divendres, 26 de juny de 2009

Michael, descansa en paz

Ésta noche ha muerto Michael Jackson a los 50 años. No quería dejar pasar el día de hoy sin hacerle mi pequeño homenaje o recuerdo de su vida como lo que fue, un gran artista.

Puede que todo lo que vaya a decir pueda no ser objetivo, pero tampoco lo pretendo. He crecido con su música, el primer disco que me compraron mis padres fue "Thriller" y desde entonces siempre me fascinó el Michael músico y bailarín.

Conforme yo fui creciendo y él haciendose mayor nunca me gustó su vida personal, pero supongo que después de todo fue una víctima de él mismo. A nivel personal siempre me lo he imaginado como una persona con complejo de Peter Pan. Un extraterrestre.

Pude conseguir un par de entradas para ir a ver sus últimos conciertos en Londres el próximo mes de agosto, pero al final me volveré a quedar sin poder escucharlo de cerca por segunda y última vez. Incluso en su declive personal y profesional consiguió agotar las entradas para 50 conciertos en menos de cuatro horas.

De todas formas, como ya he dicho antes, me quedo con el Michael artista. Sin duda, uno de los grandes y que ya forma parte de la historia de la música.

Michael Jackson - Beat It

divendres, 12 de juny de 2009

La crisis explicada espontáneamente

Reprodueixo literalment una resposta meva a una cadena de correus que va sorgir entre un grup d'amics (no vinculats políticament) després de les eleccions al Parlament Europeu.
Així doncs, el que a continuació llegireu no vol ser un article divulgatiu ni molt menys.
Crec també interessant fugir a estones del formalisme de la política, ja que moltes vegades parlem o es parla en termes que només entenen uns pocs.


La crisis principalmente viene por culpa de los bancos. Han dado hipotecas a todo el mundo para que pudiera vivir por encima de sus posibilidades. En el momento que empezaron a hundirse bancos en estados unidos, cortaron el grifo y se pusieron a mirar el patrimonio y las cuentas que tenian y se dieron cuenta de que habia mucha mierda x alli dentro.
Entonces decidieron ir a llorar al gobierno, y el gobierno (en este caso ZP) le dió dinero de todos nosotros sin pedir nada a cambio. Que han hecho los banqueros?, pues quedarselo y tapar agujeros. Siguen poniendo pegas para dar hipotecas y créditos a familias y pequeños empresarios.

Que no se venden coches? pues va, el papa Estado también da dinero a grandes empresas como Nissan o Opel que también este año han tenido beneficios astronómicos.

Porque los jovenes no podemos comprarnos un piso a no ser que cobremos mas de 2mil euros? porque nuestros "padres" (es un decir) las generaciones de la edad de nuestros padres (hasta el más tonto) se ha podido hacer de oro sólo a base de comprar y vender terrenos o immuebles, sin nungún tipo de límites. éso ha llevado a que en 10 años el precio de la vivienda se multiplicara cada año. El resultado? Miles de pisos nuevos vacíos y bloques a medio construir y miles de jóvenes viviendo hasta los 30 o más en casa de sus padres o en pisos-comuna.

Hay algo que no cuadra, no? Y la culpa no es de Zapatero, xke en todos los paises desarrollados estan igual. Cuando en un juego no hay reglas, el aprovechado de turno o el que tiene más suerte gana. Y ésto es lo que ha pasado. Los banqueros y empresarios mafiosos que se han lucrado durante éstos años estaran disfrutando de su dinero (probablemente en negro) vete a saber dónde. Y mientras, cada día miles de personas se quedan en paro.

Otro dato, y son encuestas de la unión europea, en los últimos años en Europa se ha generado mucha riqueza, pero han sido los años en que peor repartida ha estado. El poder adquisitivo de las familias ha disminuido notablemente y en cambio ésa riqueza se ha concentrado en pocas manos. Que han hecho éstos empresarios con esos beneficios? especular comprando y vendiendo immuebles y mejorar su calidad de vida (coches, casas, etc...). Que deberia haber hecho un empresario responsable? invertir en mejor tecnologia, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores... con el objetivo de que su empresa sea más competitiva.

Es una muestra de que el sistema tal cual ha estado montado hasta ahora ya hace aguas por todos lados. La avaricia por acumular y tener que conlleva el sistema capitalista necesita de unas reglas de juego para que el mundo no sea una jungla dónde impere la ley del más fuerte.

Por cierto, éstas normas de las que hablo, que no son otra cosa que leyes, ya las llevamos pidiendo desde la izquierda muchos años (salario mínimo a 1000 euros, que ahora es de 600; que paguen más impuestos los que más tienen; limitar el sueldo de los grandes cargos empresariales ...)

Los partidos de derechas (PP Y CIU), que curiosamente son los que han mejorado en las elecciones europeas, sólo piden mercado, mercado y mercado para seguir negociando hasta con derechos fundamentales como son el de una vivienda digna.

Espero que haya resultado didáctico ;-)

dimarts, 9 de juny de 2009

Europees 09 a Viladecavalls: dades i reflexions

Font: Ministerio del Interior

Primerament, agraïr a tots i totes els que heu fet possible amb el vostre vot que Raül Romeva torni a ser un excel·lent eurodiputat. S'ho mereix per la feina feta, i ara que la dreta i l'extrema dreta seran més nombroses al Parlament Europeu la veu del Raül serà més necessària que mai.

