dijous, 30 de juliol de 2009

Habemus alcaldessa, però... i el canvi de debò?

Ahir a la tarda xerrant amb uns amics a una terrassa de Sabadell vaig adonar-me que d'aquests dos anys que porto com a regidor de l'Ajuntament de Viladecavalls ben bé en podria escriure una novel·la o un manual de supervivència per a nous regidors.

Em preguntaven per la situació actual de Viladecavalls i contínuament havia de referir-me a situacions del passat, a decisions que tenen determinades conseqüències. A la conclusió que vam arribar va ser que tot plegat resulta excessiu i amb final tràgic. Fent memòria podem recordar un parell de crisis de govern i abundants rumors. La cronologia dels fets va ser aquesta: Paco Vega surt del govern, el que porta a CiU a buscar un pacte amb els socialistes, a la vegada que aquests últims es queden sense partit.

Aquest és el ball de cadires. Paral·lelament a això, durant aquests anys l'Ajuntament ha estat comandat per (a banda de Sebastià Homs) dos càrrecs de confiança que han fet i desfet el que han volgut en quant a afers urbanístics es tracta. La conseqüència d'això ha sigut un Ajuntament endeutadíssim i sense cap mena de control econòmico-financer. Un d'aquests càrrecs de confiança, en Toni Florido, quedaría fora de plantilla ara que Regina Parellada és alcaldessa. Però l'altra F, la d'en Josep Faure, suposadament guanyaría pes en la composició del nou cartipàs. El fins ara gerent de Viladecavalls Multigestió S.L., és des del passat 28 de juliol regidor de l'equip de govern.

El discurs d'investidura de la Regina Parellada va ser, en la meva opinió, moderadament esperançador. Té la intenció de governar amb la mà estesa (cosa insòlita fins el moment) i de donar transparència a la gestió municipal, començant per fer una auditoria als comptes de Viladecavalls Multigestió.
De tota manera, els aires de continuïtat segueixen estant presents. És objectivament contradictori auditar l'empresa que liderava l'ara regidor convergent Josep Faure. Si la forma de treballar d'en Faure com a gerent generava desconfiança, perquè hem de confiar ara en la seva gestió com a polític? I la pregunta definitiva: perquè hem de confiar ara en la bona fe dels sis regidors de CiU si són corresponsables de l'actual drama?

Sigui quina sigui la resposta, des d'ICV ens felicitarem si en aquests dos anys la normalitat torna al nostre Ajuntament. Normalitat en les relacions humanes, normalitat en les relacions laborals i normalitat en les relacions polítiques. És això en el que ens hem de concentrar aquests dos anys que queden fins que el 2011 els veïns i veïnes decideixin un nou consistori. Això, i fer net en quant a números. Si hi ha brutícia s'haurà de deixar aflorar. Seguirem demanant auditories del que faci falta, si no han sigut capaços ells, haurà de venir algú de fora a posar ordre a la casa.

M'agradaria que arribés un dia en que els meus amics se n'alegréssin, en comptes de posar cara d'interrogant quan els parlo de la política a Viladecavalls. Estic convençut que aquest dia arribarà.

dijous, 16 de juliol de 2009

dimecres, 1 de juliol de 2009

L'esquerra i la dreta de debò

Aquests darrers mesos hem viscut un parell d'episodis en la política estatal i catalana que il·lustren que l'eix esquerra-dreta és l'eix fonamental pel qual s'articula la política. Per molt que als poderosos i la dreta i alguns sectors sobiranistes els interessi dir que ja no compta, aquí en teniu alguns exemples de tot el contrari:

A mitjans de Juny, Joan Herrera (ICV) va interpel·lar al Govern Zapatero sobre la necessitat de reorientar la seva política fiscal i va aconseguir un principi d’acord: posar límits al xec dels 400 euros per a les rendes altes, donar progressivitat als ajuts a la natalitat (més ajuts a les famílies més necessitades), incrementar els impostos a les rendes altes, acabar amb els privilegis d’alguns esportistes d’elit i tirar endavant una reforma fiscal verda començant per l’impost de circulació.
Un acord que va durar 6 hores. Finalment, el PSOE va decidir retirar l'acord i buscar el recolzament de CiU per tal que res no es mogui. Per tal que l'Estat espanyol continuï ostentant la primera posició del rànking dels països que recapten menys impostos d'Europa (32'8% del PIB), sobretot per part de les classes mitjanes-altes que, entre d'altres, no han de pagar impostos per patrimonis superiors al milió d'euros.

Un altre exemple que posa de manifest les diferències entre un partit d'esquerres i un de dretes és el debat i votació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) d'avui mateix al Parlament.
Una Llei que hauria de ser de país i de consens entre tota la comunitat educativa (mestres, pares i mares, sindicats, associacions d'estudiants...) i que, en canvi, s'ha resolt mitjançant un acord entre partits (PSC, CIU i ERC). Una Llei que serà la primera de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes sigui una opció amb dret a finançament públic.Una llei que permetrà que la Generalitat subvencioni la construcció de noves escoles concertades. En definitiva, una llei que reforça el model educatiu de doble xarxa (escola pública i escola subvencionada) de CiU i que homologa els centres públics i concertats en drets, però no pas en deures. Podeu consultar les esmenes clau d'ICV a la LEC aquí.
En aquest cas de la LEC, es posa de manifest el poder que encara exerceixen l'Església i les escoles d'èlit en l'àmbit educatiu, i que CiU i PP defensen com a lobby preferent. La llàstima és que només ICV hagi qüestionat el concert per a aquestes escoles que discriminen i poden acceptar o rebutjar un determinat perfil d'alumne.

Pot fer ràbia la "coletilla" de "de debò", però queda clar que ara per ara ICV-EUiA és l'única esquerra de debò a Catalunya i l'Estat espanyol.