Bon 2010

Els millors desitjos per aquest 2010 que comença en unes hores.
Força, salut, amor i somriures per a tots i totes.

Ens veiem aviat ;-)

Hopenhagen: Carta per en Lluc

Em sap greu fer parasitisme blocaire, però aquesta carta d'en Joan Herrera al seu fill tornant de Copenhage resumeix molt bé com les esperances d'aquest "Hopenhagen" s'han vist frustrades per la manca d'acord, compromís i lideratge.

"Lluc, torno a casa amb les butxaques buides. A Copenhague, la cimera on s'havia de pactar l'acord que permetés governar el canvi climàtic, no s'han posat d'acord. O millor dit, s'han posat d'acord en no assumir compromisos. Els EEUU demanaven transparència però no volien assumir una retallada en les emissions de CO2. La Xina no volia sentir parlar de cap control extern. El president del Brasil, Lula da Silva, va ser l'únic que va fer un pas endavant oferint posar diners per als països més pobres, des d'un país on encara hi ha profundes desigualtats.

A la cimera no hi havia societat civil. Hi havia un únic representant de la societat civil, en Joaquín Nieto, de l'ONG Sustain Labor, que seguia la cimera i els acords. En un moment donat va demanar a la ministra Espinosa, de Medi Ambient, que es reunís amb les entitats ambientals desplaçades a la capital danesa. Però res de res.

Ahir al matí ens vam veure amb el president Zapatero, i ens va donar una visió optimista -cosa que el caracteritza- de l'escenari. Estava convençut que s'arribaria a l'acord. I de fet no es va equivocar. Finalment va haver-hi acord, però l'acord s'apropa poderosament al no res, perquè és una declaració genèrica, sense compromís de reduccions d'emissions, sense compromís de finançament dels països del sud, sense calendaris... Ni tan sols s'ha marcat un termini per arribar a un acord vinculant.

En aquest principi de segle XXI el planeta és cada cop més bipolar. Els pols són els EEUU i la Xina. I Europa cada cop pinta menys. Ahir, Europa era incapaç de fer un gest que forcés a l'acord, sense lideratges clars i sense un compromís de reducció d'emissions del 30% independentment de l'acord, cosa que hauria obligat la resta de països i potències a moure fitxa. Davant la manca de lideratge europeu, la resta de principals potències pactaven una declaració genèrica, que la UE ha acabat acceptant.

Mentrestant, un bon amic és en una presó danesa. Al director de Greenpeace Espanya, Juancho López Uralde, li demanen una pena que pot anar de 6 mesos a 6 anys de presó per haver-se colat al sopar de gala d'abans d'ahir i haver desplegat una pancarta que deia “Els polítics parlen, els líders actuen”.
Lluc, el dia que vas néixer va ser el dia més feliç de la meva vida. Havies arribat i tot adquiria un nou sentit. Amb els dies vaig arribar al convenciment que cap persona que fos pare o mare podia donar l'esquena a aquest repte que és aturar el canvi climàtic, perquè voldria dir menystenir el futur dels fills. Però ara mateix penso que potser m'equivocava. Sovint la nostra espècie, la humanitat, actua més com una plaga, incapaç de dominar el medi que l'envolta, simplement el depreda, l'esgota, l'esquilma, sense tenir present el que vindrà després. I els nostres líders estan atrapats en una agenda política en la qual no els passa factura no prioritzar el medi. Quan penso en el teu futur em ve al cap que de la mateixa manera que la meva generació pensa en l'Europa dels anys 30 com aquella que no va ser capaç de frenar els règims totalitaris i els seus genocidis, potser quan creixis la meva generació serà recordada com aquella gent estúpida de principis del XXI que va ser incapaç de frenar el canvi climàtic quan eren a temps de fer-ho.

Per poder canviar les coses encara ens falta una ciutadania global. I el que és imprescindible és aconseguir que aquells irresponsables que no donen prioritat a la lluita contra el canvi climàtic paguin penyora electoral. Modestament intentaré aportar el meu gra de sorra. El proper any encapçalaré les llistes d'ICV a les eleccions catalanes. Sense dubte parlarem i debatrem sobre molts temes que acabaran per afectar-te d'alguna manera. Però, encara que ho intenti sovint, probablement acabaré parlant poc del que afectarà més la teva vida: el canvi climàtic.

Encara som a temps. Tot i que el temps s'esgota, encara podem canviar el curs de les coses. Potser hi ha qui especula a portar-nos al límit de l'abisme, però al teu voltant moltes persones continuarem treballant diàriament per evitar-ho. Espero que quan llegeixis aquesta carta, la vegis com un atac de rebel·lia i d'indignació contra l'acord més decebedor d'aquesta dècada. També espero que aquests dies donin peu a la reacció de tota una generació que digui ben clar "jo vull continuar convivint amb el planeta i vull que els meus fills també puguin fer-ho".

Joan Herrera

Pisos per a joves. Segur?

Després de moltes indefinicions per part de l’equip de govern, els pisos municipals de Viladecavalls seran de protecció oficial a preu concertat. CiU va decidir acollir-se a aquesta modalitat a corre-cuita ja que l’any vinent desapareix, i va comptar amb els inestimables vots a favor dels seus exsocis de la PVA i dels regidors no adscrits.

Això suposarà tenir 63 pisos de compra -per a joves- a un preu aproximat d’entre 120.000 i 180.000 € -entre 20 i 30 milions de les antigues pessetes- disponibles per a entregar d’aquí poc. Aquest preu resulta del preu de construcció d’aquests pisos que, sense repercutir el cost dels solars on estan construïts, ascendeix a 2.180 € aprox. el m2, segons les dades de que disposem.

Ara bé, a la vista d’això em sorgeixen algunes preguntes:
Els diferents governs que han treballat aquestes promocions han preguntat als i les joves què necessitem per a la nostra emancipació?
La resposta és sí. Al Pla Local de Joventut de Viladecavalls encara vigent, els joves entrevistats no demanen pisos de compra, sinó de lloguer assequible; que els permetin fer una primera emancipació per, en un futur, poder optar a la compra.
A més, segons l’Observatori Jove de l’Habitatge, a Catalunya, per a una persona entre 18 i 34 anys, el cost d’accés al mercat de l’habitatge lliure és del 71,8% i per als joves de 18 a 24 anys suposa el 97,2% del seu sou. I si mirem les dades per sexe, per a un home jove aquest cost suposaria el 66% del seu sou i per a una dona jove el 80%.

En comptes d’escoltar aquestes demandes i fer front a una realitat també present al nostre municipi, a Viladecavalls els i les joves tindrem pisos de compra a preus molt similars als de mercat. Això no són pisos per a joves.

Algú s’ha plantejat que cap banc donarà una hipoteca a un “Jove tipus”, en el millor dels casos mileurista i amb un contracte eventual? I que un aval dels pares o una hipoteca a 40 anys no té res a veure amb l’emancipació?

Des que van començar a construir-se aquestes promocions, molts coneguts i amics m’han preguntat: escolta Carles, com està el tema dels pisos per joves a Vila? Què els puc dir ara?
Doncs que això és el resultat d’un despropòsit i d’una gestió no dolenta, sinó simplement del tot incompetent. No és de rebut jugar amb un tema tant sensible com aquest i crear falses expectatives entre el jovent del poble.

Caldrà seguir buscant fórmules per abaratir el preu final d’aquests pisos, tot i que les passes en el sentit contrari ja han estat moltes.