Per començar a valorar els resultats a Viladecavalls, és imprescindible dir que la guanyadora de les eleccions ha estat l'abstenció; un 63% dels viladecavallencs/ques s'han quedat a casa. És una dada preocupant i més tenint en compte que el 70% de les lleis que ens afecten a tots i totes neixen a Brusel·les o Estrasburg. Els polítics i els partits hem de prendre bona nota i canviar el que calgui per tal d'implicar més gent en els processos de presa de decisions i, en definitiva, en els afers públics i col·lectius. Cada cop més, tinc la percepció que les persones individuals ens miren només el melic i els partits polítics també. I la política es quelcom col·lectiu que depèn de tots i totes nosaltres.

Entrant a valorar ara el que queda de formatge, que és poc més del 36%, una mostra poc representativa des del punt de vista sociològic; els partits que han millorat tant en nombre de vots absoluts com en percentatge de vot a Viladecavalls han sigut CiU i PP.

Convergència guanya un 8% de vots respecte a les europees de 2004 i el PP un 2%. La dreta creix a Viladecavalls, així com a Catalunya, l'Estat espanyol i, sobretot, Europa.
No deixa de ser sorprenent tenint en compte els nombrosos casos de corrupció que han esquitxat el PP en els darrers mesos (cas Gürtel). O l'èscàndol d'ADIGSA, en que càrrecs de CiU van estar implicats. Com tampoc no ho han tingut en compte els italians a l'hora de votar pel partit del mafiós i "putero" Berlusconi.

El PSC-PSOE segueix situant-se com a primera força política a Viladecavalls (34%) tot i perdre un 10% dels vots respecte al 2004. ERC perd poc menys d'un 3% del seu electorat.

ICV perdem un 2% dels vots respecte el 2004, principalment a Can Trias. Però a Viladecavalls continuem superant el percentatge de vot (7'19%) respecte la mitjana de la província de Barcelona (6'72) i del conjunt de Catalunya (6'09%).

En temps de crisi el populisme ven i la dreta en sap molt d'això. Tenen la capacitat de presentar-se com a defensors a ultrança dels interessos dels treballadors i les famílies quan el que realment defensen son els interessos dels lobbies i grans empresaris.

Quan Amèrica del sud gira a l'esquerra i a EUA sembla que han entès que el lliure mercat i l'especulació sense límits els ha portat a la crisi més gran de la seva història, a Europa ens abandonem a més mercat, mercat i mercat.

Caldrà una esquerra forta i unida i un moviment ecologista potent (això últim de moment avança a bon ritme) per tal de frenar les fortes retallades de drets i llibertats que poden venir d'una Europa que s'ha tintat de blau.

divendres, 5 de juny de 2009

En democràcia la violència no té cabuda


El passat Ple del 28 de Maig vaig presenciar un dels espectacles més lamentables des que sóc regidor a l'Ajuntament de Viladecavalls. El portaveu d'ERC i company, Lluís Soler, va ser agredit física i verbalment dins i fora de la sala de Plens.

Tot ve arrel que el mateix regidor denunciés públicament l'adjudicació d'una subvenció de 6.000 € a la Unión Deportiva Can Trias després que aquesta entitat ho demanés per instància.

Els que van protagonitzar aquest fet condemnable i totalment denunciable tenen noms i cognoms i son prou coneguts al nostre municipi, alguns d'ells tenen càrrecs de representació a la mateixa Unión Deportiva Can Trias i l'Associació de Veïns de Can Trias.

No volia deixar passar més dies sense dir el que penso al respecte ja que són fets molt greus.

1. Està clar i és del tot legítim manifestar-se pel que es vulgui, però mai utilitzant la violència. Diu molt poc respecte aquest grupuscle de persones.

2. És denunciable al 100% que al nostre Ajuntament es donin subvencions via instància. Els diners públics han de tractar-se amb rigurositat i equitat. Això també és una petita mostra de la classe de gestors públics que tenim al nostre Ajuntament.

3. A aquestes persones que diuen representar els interessos de la gent que vivim a Can Trias els demano que deixin, si us plau, d'embrutar el nom del nostre barri amb actituds com aquesta. A mi no em representen de cap de les maneres.

4. A l'alcalde de Viladecavalls li demano tolerància zero amb la violència. El passat dia 28 va "donar canxa" a aquesta gent en benefici propi, al mateix temps que expulsava a dues persones del públic per voler expressar pacíficament la seva opinió, també en benefici propi.


Tots aquests episodis lamentables són la conseqüència de la manera de fer política que patim des que Sebastià Homs és l'alcalde de Viladecavalls. O estàs amb mi o contra mi.
Alimenta l'odi donant peixet a hooligans com els que van increpar al Lluís el passat dijous, es fa amb càrrecs de confiança que li fan la feina bruta, pacta amb regidors que no defensen els interessos de ningú a part dels propis perquè ja no tenen partit...

A dirigents populistes i poc amics de la democràcia els ha funcionat durant algun temps, però no per sempre. Els mateixos gossos de presa que defensen ara a ultrança l'equip de govern trànsfugovergent poden atacar al seu amo en algun moment si aquest no els dóna el que volen.