dilluns, 26 d’octubre de 2009

De visita a Circutor: com combatre la crisi energètica des de l'estalvi i l'eficiència


El passat divendres vaig tenir la sort de poder acompanyar el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a la seva visita a la planta de Circutor a Viladecavalls.

Aquests dies que principalment es parla de crisi econòmica i financera; cal seguir recordant els estralls que la crisi ecològica està, també, causant al món globalitzat en que vivim.
Una crisi ecològica que té conseqüències com el canvi climàtic i l'escalfament global i que, alhora, genera una escassetat de recursos energètics. Sap greu parlar un altre cop de crisi, però és així; estem davant d'una crisi energètica derivada del consum ineficient i de la dependència dels combustibles fòssils (petroli, carbó, gas). Fonts d'energia que, com el seu propi nom indica, son finites, no renovables.

Doncs bé, sense enrollar-me més, ja que tampoc sóc un expert, a Circutor es dediquen precisament a dissenyar productes per a l'estalvi i control energètic d'edificis, vehicles, etc i ,alhora, treballen amb energies renovables tals com l'eòlica i la solar.

Els gerents de l'empresa van explicar-nos que pràcticament no han notat la crisi. I no és perquè si. Treballen a un sector que alguns dirien que és el futur, jo crec que ja és el present. No és casualitat que exportin a més de 100 països i que el seu principal client sigui Noruega.
L'eficiència energètica i l'estalvi, juntament amb el desenvolupament i l'aposta per les renovables hauria d'estar a les agendes de tots els països del 1r món. Això contrasta amb l'aposta per les nuclears del govern espanyol.

Ja per acabar, a Circutor van ensenyar-nos una estació de càrrega de vehicles elèctrics. A Viladecavalls està prevista la instal·lació d'una d'aquestes terminals de càrrega. Grans marques com Volvo, Toyota o Nissan ja tenen enllestits nous models d'híbrids endollables. I és que els cotxes elèctrics, tant híbrids com purs, hauran de ser, necessàriament, els vehicles del futur.

dijous, 22 d’octubre de 2009

Més transparència i més lloguer

El govern de CiU anuncia que abans d'acabar aquest any finalitzaran les obres dels habitatges promoguts per l'Ajuntament a través de l'empresa municipal Viladecavalls Multigestió S.L., tot i que la premsa recull l'esdeveniment, no es faciliten més dades que seran en règim de venda, que l'alcaldessa serà l'encarregada d'efectuar l'entrega formal de les claus i que properament es presentarà l'esborrany de les bases d'adjudicació. Però no es diu res dels preus d'aquests habitatges, que segons ens han informat rondaran els 2.400 euros per metre quadrat , als que cal afegir uns 14.000 euros més de la plaça d'aparcament annexa a cada pis.


Aquestes promocions arriben en un moment en que el mercat immobiliari està en una situació d'estancament, amb preus a la baixa, una nombrosa oferta i una demanda que no té possibilitats d'accedir a l'habitatge. Aquests habitatges s'afegeixen a un parc, ja prou nombrós, en busca de compradors.


El preu que han fixat des de la promotora municipal no incorpora la repercusió dels terrenys, en aquest supòsit s'enfilaria per sobre dels 3.000 euros. Des d'ICV creiem que no ha estat bona una gestió pública que genera preus com qualsevol altra promoció privada. A més, la decissió premeditada per part del govern municipal de no voler definir exactament el règim dels habitages, (ni son V.P.O., ni concertats) representa ara un obstacle no només per establir les bases d'adjudicació, sinó també per establir un preu just i alhora assequible.


Per altra banda, la precaria situació econòmica de l'Ajuntament i per extensió de la pròpia promotora municipal és un element que pressiona i omple d'urgències unes decissions que s'han de prendre amb la màxima prudència.

No podem, per tant, afegir-nos a aquesta carrera d'obstacles, sense tenir un coneixement del tot transparent tant del procés de la gestió, com de la situació econòmica de l'Ajuntament i de la promotora Viladecavalls Multigestió S.L. Aquesta és per sobre de qualsevol altra la urgència en aquests moments.

Cal conèixer quin és el cost real de les promocions, copsar la viabilitat de l'empresa en el cas, del tot previsible, que la venda dels pisos s'allargui en el temps. Explorar les diferents opcions en l'oferta, no només V.P.O, preu concertat, sinó també el règim de lloguer que els temps reclamen.

