dimecres, 1 de juliol de 2009

L'esquerra i la dreta de debò

Aquests darrers mesos hem viscut un parell d'episodis en la política estatal i catalana que il·lustren que l'eix esquerra-dreta és l'eix fonamental pel qual s'articula la política. Per molt que als poderosos i la dreta i alguns sectors sobiranistes els interessi dir que ja no compta, aquí en teniu alguns exemples de tot el contrari:

A mitjans de Juny, Joan Herrera (ICV) va interpel·lar al Govern Zapatero sobre la necessitat de reorientar la seva política fiscal i va aconseguir un principi d’acord: posar límits al xec dels 400 euros per a les rendes altes, donar progressivitat als ajuts a la natalitat (més ajuts a les famílies més necessitades), incrementar els impostos a les rendes altes, acabar amb els privilegis d’alguns esportistes d’elit i tirar endavant una reforma fiscal verda començant per l’impost de circulació.
Un acord que va durar 6 hores. Finalment, el PSOE va decidir retirar l'acord i buscar el recolzament de CiU per tal que res no es mogui. Per tal que l'Estat espanyol continuï ostentant la primera posició del rànking dels països que recapten menys impostos d'Europa (32'8% del PIB), sobretot per part de les classes mitjanes-altes que, entre d'altres, no han de pagar impostos per patrimonis superiors al milió d'euros.

Un altre exemple que posa de manifest les diferències entre un partit d'esquerres i un de dretes és el debat i votació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) d'avui mateix al Parlament.
Una Llei que hauria de ser de país i de consens entre tota la comunitat educativa (mestres, pares i mares, sindicats, associacions d'estudiants...) i que, en canvi, s'ha resolt mitjançant un acord entre partits (PSC, CIU i ERC). Una Llei que serà la primera de l’Estat a establir que la separació de nens i nenes sigui una opció amb dret a finançament públic.Una llei que permetrà que la Generalitat subvencioni la construcció de noves escoles concertades. En definitiva, una llei que reforça el model educatiu de doble xarxa (escola pública i escola subvencionada) de CiU i que homologa els centres públics i concertats en drets, però no pas en deures. Podeu consultar les esmenes clau d'ICV a la LEC aquí.
En aquest cas de la LEC, es posa de manifest el poder que encara exerceixen l'Església i les escoles d'èlit en l'àmbit educatiu, i que CiU i PP defensen com a lobby preferent. La llàstima és que només ICV hagi qüestionat el concert per a aquestes escoles que discriminen i poden acceptar o rebutjar un determinat perfil d'alumne.

Pot fer ràbia la "coletilla" de "de debò", però queda clar que ara per ara ICV-EUiA és l'única esquerra de debò a Catalunya i l'Estat espanyol.