CiU i PVA en contra de la transparència, participació i bon govern a Viladecavalls

Des d'ICV vam presentar una Moció al Ple del passat 26 de novembre amb una sèrie de mesures per fomentar i assegurar més transparència, participació i bon govern a nivell local:

La millora pel bon govern i la transparència local hauria de consistir, fonamentalment, en:

Ø Més transparència i bon govern

- Generalitzar la figura de la Carta de Serveis Públics a totes les corporacions locals i serveis municipals, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, establint terminis i determinant nivells de qualitat de la prestació dels serveis. Les cartes de serveis públics han de servir per posar de relleu el cost i la rellevància del servei, així com la responsabilitat de la ciutadania.

- Aprovació de la llei de l’accés a la informació pública per tal de permetre als ciutadans conèixer la informació pública que es considera bàsica i essencial per tal de garantir la participació efectiva en la vida pública.

- Desplegament a nivell local del que es determina a la Llei Audiovisual de Catalunya, per garantir un funcionament democràtic i plural dels mitjans de comunicació locals.

- Potenciar la figura del Síndic de Greuges i dels Síndics i Defensors locals, dotant-los d’una base legal i d’uns recursos, que garanteixin la seva independència dels respectius governs municipals.

- Sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió dels serveis i procediments de l’administració local i incorporar mecanismes de control en les contractacions d’obres i serveis de llarga durada a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència.

- Crear una declaració pública d’activitats econòmiques i patrimonials dels càrrecs electes, perquè formulin declaració sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i declaració de béns patrimonials. Els Registres d’Interessos constituïts tindrà caràcter públic.

- Limitar la proliferació d’empreses i consorcis públics, augmentant-ne els controls i la justificació davant els ciutadans i ciutadanes que han de conèixer la seva existència i la seva missió pública. Les empreses han de disposar d'espais que informin dels seus objectius, de la composició dels consells d’administració i de la seva activitat.

- Impulsar els Codis ètics i de desenvolupament del Dret a la Bona Administració sota els principis d’igualtat i no discriminació, absència d’abús de poder, imparcialitat, independència, objectivitat, transparència, participació i accés a la informació, protecció de dades i drets lingüístics.

- Impulsar que les administracions locals elaborin i facin pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, a partir dels criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels ciutadans i ciutadanes.

- Creació de l’Estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i deures. Els regidors i regidores que es troben a l’oposició ha de gaudir d’una regulació i empara específica perquè puguin exercir les seves funcions de fiscalització i control en els contractes i adjudicacions.

- Garantir la presència de l'oposició i dels sindicats a les taules de contractació.

Ø Augmentar els controls i la participació en les polítiques urbanístiques.

- Promoure les modificacions necessàries del sistema de transformació del sòl a l’Estat espanyol passant d’una situació en què la propietat s’apropia de la pràctica totalitat de la plusvàlua que genera l’acció urbanística a un sistema alternatiu on l’aprofitament urbanístic sigui objecte de concessió.

- Impulsar la creació efectiva dels Consells Assessors Urbanístics (tal com diu la Llei d’urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desenvolupa) per a formular i plantejar criteris i alternatives d’ordenació, considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible i estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana.

- Creació d’una oficina específica de l’Agència Tributària de seguiment de l’activitat urbanística que tingui per objecte el creuament de dades de les declaracions fiscals i els documents urbanístics.

- Elaboració de criteris que han de permetre evitar situacions de monopoli en l’atorgament de contractes administratius.

- Aprovació de la iniciativa ciutadana municipal, com a regulació específica per a l'àmbit local de la iniciativa legislativa popular, amb l'objectiu de facilitar la intervenció ciutadana dirigida a promoure determinada actuació dels governs locals. Aquest instrument permetria sol·licitar intervencions orals als plens i proposar punts a l'ordre del dia, demanar informacions o explicacions sobre actuacions municipals o proposar un text normatiu o l'adopció d'un Acord.

- Regulació dels conflictes d’interessos, per a totes les persones que intervenen en l’aprovació dels instruments de planejament urbanístic i dels contractes administratius

- Establir programes específics de participació ciutadana per reforçar el paper de les organitzacions socials que vulguin fer seguiment de les actuacions urbanístiques als municipis.

Algunes són mesures que ja hem demanat amb antelació i per separat, però consideràvem important que l'Ajuntament de Viladecavalls agafés aquest compromís de fer les coses ben fetes.

Doncs bé, la proposta no va prosperar degut als vots en contra de CiU i Paco Vega. I els seus arguments van ser: "és una carta als reis", "quan l'Estat i la Generalitat compleixin això, nosaltres també ho farem". O, un desafortunat Paco Vega que a la proposta de declaració pública d’activitats econòmiques i patrimonials dels càrrecs electes, va argumentar que "atenta contra el dret a la intimitat" i que "lo próximo que serà, decirle al ciudadano que detrás tengo un agujero y...".

Potser per ser conseqüents amb la seva mala gestió i mal govern, tant CiU com el seu ex-soci van rebutjar la Moció.
De totes formes, no deixa de ser sorprenent que qualsevol càrrec públic es negui a fer més democràtica la institució de la qual en forma part, com és en aquest cas l'Ajuntament.

Fem memòria: franquisme vs. catalanisme. La Catalunya de tots vs. la "seva" Catalunya.

Tal dia com avui cal recordar que la burgesia catalanista no va dubtar en recolzar el franquisme per protegir els seus interessos de classe. Quina legitimitat pot tenir la dreta catalana ara quan s'envolica en la senyera per defensar aquests mateixos privilegis de classe?

léase. supressió de l'impost de successions per no pagar per les seves propietats, defensa de l'escola privada i a poguer ser catòlica, defensa de la sanitat privada, defensa aferrissada del lliure mercat, defensa dels impostos sobre el treball i no sobre el capital i la propietat...

Us recomano la lectura d'aquest article del professor Vicenç Navarro en que aborda aquest mateix tema.

P.D.: El 20 de novembre de fa 34 va morir el dictador. 40 anys abans, el diari de referència de la dreta catalana actual aplaudia la seva victòria.

Dels casos de corrupció al "tots són iguals"

Ja fa uns dies que aquesta imatge, un cartell de pre-campanya de les darreres eleccions catalanes, corre per les xarxes socials d'internet.
Està present entre els ambients més "iniciativerus", però crec que respon a la necessitat que tenim la gent que pertanyem a partits polítics honestos de refermar-nos en el nostre compromís per la gestió ètica que fem d'allò públic.

Els casos de corrupció d'aquests darrers mesos (Gürtel, Pretòria...) posen al descobert, a part de les vergonyes dels partits grans (PP, PSC-PSOE i CiU); un procés de "berlusconització de la política" que abarca des de la política municipal fins determinats governs autonòmics.
Davant aquest context, la gent, ja de per si allunyada de la política en general, de seguida s'apunta al "tots són iguals". Certament, és el més fàcil. Però, segur que tots són iguals? Fem una ullada a les sigles corruptes. Com he dit abans "només" són un grup de tres, els tres grans. A més, es pot passar de la política, però la política no passa de tu. I si no fas política, te la fan, i a sobre corres el risc que te la facin malament.
Per tant, al tanto amb els discursos populistes que l'únic que reflexen és una actitud passiva i còmoda o, pel contrari, el desprestigi d'allò públic.