El debat de les bases d'adjudicació ha de ser posterior o si es vol paral.lel a l'auditoria. A ningú se li escapa que aquestes bases i el preu final, s'han d'ajustar als objectius que prèviament s'han d'establir, i a un mercat que no te res a veure amb temps passats. Tenim un problema com qualsevol altre promotor, agreujat per la manca de definicó del projecte i de transparència.


Per últim, reiterem la nostra aposta per; un cop aclarits tots els dubtes que plantegen aquestes promocions, un parc de pisos de lloguer assequible a Viladecavalls.

Cal donar una solució adequada a les necessitats d'allotjament de les capes de població amb rendes mitjanes o baixes, o amb característiques i problemàtiques específiques que les allunyen dels mecanismes d'oferta de mercat. Principalment: joves, gent gran, discapacitats i persones amb pocs recursos econòmics.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Patriotisme, religió i altres temes seriosos

Avui, dia de la hispanitat, ha sigut un bon dia.
M'he llevat tard, ja que ahir vaig estar al Festival de Sitges fins tard i a l'hora de dinar hem celebrat l'aniversari del meu pare. Es fa gran, al igual que tots i totes. Sempre he pensat que els aniversaris són dies en que ens donem la llicència per expressar sentiments, està "socialment permès" dir un t'estimo, fer abraçades, dir el que aquesta persona significa per a tu, fer regals... expressar en general.
A la tarda he anat al cine a veure una pel·lícula que van recomanar-me els meus pares i que ja tenía ganes de veure, Ágora d'Alejandro Amenábar.
M'ha agradat molt i la recomano a tothom. Parlant de sentiments, casi em surt la llàgrima, però el meu sentiment de ràbia ha guanyat la batalla i al final no he plorat.
Amenábar fa una crítica ferotge a dues de les grans religions de la història universal: el cristianisme i el judaisme. I és una crítica que va directament a l'arrel, als orígens d'ambduess religions, a on pot fer més mal. Molt valent.
Amb el que em quedo de la pel·lícula és amb la dialèctica entre filosofia vs religió. De com la filosofia, el pensament, la cultura entesa com a transmissió de coneixements de generació en generació; ens fa lliures. I de com les religions inventen i en fan doctrina d'aquestes invencions. Doctrina que, per altra banda, sovint es porta a l'extrem del fanatisme i esdevé el sentit últim de la vida per algú o per molts.
En aquest punt és on la religió (a banda d'una mentida creada per fugir de les pors i les preguntes de l'ésser humà) és perillosa i una font constant de conflictes.

També volia reflexionar, aprofitant la festivitat del dia, sobre el patriotisme. Sobre el sentir-se molt d'aquí o d'allà, sobre fer banderes i estimar-se molt una terra.
Jo em considero català, he nascut a Catalunya i m'agrada. Però per sobre de tot em sento ciutadà i persona del món (això també lliga amb el que es preguntàven a l'Alexandria del s. IV d.c. sobre si la Terra era rodona o plana). De moment, només he pogut viatjar per Europa i em sento molt a gust tant a un poble o ciutat com a un altre. Perquè hi ha molt a descobrir i molt per veure i valorar a tot arreu. Pot quedar molt hippie, però és el que penso. Hi ha gent maca i dolenta tant a Madrid com a Andorra, per dir algo.
El que vull dir amb això és que no celebro especialment ni el dia de la hispanitat ni la diada nacional de Catalunya. Em sento més aviat ridícul. Tenir un dia de festa, però, és d'allò més constructiu i assenyat.
La desfilada militar de Madrid és repugnant, però suposo que ja sortiran d'altres articles o comentaris que se la carregaran amb més gràcia que jo. Si aquí fessim una desfilada dels Mossos amb l'uniforme de gala l'onze de setembre, mentres la classe política i la noblesa s'ho miren des de la grada, ho trobaria igual de "barroc".

