dijous, 26 de març de 2009

Bolonia i el que ha girat i gira al seu voltant


Porto uns dies romiant sobre els darrers esdevenimements i crec que ha arribat el moment d'aportar la meva opinió personal al debat.

Sobre les desmesurades càrregues policials del passat dia 18 a Barcelona, només subratllar això, que van ser desmesurades a ulls de tothom. És cert que també hi va haver actituds violentes per part d'alguns manifestants, però la violència gratuïta no és justificable ni per part dels estudiants ni per part de la policia. Per la informació de què disposo s'està fent el que es porta fent des que Saura és Conseller d'Interior i mai abans s'havia fet: identificar les "pomes podrides", és a dir els mossos amb actituds injustificadament violentes i retirar-los del servei, i depurar les responsabilitats jeràrquiques que calguin.
No vull extendre'm més parlant sobre aquest tema, ja que no és del que s'hauria de debatre. Hi ha molts sectors que ens tenen moltes ganes a la gent d'Iniciativa i l'assetjament mediàtic és brutal. Només cal mirar els matins de TV3, per citar un exemple, jo ja he perdut el compte del nombre de preguntes del dia que han demanat el cap d'en Joan Saura. Aquest cop alguna cosa haurem fet malament, però el hooliganisme dels mitjans i l'"stablishment" és, també, massa descarat com per no reparar en ell.

Pel que fa al tema central, el que hauria de ser objecte de debat de fons (encara que al show business no l'interessi gaire degut a la seva manca de morbositat);com a estudiant universitari també estic en contra de l'aplicació de l'EEES tal i com es vol fer a l'Estat Espanyol.
A nivell mediàtic, la protesta contra Bolonia no ha tingut gaire ressò fins fa relativament poc; però recordo que des que vaig entrar a la UAB ara fa set anys, a la universitat ja s'en parlava.
Des de JEV ja dèiem llavors que l'esperit de l'EEES és bo: el mètode d'ensenyament més presencial, dinàmic i participatiu és intrínsecament bo. Però el gran problema és que Espanya no és Suècia o Regne Unit per molt europeus que volguem ser. Aquí , la quantitat de diners que el govern destina a beques és irrisoria al costat de la d'aquests països. Aquí no cobrem per estudiar, sino que paguem per estudiar; i a la majoria ens ha calgut treballar per pagar-nos els nostres estudis. Només els catalanets de "pedigree" poden permetre's el luxe, i potser tenir la sort, de que els pares els paguin la carrera. Potser seràn aquests catalanets de pedigree els que únicament podran seguir accedint a estudis superiors. Desitjo que no sigui així, però em fa por que l'objectiu últim sigui treure gent de les universitats públiques.
El tema és que Bolonia exigeix una dedicació plena als estudis que no és possible sense un sistema de beques potent.
Deixo per un altre moment l'adaptació de titulacions.

Llavors, mentres no hi hagi un replantejament del model de finançament de les universitats i un sistema de beques millor, prefereixo que ens quedem com fins ara.

Más vale malo conocido que bueno por conocer...


2 comentaris:

Lluís Soler i Turu ha dit...

Comparteixo amb tu l'anàlisi que fas sobre l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES). L'esperit és bo, el problema és l'estat espanyol i el seu sistema de beques.


Repeteixo. El pla Bolonya és un canvi fort, important, positiu, imprescindible per les universitats
catalanes. El pla Bolonya vol dir homologació amb Europa, lliure circulació i millor
docència.


El problema és que el govern de l'estat espanyol no ha fet efectiu el traspàs de les beques universitàries, tal estableix la llei. Les beques són cabdals. Catalunya té el 12,56% dels estudiants de les universitats públiques de tot l'estat però només rep el 8,99% de les beques gestionades pel Govern
espanyol. Si ens fixem en els imports que es reben, la discriminació dels estudiants
catalans és encara més clara (rebem el 8% de l’import de beques gestionat pel govern espanyol). No és només deixadesa i ignorància, al darrera hi ha l'ús més pervers possible del principi d'igualtat: quan s'esmenta la igualtat per fomentar les desigualtats. El cost de la vida no és el mateix arreu de l'Estat i els llindars de renda que s'exigeixen per tenir beca ho han de tenir en compte.


Si compartim que l'esperit de Bolonya és bo, i que el problema és l'estat espanyol, la solució no pot ser quedar-nos com fins ara. Per mi la solució és clara: marxar de l'estat espanyol per aplicar Bolonya. La solució és l'estat propi per poder gestionar nosaltres mateixos les beques. La solució és la independència.

Salut i blocs!

Carles Rodríguez ha dit...

Lluís,

No crec que la solució a tots els mals passi només per la independència. Al cap i a la fi el diferencial de solidaritat amb l'Estat tampoc garantiria que les beques fosin suficients.

Per la resta, totalment d'acord. Més diners per les universitats i els estudiants. I si aquests diners es gestionen des de la proximitat, molt millor.