A ICV fem els deures i seguim apostant per una manera decent de fer política i, per això, vam proposar ja al 2005 a totes les forces polítiques una reforma de la llei de financiació dels partits que no van acceptar i, per això, tornem a proposar ara la signatura d'un Pacte contra la corrupció, per la transparència i el bon govern.

Fins i tot a pobles petits com Viladecavalls, hem viscut els pitjors anys pel que fa a la a la banalització de la política i la gestió irregular i poc transparent dels recursos públics. Actualment hi ha una investigació oberta per part de fiscalía per tal d'esclarir algunes actuacions, que espero i desitjo arribi fins el fons de tot plegat.
Mentrestant, els GM d'ERC i ICV vam proposar al Ple del passat mes d'octubre la realització d'auditories a l'Ajuntament i Viladecavalls Multigestió S.L. Per transparència i aplicant l'ètica de la que abans parlava, necessitem quantificar l'edeutament real de l'Ajuntament i auditar la gestió política dels darrers 3 anys. Els veïns i veïnes també ho han de saber.
El més contradictori del darrer Ple, va ser que al mateix temps que acordàvem auditar la gestió política de CiU (amb els diferents socis) al capdavant del govern municipal dels últims anys; CiU presentava una moció per posar el nom de Sebastià Homs al nou pavelló municipal.
Aquestes coses només passen a Viladecavalls.

Espero que tant uns com altres tinguem memòria històrica i canviem aquesta berlusconització pel que hauria de ser la normalitat democràtica: la posada en valor d'allò públic i col·lectiu.

De visita a Circutor: com combatre la crisi energètica des de l'estalvi i l'eficiència

El passat divendres vaig tenir la sort de poder acompanyar el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a la seva visita a la planta de Circutor a Viladecavalls.

Aquests dies que principalment es parla de crisi econòmica i financera; cal seguir recordant els estralls que la crisi ecològica està, també, causant al món globalitzat en que vivim.
Una crisi ecològica que té conseqüències com el canvi climàtic i l'escalfament global i que, alhora, genera una escassetat de recursos energètics. Sap greu parlar un altre cop de crisi, però és així; estem davant d'una crisi energètica derivada del consum ineficient i de la dependència dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas). Fonts d'energia que, com el seu propi nom indica, son finites, no renovables.

Doncs bé, sense enrollar-me més, ja que tampoc sóc un expert, a Circutor es dediquen precisament a dissenyar productes per a l'estalvi i control energètic d'edificis, vehicles, etc i ,alhora, treballen amb energies renovables tals com l'eòlica i la solar.

Els gerents de l'empresa van explicar-nos que pràcticament no han notat la crisi. I no és perquè si. Treballen a un sector que alguns dirien que és el futur, jo crec que ja és el present. No és casualitat que exportin a més de 100 països i que el seu principal client sigui Noruega.
L'eficiència energètica i l'estalvi, juntament amb el desenvolupament i l'aposta per les renovables hauria d'estar a les agendes de tots els països del 1r món. Això contrasta amb l'aposta per les nuclears del govern espanyol.

Ja per acabar, a Circutor van ensenyar-nos una estació de càrrega de vehicles elèctrics. A Viladecavalls està prevista la instal·lació d'una d'aquestes terminals de càrrega. Grans marques com Volvo, Toyota o Nissan ja tenen enllestits nous models d'híbrids endollables. I és que els cotxes elèctrics, tant híbrids com purs, hauran de ser, necessàriament, els vehicles del futur.

Més transparència i més lloguer

El govern de CiU anuncia que abans d'acabar aquest any finalitzaran les obres dels habitatges promoguts per l'Ajuntament a través de l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió S.L., tot i que la premsa recull l'esdeveniment, no es faciliten més dades que seran en règim de venda, que l'alcaldessa serà l'encarregada d'efectuar l'entrega formal de les claus i que properament es presentarà l'esborrany de les bases d'adjudicació. Però no es diu res dels preus d'aquests habitatges, que segons ens han informat rondaran els 2.400 euros per metre quadrat , als que cal afegir uns 14.000 euros més de la plaça d'aparcament annexa a cada pis.

Aquestes promocions arriben en un moment en que el mercat immobiliari està en una situació d'estancament, amb preus a la baixa, una nombrosa oferta i una demanda que no té possibilitats d'accedir a l'habitatge. Aquests habitatges s'afegeixen a un parc, ja prou nombrós, en busca de compradors.

El preu que han fixat des de la promotora municipal no incorpora la repercusió dels terrenys, en aquest supòsit s'enfilaria per sobre dels 3.000 euros. Des d'ICV creiem que no ha estat bona una gestió pública que genera preus com qualsevol altra promoció privada. A més, la decissió premeditada per part del govern municipal de no voler definir exactament el règim dels habitages, (ni son V.P.O., ni concertats) representa ara un obstacle no només per establir les bases d'adjudicació, sinó també per establir un preu just i alhora assequible.

Per altra banda, la precaria situació econòmica de l'Ajuntament i per extensió de la pròpia promotora municipal és un element que pressiona i omple d'urgències unes decissions que s'han de prendre amb la màxima prudència.

No podem, per tant, afegir-nos a aquesta carrera d'obstacles, sense tenir un coneixement del tot transparent tant del procés de la gestió, com de la situació econòmica de l'Ajuntament i de la promotora Viladecavalls Multigestió S.L. Aquesta és per sobre de qualsevol altra la urgència en aquests moments.

Cal conèixer quin és el cost real de les promocions, copsar la viabilitat de l'empresa en el cas, del tot previsible, que la venda dels pisos s'allargui en el temps. Explorar les diferents opcions en l'oferta, no només V.P.O, preu concertat, sinó també el règim de lloguer que els temps reclamen.

El debat de les bases d'adjudicació ha de ser posterior o si es vol paral.lel a l'auditoria. A ningú se li escapa que aquestes bases i el preu final, s'han d'ajustar als objectius que prèviament s'han d'establir, i a un mercat que no te res a veure amb temps passats. Tenim un problema com qualsevol altre promotor, agreujat per la manca de definicó del projecte i de transparència.

Per últim, reiterem la nostra aposta per; un cop aclarits tots els dubtes que plantegen aquestes promocions, un parc de pisos de lloguer assequible a Viladecavalls.

Cal donar una solució adequada a les necessitats d'allotjament de les capes de població amb rendes mitjanes o baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d'oferta de mercat. Principalment: joves, gent gran, discapacitats i persones amb pocs recursos econòmics.

Patriotisme, religió i altres temes seriosos

Avui, dia de la hispanitat, ha sigut un bon dia.

M'he llevat tard, ja que ahir vaig estar al Festival de Sitges fins tard i a l'hora de dinar hem celebrat l'aniversari del meu pare. Es fa gran, al igual que tots i totes. Sempre he pensat que els aniversaris són dies en que ens donem la llicència per expressar sentiments, està "socialment permès" dir un t'estimo, fer abraçades, dir el que aquesta persona significa per a tu, fer regals... expressar en general.
A la tarda he anat al cine a veure una pel·lícula que van recomanar-me els meus pares i que ja tenía ganes de veure, Ágora d'Alejandro Amenábar.
M'ha agradat molt i la recomano a tothom. Parlant de sentiments, casi em surt la llàgrima, però el meu sentiment de ràbia ha guanyat la batalla i al final no he plorat.
Amenábar fa una crítica ferotge a dues de les grans religions de la història universal: el cristianisme i el judaisme. I és una crítica que va directament a l'arrel, als orígens d'ambduess religions, a on pot fer més mal. Molt valent.
Amb el que em quedo de la pel·lícula és amb la dialèctica entre filosofia vs religió. De com la filosofia, el pensament, la cultura entesa com a transmissió de coneixements de generació en generació; ens fa lliures. I de com les religions inventen i en fan doctrina d'aquestes invencions. Doctrina que, per altra banda, sovint es porta a l'extrem del fanatisme i esdevé el sentit últim de la vida per algú o per molts.
En aquest punt és on la religió (a banda d'una mentida creada per fugir de les pors i les preguntes de l'ésser humà) és perillosa i una font constant de conflictes.

