dimarts, 20 de novembre de 2007

"Es el tiempo de los bravos"


Amb aquestes paraules s'expressava avui l'encara President del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, a una entrevista que li estàven fent a CNN plus.
M'ha semblat molt coherent tot el que ha explicat arrel de la seva decisió de deixar la política activa. No ha fugit d'estudi quan l'han preguntat sobre les possibles discrepàncies amb la cúpula del PSOE. I ha dit que "yo ya estoy para que me quieran" y "me retiro ahora porque ya he llegado a lo máximo que aspiraba, sólo me queda ser rey y presidente del gobierno, y no quiero ser ninguna de las dos cosas".

A part d'aquesta encertada decisió, el que més m'ha fet reflexionar han estat les seves paraules quan li preguntaven sobre les discrepàncies i espectacles varis que tots i totes hem vist a un Ple rere altre del Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura.
En aquest sentit Marín ha dit que "en política hemos perdido el límite" i no només s'ha referit al Partit Popular, la crítica també arribava al PSOE.
Personalment, les desqualificacions constants entre socialistes i populars d'aquests quatre anys han arribat a aborrir-me en gran mesura, i crec que no és el que la gent vol veure dels seus polítics, o si, ja no sé què pensar.
Si partim de la base que pràcticament a totes les hores del dia surt gent cridant i parlant dels altres a la televisió; no seria d'estranyar que "al españolito medio" també l'agradés veure els seus polítics barallant-se contínuament a veure qui la diu més grossa.
De qualsevol manera, no seria quelcom desitjable.
Més que res, perquè tot això no fa més que fer créixer el descrèdit vers la política, la típica frase "es que todos los partidos son iguales". Doncs, senyor o senyora, no. Quan algú diu aquesta frase jo sempre dic que si no li agrada, que pensi que fa uns anys només hi havia un de partit. No és un sistema perfecte, però és viable actualment.
A tot això, és important remarcar la importància que, en democràcia, tenen les nostres institucions. El seu valor i respecte és fonamental. És la base per la legitimitat del sistema democràtic i de dret en que se sustenten les societats "modernes".

Ja per acabar, i fent al·lusió a la política municipal, dir que al nostre equip de govern (CiU-PVA) en saben poc de tot això, o si més no, ho tenen poc present.
I ho dic per les constants mostres d'hostilitat a la oposició. Perquè Sebastià Homs no vol reunir-se amb nosaltres per tractar res, ni tant sols per consensuar temes de "poble"? És despotisme o incapacitat política?
M'inclino més per la darrera opció, ja que deixar de banda al 48% dels veïns i veïnes que representem els partits de l'oposició no pot ser una altra cosa.
Ells dominen més les tàctiques agressives i dures com la mentida, la interpretació restrictiva de la llei, l'amenaça i el "chanchullismo".
És una pena, però la realitat és aquesta i és a la que hem de fer front.
Tal com deia avui Marín: "Cuando se busca el enfrentamiento, el cuerpo a cuerpo, es el tiempo de los bravos, y los que buscamos el entendimiento y el diálogo somos unos cursis".

Confio en aplicar més convençudament d'ara en endavant aquesta manera de fer dialogant i responsable, al dia a dia de la tasca política.
Ens veiem al carrer o al pròxim Ple!

Carlos.


Cap comentari: