiva, on el treballador es troba en una situació de poder diferent i desigual respecte l'empresari. I tot això dins un context social clarament individualista i competitiu. En altres paraules, que un delegat d'empresa competent haurà d'enforntar-se a l'abús de poder dels seus caps i alhora fer moure el cul als seus companys, la major part d'ells preocupats pel seu cul i per cobrar alguna cosa, que no saben d'on surt, a final de mes. Doncs sí, la cosa està xunga, però ho faré el millor que pugui, i ganes no em falten.
I ara, parlant de política, he de dir que sempre em sorprèn llegir al Lluís Soler. Mai em quedo indiferent. El conec, no profundament, però si he coincidit en determinats moments amb ell, i en molts tipus de situacions diferents, i això m'ha fet crear una imatge determinada d'ell.
Com a crítica positiva he de reconèixer que escriu molt bé, no crec que totes les persones de ciències ho facin com ell. (Això és un tòpic, però jo m'el crec).
Però de vegades crec que hauria de deixar de banda la seva faceta de polític i no creure's tant al límit tot el que diu. Ja sé que els polítics han/hem de donar una imatge de credibilitat i fermesa davant la gent, però d'errors en cometem tots, i crec sinceramen que ERC ha comès uns quants en aquesta legislatura, i la petita dosi d'autocrítica "brilla por su ausencia".
Ara de sobte volen un govern catalanista i d'esquerra a Viladecavalls? Perquè van pactar amb CIU llavors? Ara aquests son uns traïdors? No era en Fèlix Farré un traïdor quan va fer-se alcalde amb les sigles del PSC per passar després a Convergència? Jo no entenc res de res.
Lluís jo crec que la fermesa no només s'aconsegueix amb el discurs.
I ja de pas, no entenc que diguis que ICV només ven fum i bon rotllo. Això no és un argument polític, no? Ja se que no ets simpatitzant d'ICV, però la pròxima vegada "curra't" una mica més les crítiques cap als ecosocialistes, o iniciativus, com tu acostumes a dir.
Si algú vol contestar, poseu-me un comentari, que per això estan.
Marxo al cine que he de guanyar-me el sou i fer més ric al senyor Cinesa.
Salut!