També volia reflexionar, aprofitant la festivitat del dia, sobre el patriotisme. Sobre el sentir-se molt d'aquí o d'allà, sobre fer banderes i estimar-se molt una terra.
Jo em considero català, he nascut a Catalunya i m'agrada. Però per sobre de tot em sento ciutadà i persona del món (això també lliga amb el que es preguntàven a l'Alexandria del s. IV d.c. sobre si la Terra era rodona o plana). De moment, només he pogut viatjar per Europa i em sento molt a gust tant a un poble o ciutat com a un altre. Perquè hi ha molt a descobrir i molt per veure i valorar a tot arreu. Pot quedar molt hippie, però és el que penso. Hi ha gent maca i dolenta tant a Madrid com a Andorra, per dir algo.
El que vull dir amb això és que no celebro especialment ni el dia de la hispanitat ni la diada nacional de Catalunya. Em sento més aviat ridícul. Tenir un dia de festa, però, és d'allò més constructiu i assenyat.
La desfilada militar de Madrid és repugnant, però suposo que ja sortiran d'altres articles o comentaris que se la carregaran amb més gràcia que jo. Si aquí fessim una desfilada dels Mossos amb l'uniforme de gala l'onze de setembre, mentres la classe política i la noblesa s'ho miren des de la grada, ho trobaria igual de "barroc".

Sí que celebro molt més, per posar un exemple, el dia de Sant Jordi; però no perquè sigui una tradició catalana ancestral ni perquè el tal Jordi fes quelcom heròic que el portés a ser Sant després de la seva mort; sinó perqué és un dia especial. Un dia en que, com jo he pogut fer avui, es perceben i es demostren sentiments i es gaudeix del coneixement i el pensament, tant popular com científic.

De la ética y el morbo

El pasado jueves 24 de setiembre, día de la Mercè, se celebró el primer pleno ordinario del nuevo curso. Fue el primer pleno con Regina Parellada como alcaldesa i el primero en que el equipo de gobierno de CiU se encuentra en minoría.
Entre otras cosas, se aprobaron: la celebración de Plenos de manera mensual (antes eran cada dos meses) los sueldos y retribuciones de los 13 concejales del consistorio (los mismos que en el 2007 con la actualización del IPC), el nuevo cartapacio y los representantes en las diferentes instituciones y consejos municipales, una moción de ERC solicitando el apoyo a las consultas populares por la independencia de Catalunya, una moción de ICV en la que solicitamos una solución urgente al paso entre andenes de las estaciones de RENFE y una moción de los concejales no adscritos en que se pedía que todos los concejales recibamos el resumen de prensa diario.

Desde ICV votamos en contra de las retribuciones, dado que son las mismas que votamos en contra en su día y debido a que no consideramos justificable ni de recibo la dedicación exclusiva del 1r teniente de alcalde, Josep Faure. No avalamos su gestión al frente de Viladecavalls Multigestió y, por lo tanto, dudamos de su ideonidad en el cargo político que actualmente ostenta.
También nos abstuvimos en relación a la moción de ERC por motivos obvios. Aunque apoyamos la celebración de consultas populares para temas que afecten a la ciudadanía en general, ICV es un partido federalista.
También preguntamos al gobierno sobre el mantenimiento de calles, sobre el servicio municipal de Bolsa de Trabajo y sobre la Junta Local de Seguridad. Cuando tengamos las respuestas ya las publicaré.

El momento más desagradable y escabroso, se dió en el debate de una moción que presentaban los concejales no adscritos en la que, por un lado, se pedía la constitución de una comisión de seguimiento de las actuaciones realizadas por Fiscalía en nuestro Ayuntamiento; y por el otro, se planteba la posibilidad de querellarse contra los medios de comunicación por "manchar" la figura y memoria del ex-alcalde Sebastià Homs.
En éste punto, Francisco García y Conchi Martínez se encontraron sólos defendiendo su moción. Todos los grupos la consideramos fuera de lugar, ya que es fiscalía quien tiene que hacer las investigaciones pertinentes y una vez haya una sentencia, ésta será pública. Porque el ayuntamiento no se encuentra en disposición de meterse en más procesos judiciales y menos contra los medios de comunicación que son libres de informar de lo que consideren oportuno. Y porque la memoria del alcalde pertenece, más que a nadie, a sus familiares y amigos.

En éste último asunto me quiero detener especialmente. Regina Parellada tuvo que plantear a todos los presentes la pregunta de:"¿hasta cuando va a durar ésto?", un familiar de Homs le trasladó ésa misma angustia el mismo día del pleno.
Creo que, afortunadamente, no había ningún familiar de Homs presente aquella noche en la sala de Plenos, porque muchas cosas de las que se dijeron me llegaron a repugnar incluso a mí que sólo tuve una vinculación profesional con él.
Es carroñero mezclar a una persona que ya no está con asuntos que nos pertoca ahora a nosotros, y a otras instancias, resolver; y de todo éste barullo pretender hacer un posicionamiento político. Es repugnante que el presidente de una asociación de vecinos plantee preguntas al Pleno sobre los días anteriores a la muerte de Homs. Y es impresentable que un concejal se preste a leerlas.

Ya basta. Desde éste espacio de opinión personal me permito pedirle a el Sr García Cano y a otras personas que se escudan en anónimos que dejen ya de una vez de hacer política de pistolero y de alimentar el morbo. Creo que todos nos merecemos un respiro. Yo al menos sí. Por favor, dedíquense a ejercer su cargo de manera (al menos) no destructiva.

Tenemos dos auditorias pendientes que realizar, obras pendientes por pagar, obras pendientes por finalizar, calles que adecentar, centenares de parados a los que prestar atención, proyectos ilusionantes que diseñar de cara a un futuro... ésto es lo que nos debe de preocupar. Todo lo demás sólo sirve para dividir, crispar y alejar a la gente de la política.

Habemus alcaldessa, però... i el canvi de debò?

Ahir a la tarda xerrant amb uns amics a una terrassa de Sabadell vaig adonar-me que d'aquests dos anys que porto com a regidor de l'Ajuntament de Viladecavalls ben bé en podria escriure una novel·la o un manual de supervivència per a nous regidors.

Em preguntaven per la situació actual de Viladecavalls i contínuament havia de referir-me a situacions del passat, a decisions que tenen determinades conseqüències. A la conclusió que vam arribar va ser que tot plegat resulta excessiu i amb final tràgic. Fent memòria podem recordar un parell de crisis de govern i abundants rumors. La cronologia dels fets va ser aquesta: Paco Vega surt del govern, el que porta a CiU a buscar un pacte amb els socialistes, a la vegada que aquests últims es queden sense partit.