Sí que celebro molt més, per posar un exemple, el dia de Sant Jordi; però no perquè sigui una tradició catalana ancestral ni perquè el tal Jordi fes quelcom heròic que el portés a ser Sant després de la seva mort; sinó perqué és un dia especial. Un dia en que, com jo he pogut fer avui, es perceben i es demostren sentiments i es gaudeix del coneixement i el pensament, tant popular com científic.

divendres, 2 d’octubre de 2009

De la ética y el morbo


El pasado jueves 24 de setiembre, día de la Mercè, se celebró el primer pleno ordinario del nuevo curso. Fue el primer pleno con Regina Parellada como alcaldesa i el primero en que el equipo de gobierno de CiU se encuentra en minoría.
Entre otras cosas, se aprobaron: la celebración de Plenos de manera mensual (antes eran cada dos meses) los sueldos y retribuciones de los 13 concejales del consistorio (los mismos que en el 2007 con la actualización del IPC), el nuevo cartapacio y los representantes en las diferentes instituciones y consejos municipales, una moción de ERC solicitando el apoyo a las consultas populares por la independencia de Catalunya, una moción de ICV en la que solicitamos una solución urgente al paso entre andenes de las estaciones de RENFE y una moción de los concejales no adscritos en que se pedía que todos los concejales recibamos el resumen de prensa diario.

Desde ICV votamos en contra de las retribuciones, dado que son las mismas que votamos en contra en su día y debido a que no consideramos justificable ni de recibo la dedicación exclusiva del 1r teniente de alcalde, Josep Faure. No avalamos su gestión al frente de Viladecavalls Multigestió y, por lo tanto, dudamos de su ideonidad en el cargo político que actualmente ostenta.
También nos abstuvimos en relación a la moción de ERC por motivos obvios. Aunque apoyamos la celebración de consultas populares para temas que afecten a la ciudadanía en general, ICV es un partido federalista.
También preguntamos al gobierno sobre el mantenimiento de calles, sobre el servicio municipal de Bolsa de Trabajo y sobre la Junta Local de Seguridad. Cuando tengamos las respuestas ya las publicaré.

El momento más desagradable y escabroso, se dió en el debate de una moción que presentaban los concejales no adscritos en la que, por un lado, se pedía la constitución de una comisión de seguimiento de las actuaciones realizadas por Fiscalía en nuestro Ayuntamiento; y por el otro, se planteba la posibilidad de querellarse contra los medios de comunicación por "manchar" la figura y memoria del ex-alcalde Sebastià Homs.
En éste punto, Francisco García y Conchi Martínez se encontraron sólos defendiendo su moción. Todos los grupos la consideramos fuera de lugar, ya que es fiscalía quien tiene que hacer las investigaciones pertinentes y una vez haya una sentencia, ésta será pública. Porque el ayuntamiento no se encuentra en disposición de meterse en más procesos judiciales y menos contra los medios de comunicación que son libres de informar de lo que consideren oportuno. Y porque la memoria del alcalde pertenece, más que a nadie, a sus familiares y amigos.

En éste último asunto me quiero detener especialmente. Regina Parellada tuvo que plantear a todos los presentes la pregunta de:"¿hasta cuando va a durar ésto?", un familiar de Homs le trasladó ésa misma angustia el mismo día del pleno.
Creo que, afortunadamente, no había ningún familiar de Homs presente aquella noche en la sala de Plenos, porque muchas cosas de las que se dijeron me llegaron a repugnar incluso a mí que sólo tuve una vinculación profesional con él.
Es carroñero mezclar a una persona que ya no está con asuntos que nos pertoca ahora a nosotros, y a otras instancias, resolver; y de todo éste barullo pretender hacer un posicionamiento político. Es repugnante que el presidente de una asociación de vecinos plantee preguntas al Pleno sobre los días anteriores a la muerte de Homs. Y es impresentable que un concejal se preste a leerlas.

Ya basta. Desde éste espacio de opinión personal me permito pedirle a el Sr García Cano y a otras personas que se escudan en anónimos que dejen ya de una vez de hacer política de pistolero y de alimentar el morbo. Creo que todos nos merecemos un respiro. Yo al menos sí. Por favor, dedíquense a ejercer su cargo de manera (al menos) no destructiva.

Tenemos dos auditorias pendientes que realizar, obras pendientes por pagar, obras pendientes por finalizar, calles que adecentar, centenares de parados a los que prestar atención, proyectos ilusionantes que diseñar de cara a un futuro... ésto es lo que nos debe de preocupar. Todo lo demás sólo sirve para dividir, crispar y alejar a la gente de la política.