Aquest és el ball de cadires. Paral·lelament a això, durant aquests anys l'Ajuntament ha estat comandat per (a banda de Sebastià Homs) dos càrrecs de confiança que han fet i desfet el que han volgut en quant a afers urbanístics es tracta. La conseqüència d'això ha sigut un Ajuntament endeutadíssim i sense cap mena de control econòmico-financer. Un d'aquests càrrecs de confiança, en Toni Florido, quedaría fora de plantilla ara que Regina Parellada és alcaldessa. Però l'altra F, la d'en Josep Faure, suposadament guanyaría pes en la composició del nou cartipàs. El fins ara gerent de Viladecavalls Multigestió S.L., és des del passat 28 de juliol regidor de l'equip de govern.

El discurs d'investidura de la Regina Parellada va ser, en la meva opinió, moderadament esperançador. Té la intenció de governar amb la mà estesa (cosa insòlita fins el moment) i de donar transparència a la gestió municipal, començant per fer una auditoria als comptes de Viladecavalls Multigestió.
De tota manera, els aires de continuïtat segueixen estant presents. És objectivament contradictori auditar l'empresa que liderava l'ara regidor convergent Josep Faure. Si la forma de treballar d'en Faure com a gerent generava desconfiança, perquè hem de confiar ara en la seva gestió com a polític? I la pregunta definitiva: perquè hem de confiar ara en la bona fe dels sis regidors de CiU si són corresponsables de l'actual drama?

Sigui quina sigui la resposta, des d'ICV ens felicitarem si en aquests dos anys la normalitat torna al nostre Ajuntament. Normalitat en les relacions humanes, normalitat en les relacions laborals i normalitat en les relacions polítiques. És això en el que ens hem de concentrar aquests dos anys que queden fins que el 2011 els veïns i veïnes decideixin un nou consistori. Això, i fer net en quant a números. Si hi ha brutícia s'haurà de deixar aflorar. Seguirem demanant auditories del que faci falta, si no han sigut capaços ells, haurà de venir algú de fora a posar ordre a la casa.

M'agradaria que arribés un dia en que els meus amics se n'alegréssin, en comptes de posar cara d'interrogant quan els parlo de la política a Viladecavalls. Estic convençut que aquest dia arribarà.

Dol oficial per la mort de Sebastià Homs

Aquí podeu llegir el comunicat oficial de l'Ajuntament de Viladecavalls.

L'esquerra i la dreta de debò

Aquests darrers mesos hem viscut un parell d'episodis en la política estatal i catalana que il·lustren que l'eix esquerra-dreta és l'eix fonamental pel qual s'articula la política. Per molt que als poderosos i la dreta i alguns sectors sobiranistes els interessi dir que ja no compta, aquí en teniu alguns exemples de tot el contrari:

A mitjans de Juny, Joan Herrera (ICV) va interpel·lar al Govern Zapatero sobre la necessitat de reorientar la seva política fiscal i va aconseguir un principi d’acord: posar límits al xec dels 400 euros per a les rendes altes, donar progressivitat als ajuts a la natalitat (més ajuts a les famílies més necessitades), incrementar els impostos a les rendes altes, acabar amb els privilegis d’alguns esportistes d’elit i tirar endavant una reforma fiscal verda començant per l’impost de circulació.
Un acord que va durar 6 hores. Finalment, el PSOE va decidir retirar l'acord i buscar el recolzament de CiU per tal que res no es mogui. Per tal que l'Estat espanyol continuï ostentant la primera posició del rànking dels països que recapten menys impostos d'Europa (32'8% del PIB), sobretot per part de les classes mitjanes-altes que, entre d'altres, no han de pagar impostos per patrimonis superiors al milió d'euros.

Un altre exemple que posa de manifest les diferències entre un partit d'esquerres i un de dretes és el debat i votació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) d'avui mateix al Parlament.
Una Llei que hauria de ser de país i de consens entre tota la comunitat educativa (mestres, pares i mares, sindicats, associacions d'estudiants...) i que, en canvi, s'ha resolt mitjançant un acord entre partits (PSC, CIU i ERC). Una Llei que serà la primera de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes sigui una opció amb dret a finançament públic.Una llei que permetrà que la Generalitat subvencioni la construcció de noves escoles concertades. En definitiva, una llei que reforça el model educatiu de doble xarxa (escola pública i escola subvencionada) de CiU i que homologa els centres públics i concertats en drets, però no pas en deures. Podeu consultar les esmenes clau d'ICV a la LEC aquí.
En aquest cas de la LEC, es posa de manifest el poder que encara exerceixen l'Església i les escoles d'èlit en l'àmbit educatiu, i que CiU i PP defensen com a lobby preferent. La llàstima és que només ICV hagi qüestionat el concert per a aquestes escoles que discriminen i poden acceptar o rebutjar un determinat perfil d'alumne.

Pot fer ràbia la "coletilla" de "de debò", però queda clar que ara per ara ICV-EUiA és l'única esquerra de debò a Catalunya i l'Estat espanyol.

Michael, descansa en paz

Ésta noche ha muerto Michael Jackson a los 50 años. No quería dejar pasar el día de hoy sin hacerle mi pequeño homenaje o recuerdo de su vida como lo que fue, un gran artista.

Puede que todo lo que vaya a decir pueda no ser objetivo, pero tampoco lo pretendo. He crecido con su música, el primer disco que me compraron mis padres fue "Thriller" y desde entonces siempre me fascinó el Michael músico y bailarín.

Conforme yo fui creciendo y él haciendose mayor nunca me gustó su vida personal, pero supongo que después de todo fue una víctima de él mismo. A nivel personal siempre me lo he imaginado como una persona con complejo de Peter Pan. Un extraterrestre.

Pude conseguir un par de entradas para ir a ver sus últimos conciertos en Londres el próximo mes de agosto, pero al final me volveré a quedar sin poder escucharlo de cerca por segunda y última vez. Incluso en su declive personal y profesional consiguió agotar las entradas para 50 conciertos en menos de cuatro horas.

De todas formas, como ya he dicho antes, me quedo con el Michael artista. Sin duda, uno de los grandes y que ya forma parte de la historia de la música.

Michael Jackson - Beat It

La crisis explicada espontáneamente

Reprodueixo literalment una resposta meva a una cadena de correus que va sorgir entre un grup d'amics (no vinculats políticament) després de les eleccions al Parlament Europeu.
Així doncs, el que a continuació llegireu no vol ser un article divulgatiu ni molt menys.
Crec també interessant fugir a estones del formalisme de la política, ja que moltes vegades parlem o es parla en termes que només entenen uns pocs.

La crisis principalmente viene por culpa de los bancos. Han dado hipotecas a todo el mundo para que pudiera vivir por encima de sus posibilidades. En el momento que empezaron a hundirse bancos en estados unidos, cortaron el grifo y se pusieron a mirar el patrimonio y las cuentas que tenian y se dieron cuenta de que habia mucha mierda x alli dentro.
Entonces decidieron ir a llorar al gobierno, y el gobierno (en este caso ZP) le dió dinero de todos nosotros sin pedir nada a cambio. Que han hecho los banqueros?, pues quedarselo y tapar agujeros. Siguen poniendo pegas para dar hipotecas y créditos a familias y pequeños empresarios.

Que no se venden coches? pues va, el papa Estado también da dinero a grandes empresas como Nissan o Opel que también este año han tenido beneficios astronómicos.

Porque los jovenes no podemos comprarnos un piso a no ser que cobremos mas de 2mil euros? porque nuestros "padres" (es un decir) las generaciones de la edad de nuestros padres (hasta el más tonto) se ha podido hacer de oro sólo a base de comprar y vender terrenos o immuebles, sin nungún tipo de límites. éso ha llevado a que en 10 años el precio de la vivienda se multiplicara cada año. El resultado? Miles de pisos nuevos vacíos y bloques a medio construir y miles de jóvenes viviendo hasta los 30 o más en casa de sus padres o en pisos-comuna.

Hay algo que no cuadra, no? Y la culpa no es de Zapatero, xke en todos los paises desarrollados estan igual. Cuando en un juego no hay reglas, el aprovechado de turno o el que tiene más suerte gana. Y ésto es lo que ha pasado. Los banqueros y empresarios mafiosos que se han lucrado durante éstos años estaran disfrutando de su dinero (probablemente en negro) vete a saber dónde. Y mientras, cada día miles de personas se quedan en paro.

Otro dato, y son encuestas de la unión europea, en los últimos años en Europa se ha generado mucha riqueza, pero han sido los años en que peor repartida ha estado. El poder adquisitivo de las familias ha disminuido notablemente y en cambio ésa riqueza se ha concentrado en pocas manos. Que han hecho éstos empresarios con esos beneficios? especular comprando y vendiendo immuebles y mejorar su calidad de vida (coches, casas, etc...). Que deberia haber hecho un empresario responsable? invertir en mejor tecnologia, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores... con el objetivo de que su empresa sea más competitiva.

Es una muestra de que el sistema tal cual ha estado montado hasta ahora ya hace aguas por todos lados. La avaricia por acumular y tener que conlleva el sistema capitalista necesita de unas reglas de juego para que el mundo no sea una jungla dónde impere la ley del más fuerte.

Por cierto, éstas normas de las que hablo, que no son otra cosa que leyes, ya las llevamos pidiendo desde la izquierda muchos años (salario mínimo a 1000 euros, que ahora es de 600; que paguen más impuestos los que más tienen; limitar el sueldo de los grandes cargos empresariales ...)

Los partidos de derechas (PP Y CIU), que curiosamente son los que han mejorado en las elecciones europeas, sólo piden mercado, mercado y mercado para seguir negociando hasta con derechos fundamentales como son el de una vivienda digna.

Espero que haya resultado didáctico ;-)

Europees 09 a Viladecavalls: dades i reflexions

Font: Ministerio del Interior

Primerament, agraïr a tots i totes els que heu fet possible amb el vostre vot que Raül Romeva torni a ser un excel·lent eurodiputat. S'ho mereix per la feina feta, i ara que la dreta i l'extrema dreta seran més nombroses al Parlament Europeu la veu del Raül serà més necessària que mai.

Per començar a valorar els resultats a Viladecavalls, és imprescindible dir que la guanyadora de les eleccions ha estat l'abstenció; un 63% dels viladecavallencs/ques s'han quedat a casa. És una dada preocupant i més tenint en compte que el 70% de les lleis que ens afecten a tots i totes neixen a Brusel·les o Estrasburg. Els polítics i els partits hem de prendre bona nota i canviar el que calgui per tal d'implicar més gent en els processos de presa de decisions i, en definitiva, en els afers públics i col·lectius. Cada cop més, tinc la percepció que les persones individuals ens miren només el melic i els partits polítics també. I la política es quelcom col·lectiu que depèn de tots i totes nosaltres.

Entrant a valorar ara el que queda de formatge, que és poc més del 36%, una mostra poc representativa des del punt de vista sociològic; els partits que han millorat tant en nombre de vots absoluts com en percentatge de vot a Viladecavalls han sigut CiU i PP.

Convergència guanya un 8% de vots respecte a les europees de 2004 i el PP un 2%. La dreta creix a Viladecavalls, així com a Catalunya, l'Estat espanyol i, sobretot, Europa.
No deixa de ser sorprenent tenint en compte els nombrosos casos de corrupció que han esquitxat el PP en els darrers mesos (cas Gürtel). O l'èscàndol d'ADIGSA, en que càrrecs de CiU van estar implicats. Com tampoc no ho han tingut en compte els italians a l'hora de votar pel partit del mafiós i "putero" Berlusconi.

El PSC-PSOE segueix situant-se com a primera força política a Viladecavalls (34%) tot i perdre un 10% dels vots respecte al 2004. ERC perd poc menys d'un 3% del seu electorat.

ICV perdem un 2% dels vots respecte el 2004, principalment a Can Trias. Però a Viladecavalls continuem superant el percentatge de vot (7'19%) respecte la mitjana de la província de Barcelona (6'72) i del conjunt de Catalunya (6'09%).

En temps de crisi el populisme ven i la dreta en sap molt d'això. Tenen la capacitat de presentar-se com a defensors a ultrança dels interessos dels treballadors i les famílies quan el que realment defensen son els interessos dels lobbies i grans empresaris.

Quan Amèrica del sud gira a l'esquerra i a EUA sembla que han entès que el lliure mercat i l'especulació sense límits els ha portat a la crisi més gran de la seva història, a Europa ens abandonem a més mercat, mercat i mercat.

Caldrà una esquerra forta i unida i un moviment ecologista potent (això últim de moment avança a bon ritme) per tal de frenar les fortes retallades de drets i llibertats que poden venir d'una Europa que s'ha tintat de blau.

En democràcia la violència no té cabuda

El passat Ple del 28 de Maig vaig presenciar un dels espectacles més lamentables des que sóc regidor a l'Ajuntament de Viladecavalls. El portaveu d'ERC i company, Lluís Soler, va ser agredit física i verbalment dins i fora de la sala de Plens.

Tot ve arrel que el mateix regidor denunciés públicament l'adjudicació d'una subvenció de 6.000 € a la Unión Deportiva Can Trias després que aquesta entitat ho demanés per instància.

Els que van protagonitzar aquest fet condemnable i totalment denunciable tenen noms i cognoms i son prou coneguts al nostre municipi, alguns d'ells tenen càrrecs de representació a la mateixa Unión Deportiva Can Trias i l'Associació de Veïns de Can Trias.

No volia deixar passar més dies sense dir el que penso al respecte ja que són fets molt greus.

1. Està clar i és del tot legítim manifestar-se pel que es vulgui, però mai utilitzant la violència. Diu molt poc respecte aquest grupuscle de persones.

2. És denunciable al 100% que al nostre Ajuntament es donin subvencions via instància. Els diners públics han de tractar-se amb rigurositat i equitat. Això també és una petita mostra de la classe de gestors públics que tenim al nostre Ajuntament.

3. A aquestes persones que diuen representar els interessos de la gent que vivim a Can Trias els demano que deixin, si us plau, d'embrutar el nom del nostre barri amb actituds com aquesta. A mi no em representen de cap de les maneres.

4. A l'alcalde de Viladecavalls li demano tolerància zero amb la violència. El passat dia 28 va "donar canxa" a aquesta gent en benefici propi, al mateix temps que expulsava a dues persones del públic per voler expressar pacíficament la seva opinió, també en benefici propi.

Tots aquests episodis lamentables són la conseqüència de la manera de fer política que patim des que Sebastià Homs és l'alcalde de Viladecavalls. O estàs amb mi o contra mi.
Alimenta l'odi donant peixet a hooligans com els que van increpar al Lluís el passat dijous, es fa amb càrrecs de confiança que li fan la feina bruta, pacta amb regidors que no defensen els interessos de ningú a part dels propis perquè ja no tenen partit...

A dirigents populistes i poc amics de la democràcia els ha funcionat durant algun temps, però no per sempre. Els mateixos gossos de presa que defensen ara a ultrança l'equip de govern trànsfugovergent poden atacar al seu amo en algun moment si aquest no els dóna el que volen.

El candidat europeista

Us recomano llegir el perfil d'en Raül Romeva segons el diari el Punt.

I si us fa mandra llegir us convido a conèixer en Raül en persona el proper dimarts 2 de juny a Terrassa.

ACTE CENTRAL EUROPEES 09 AL VALLÈS OCCIDENTAL

2 de juny a les 19h

Centre Cívic President Macià
Rambla Francesc Macià, 289. Terrassa

Raons per votar ICV el 7 de juny (I)

Entre el 4 y el 7 de junio del 2009, 375 millones de electores europeos van a elegir a sus representantes en el Parlamento europeo. Este Parlamento tendrá una influencia directa en las mayoría de las leyes aplicadas en la Unión europea.

Raül Romeva (ICV) es el eurodiputado más activo entre los españoles y el séptimo en el total de 926 diputados que han pasado por los 785 escaños del Parlamento Europeo. En cinco años ha hablado 164 veces en el pleno y presentado 407 preguntas, 227 resoluciones y cinco informes.

Jaime Mayor Oreja (PP), el sexto entre los españoles más perezosos, presentó seis preguntas, siete resoluciones, dos informes y habló 19 veces al pleno, la última en 2007.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Podeu consultar la notícia completa aquí.

O podeu visitar la web Parlorama.eu i jutjar per vosaltres mateixos l'activitat del vostre candidat o candidata al Parlament Europeu.

Ja està disponible el nou número d'ICdeVila, el butlletí d'informació municipal d'ICV a Viladecavalls

Podeu descarregar-ho fent click aquí.

L'Ajuntament de Viladecavalls contra l'accessibilitat universal

Començo aquesta setmana "santa?" una sèrie d'anotacions-denúncia.

Avui: L'accessibilitat.

El govern trànsfugovergent de Viladecavalls es nega a garantir l'acessibilitat per a les persones discapacitades.
Així ho manifesta el Síndic de Greuges de Catalunya al seu informe 2008:

"Ahora bien, al igual que hay casos
destacables por la actitud positiva de la
Administración ante la necesidad de
alcanzar, lo antes posible, condiciones de
accesibilidad universal, hay otros, como, por
ejemplo, el del Ayuntamiento de
Viladecavalls, en los que el Síndic no puede
dejar de denunciar, por una parte, la falta de
colaboración en su tarea, y, por otra, la
omisión del consistorio ante las condiciones
de accesibilidad del municipio. De esta
actitud da cuenta la resolución de la queja
04573/07, sobre la falta de atención del
consistorio a las demandas de los vecinos de
definir prioridades en materia de
accesibilidad y eliminación de barreras y de
adoptar medidas para garantizar el
cumplimiento de la normativa de
accesibilidad en el municipio."

"Una vez solicitada la información al
Ayuntamiento, éste envió al Síndic una
comunicación de la cual no se desprende
una respuesta a los puntos concretos
planteados por la institución sobre las
condiciones de accesibilidad del municipio.
Por ello, el Síndic reiteró dos veces su
solicitud, a pesar de que se repitió la falta de
respuesta a sus preguntas sobre las
condiciones de accesibilidad en el
municipio, de todo lo cual se desprende que
el Ayuntamiento de Viladecavalls no tenía
ninguna voluntad de colaborar con esta
institución en el caso de referencia. El Síndic
finalizó la queja por falta de colaboración
del Ayuntamiento de Viladecavalls."

Des d'ICV vam presentar una Moció al Ple de gener d'aquest any per tal que l'Ajuntament de Viladecavalls fes seus els principis de la Convenció europea dels drets de les persones amb discapacitat.
Una Moció que vam decidir retirar, com altres que presentàvem, en protesta pel desallotjament de la sala de Plens de dues persones a mans de la policia.
Després d'això és més necessari encara que la tornem a presentar i s'aprovi el més aviat possible.

Que acabeu de passar un bon cap de setmana llarg ;-)

Bolonia i el que ha girat i gira al seu voltant

Porto uns dies romiant sobre els darrers esdevenimements i crec que ha arribat el moment d'aportar la meva opinió personal al debat.

Sobre les desmesurades càrregues policials del passat dia 18 a Barcelona, només subratllar això, que van ser desmesurades a ulls de tothom. És cert que també hi va haver actituds violentes per part d'alguns manifestants, però la violència gratuïta no és justificable ni per part dels estudiants ni per part de la policia. Per la informació de què disposo s'està fent el que es porta fent des que Saura és Conseller d'Interior i mai abans s'havia fet: identificar les "pomes podrides", és a dir els mossos amb actituds injustificadament violentes i retirar-los del servei, i depurar les responsabilitats jeràrquiques que calguin.
No vull extendre'm més parlant sobre aquest tema, ja que no és del que s'hauria de debatre. Hi ha molts sectors que ens tenen moltes ganes a la gent d'Iniciativa i l'assetjament mediàtic és brutal. Només cal mirar els matins de TV3, per citar un exemple, jo ja he perdut el compte del nombre de preguntes del dia que han demanat el cap d'en Joan Saura. Aquest cop alguna cosa haurem fet malament, però el hooliganisme dels mitjans i l'"stablishment" és, també, massa descarat com per no reparar en ell.

Pel que fa al tema central, el que hauria de ser objecte de debat de fons (encara que al show business no l'interessi gaire degut a la seva manca de morbositat);com a estudiant universitari també estic en contra de l'aplicació de l'EEES tal i com es vol fer a l'Estat Espanyol.
A nivell mediàtic, la protesta contra Bolonia no ha tingut gaire ressò fins fa relativament poc; però recordo que des que vaig entrar a la UAB ara fa set anys, a la universitat ja s'en parlava.
Des de JEV ja dèiem llavors que l'esperit de l'EEES és bo: el mètode d'ensenyament més presencial, dinàmic i participatiu és intrínsecament bo. Però el gran problema és que Espanya no és Suècia o Regne Unit per molt europeus que volguem ser. Aquí , la quantitat de diners que el govern destina a beques és irrisoria al costat de la d'aquests països. Aquí no cobrem per estudiar, sino que paguem per estudiar; i a la majoria ens ha calgut treballar per pagar-nos els nostres estudis. Només els catalanets de "pedigree" poden permetre's el luxe, i potser tenir la sort, de que els pares els paguin la carrera. Potser seràn aquests catalanets de pedigree els que únicament podran seguir accedint a estudis superiors. Desitjo que no sigui així, però em fa por que l'objectiu últim sigui treure gent de les universitats públiques.
El tema és que Bolonia exigeix una dedicació plena als estudis que no és possible sense un sistema de beques potent.
Deixo per un altre moment l'adaptació de titulacions.

Llavors, mentres no hi hagi un replantejament del model de finançament de les universitats i un sistema de beques millor, prefereixo que ens quedem com fins ara.

Más vale malo conocido que bueno por conocer...

Què en pensen a Vila del pacte entre CiU i els socialistes

FONT: www.Aterrassa.cat

El nou pacte de govern entre CiU i PSC està a l’ordre del dia a les tertúlies entre els veïns de Viladecavalls. Amb uns 7.000 habitants, a Vila tothom es coneix, tothom té un amic o un familiar que té alguna relació directa o indirecta amb els membres del govern i de l’oposició del consistori municipal. Tot i així, el nou pacte de govern sociovergent ha sorprès a alguns dels veïns enquestats del municipi: “Jo no hi entenc de política, però si tan diferents són no entenc que ara es posin d’acord”, comenta una perruquera del poble. “No em sembla bé que es faci [el pacte] a mitja legislatura. S’hauria d’haver votat entre els veïns. Jo sempre he estat en contra dels pactes [entre partits] però també crec que s’ha de diferenciar entre ideologies a nivell nacional i local. Aquí es vota la persona”, diu una altra perruquera. “Tot són interessos i no m’agrada ni com ho fa un ni l’altre”, afirma A. S., venedor d’un quiosc. “A mi em sembla sorprenent i precipitat. L’alcalde creu que tot el que fa està bé i s’acosta al qui més temps el mantigui en el poder”, segons el propietari d’una fruiteria.

Divendres passat els portaveus de CiU, Sebastià Homs, i del PSC, Francisco García Cano, van signar un nou pacte de govern entre les dues forces per obtenir així la majoria absoluta de cara al temps que resta de l’actual legislatura. Anteriorment, els convergents havien format govern amb l’independent Francisco Vega, però fa unes setmanes Homs va destituir Vega del seu càrrec de primer tinent d’alcalde i va iniciar converses amb els socialistes per establir un pacte de govern que, segons han afirmat des de l’alcaldia, representa a la gran majoria de veïns del municipi.
“L’Ajuntament no sap el què vol. L’alcalde fa el que vol i no escolta ningú, va al seu aire”, explica una venedora del centre. “Això no és política ni és res. Quan la gent vota un partit, no en vota un altre. Ens han enganyat i això no es fa ni aquí ni enlloc”, diu un mecànic de Can Trias. “Era d’esperar, l’alcalde sembla socialista”, diu A.M., carnissera. “Jo no sé què té el poder, però qui agafa el tron no el deixa”, afirma una mestressa de casa. “Cada dia va pitjor. No tenim polítics bons”, pensen alguns jubilats.

Tot i així, no tot són opinions negatives, la militància d’ambdues forces polítiques va votar majoritàriament a favor del pacte de govern i una part dels veïns enquestats del poble consideren que el bipartit pot ser positiu pel poble, sempre i quan proporcioni més estabilitat al govern local. “A mi em sembla bé mentre vagi bé pel poble”, explica un empresari. “S’ha d’esperar a veure què passa. Espero que vagi bé”, diu la farmacèutica. “Jo crec que era necessari”, afirma una mestressa de casa. “Ho trobo bé, ja havien governat junts abans i els programes són semblants. Mentre les coses funcionin...”, comenta un altre dels farmacèutics del poble.

Sembla ser que els últims moviments i escàndols en el govern municipal estan generant un cert desencís entre els vilatans i les vilatanes. Una gran part dels enquestats no s’interessen per la política ni en volen saber res, alguns creuen que no són prou escoltats i molts dubten que puguin canviar les coses. “Si es fessin eleccions ara, no votaria”, afirma una venedora. “El que estan aconseguint és que la gent voti en blanc”, comenta V.T.T, perruquera. “Això pot significar la mort política de tothom. Tot canviarà en les pròximes eleccions. El problema és que s’està aconseguint que la gent passi de la política”, explica el veterinari. “A no ser que [la sociovergència] doni bons resultats, a les properes eleccions segur que canviaran les coses”, diu J.H.M., fruiter. Dilluns va començar la nova etapa de govern sociovergent a Viladecavalls, tot i la negativa de la Federació del PSC del Vallès Oest. I tot apunta que aquesta situació pot desembocar en la renovació de l’actual formació socialista i en la creació d’una agrupació independent liderada per l’actual secretari del PSC a Viladecavalls, Francisco Garcia Cano.

Mor l'agrupació del PSC a Viladecavalls:

Ahir es va formalitzar oficialment el pacte entre els encara 2 regidors socialistes i el grup de CiU a Viladecavalls.

Arrel d'aquest pacte la federació del PSC Vallès Oest ha tramitat la seva expulsió del partit i ha reclamat la seva dimissió immediata, ho podeu llegir a aquesta notícia. A la vegada, l'il·luminat portaveu socialista vol crear un nou partit a Viladecavalls. En fi, m'estalvio comentaris.

Els arguments que esgrimeixen per a la seva negativa a qualsevol pacte amb Sebastià Homs són similars als que ERC i ICV manifestàvem en aquest comunicat conjunt dies enrere, els podeu llegir aquí.

Només puc dir que sento vergonya aliena de tot el que porta passant al nostre Ajuntament des de fa massa temps. Si t'ho mires des de fora pot arribar a fer riure, però als que encara no ens hem begut l'enteniment i continuem creient que la política és un servei a la col·lectivitat i que nosaltres no som més que representants del poble; aquestes situacions ens provoquen tristor.

El poble ja estava en mans de 6 persones (CiU) que han comès trampes i irregularitats que poc a poc aniran sortint a la llum; i ara s'hi han sumat dos més (PSC), amb el sobrecost que també suposarà, que volen participar d'aquest desgavell a qualsevol preu, inclus a títol individual, ja que han deixat de tenir partit.

Deixo que comenteu vosaltres, ja que a mi se m'acaben els qualificatius.
Hi ha una paraula en castellà que crec que ho podria definir: "BIZARRO".

Última hora: El PSC desautoritza els seus regidors a Viladecavalls

El PSC obre expedient als regidors de Viladecavalls
La Federació del Vallès Oest rebutja el pacte amb CiU segellat pel regidor Garcia Cano
Ult. Act. 25.02.2009 - 13:54 hs

El pacte entre l’alcalde de CiU Sebastià Homs i el portaveu socialista José García Cano ha provocat un rebombori en les files del PSC comarcal. En aquest sentit manifesta que no accepta la decisió del seu correligionari. A García Cano i l'altra regidora socialista del municipi, Concepción Martínez, se’ls obrirà un expedient que es traslladarà a la comissió de garanties.

L'executiva del PSC del Vallès Oest creu que l'acord no és bo i "que no soluciona els problemes ni l’estil de la mala gestió de l’actual alcalde, ni ajuda a rebaixar la crispació política del poble. Viladecavalls necessita un canvi polític real, amb un nou programa engrescador i amb un tarannà obert, que el pacte no garanteix ni ho fa possible. Nosaltres creiem que Viladecavalls necessita un govern fort i amb un projecte polític progressista comú".

En relació a possible pactes, la Federació aposta, en tot cas per fer-ho amb foces politiques més properes ideològicament, "no sumant-nos a mitja legislatura a pactes estrictament de govern".

El PSC reafirma la seva voluntar de ser partit de govern oerò "no ho volem fer a qualsevol preu ni donant suport a un equip esgotat, no volem ser els salvadors de les persones que estant contribuint a la mala gestió del govern al poble. Amb l’ actual situació a Viladecavalls i al no ser possible un govern de progrés, el PSC només entraria a un govern de consens format per totes les forces polítiques del poble".

L'executiva de la Federació del Vallès Oest recorda que va acordar per unanimitat dels seus membres (amb l’excepció del 1er secretari de Viladecavalls Francisco García Cano) que no es realitzés cap tipus de pacte amb Sebastià Homs, i va decidir que s’aturessin les converses per arribar a un pacte entre el PSC i CiU. La Federació "desautoritza el pacte en nom del PSC i als dos regidors".

http://www.aterrassa.cat/article/comarca/2297/psc/obre/expedient/seus/dos/regidors/viladecavalls.html