dijous, 31 de desembre de 2009

Bon 2010


Els millors desitjos per aquest 2010 que comença en unes hores.
Força, salut, amor i somriures per a tots i totes.

Ens veiem aviat ;-)

dimarts, 22 de desembre de 2009

Hopenhagen: Carta per en Lluc

Em sap greu fer parasitisme blocaire, però aquesta carta d'en Joan Herrera al seu fill tornant de Copenhage resumeix molt bé com les esperances d'aquest "Hopenhagen" s'han vist frustrades per la manca d'acord, compromís i lideratge.

"Lluc, torno a casa amb les butxaques buides. A Copenhague, la cimera on s'havia de pactar l'acord que permetés governar el canvi climàtic, no s'han posat d'acord. O millor dit, s'han posat d'acord en no assumir compromisos. Els EEUU demanaven transparència però no volien assumir una retallada en les emissions de CO2. La Xina no volia sentir parlar de cap control extern. El president del Brasil, Lula da Silva, va ser l'únic que va fer un pas endavant oferint posar diners per als països més pobres, des d'un país on encara hi ha profundes desigualtats.

A la cimera no hi havia societat civil. Hi havia un únic representant de la societat civil, en Joaquín Nieto, de l'ONG Sustain Labor, que seguia la cimera i els acords. En un moment donat va demanar a la ministra Espinosa, de Medi Ambient, que es reunís amb les entitats ambientals desplaçades a la capital danesa. Però res de res.

Ahir al matí ens vam veure amb el president Zapatero, i ens va donar una visió optimista -cosa que el caracteritza- de l'escenari. Estava convençut que s'arribaria a l'acord. I de fet no es va equivocar. Finalment va haver-hi acord, però l'acord s'apropa poderosament al no res, perquè és una declaració genèrica, sense compromís de reduccions d'emissions, sense compromís de finançament dels països del sud, sense calendaris... Ni tan sols s'ha marcat un termini per arribar a un acord vinculant.

En aquest principi de segle XXI el planeta és cada cop més bipolar. Els pols són els EEUU i la Xina. I Europa cada cop pinta menys. Ahir, Europa era incapaç de fer un gest que forcés a l'acord, sense lideratges clars i sense un compromís de reducció d'emissions del 30% independentment de l'acord, cosa que hauria obligat la resta de països i potències a moure fitxa. Davant la manca de lideratge europeu, la resta de principals potències pactaven una declaració genèrica, que la UE ha acabat acceptant.

Mentrestant, un bon amic és en una presó danesa. Al director de Greenpeace Espanya, Juancho López Uralde, li demanen una pena que pot anar de 6 mesos a 6 anys de presó per haver-se colat al sopar de gala d'abans d'ahir i haver desplegat una pancarta que deia “Els polítics parlen, els líders actuen”.
Lluc, el dia que vas néixer va ser el dia més feliç de la meva vida. Havies arribat i tot adquiria un nou sentit. Amb els dies vaig arribar al convenciment que cap persona que fos pare o mare podia donar l'esquena a aquest repte que és aturar el canvi climàtic, perquè voldria dir menystenir el futur dels fills. Però ara mateix penso que potser m'equivocava. Sovint la nostra espècie, la humanitat, actua més com una plaga, incapaç de dominar el medi que l'envolta, simplement el depreda, l'esgota, l'esquilma, sense tenir present el que vindrà després. I els nostres líders estan atrapats en una agenda política en la qual no els passa factura no prioritzar el medi. Quan penso en el teu futur em ve al cap que de la mateixa manera que la meva generació pensa en l'Europa dels anys 30 com aquella que no va ser capaç de frenar els règims totalitaris i els seus genocidis, potser quan creixis la meva generació serà recordada com aquella gent estúpida de principis del XXI que va ser incapaç de frenar el canvi climàtic quan eren a temps de fer-ho.

Per poder canviar les coses encara ens falta una ciutadania global. I el que és imprescindible és aconseguir que aquells irresponsables que no donen prioritat a la lluita contra el canvi climàtic paguin penyora electoral. Modestament intentaré aportar el meu gra de sorra. El proper any encapçalaré les llistes d'ICV a les eleccions catalanes. Sense dubte parlarem i debatrem sobre molts temes que acabaran per afectar-te d'alguna manera. Però, encara que ho intenti sovint, probablement acabaré parlant poc del que afectarà més la teva vida: el canvi climàtic.

Encara som a temps. Tot i que el temps s'esgota, encara podem canviar el curs de les coses. Potser hi ha qui especula a portar-nos al límit de l'abisme, però al teu voltant moltes persones continuarem treballant diàriament per evitar-ho. Espero que quan llegeixis aquesta carta, la vegis com un atac de rebel·lia i d'indignació contra l'acord més decebedor d'aquesta dècada. També espero que aquests dies donin peu a la reacció de tota una generació que digui ben clar "jo vull continuar convivint amb el planeta i vull que els meus fills també puguin fer-ho".

Joan Herrera

divendres, 4 de desembre de 2009

Pisos per a joves. Segur?


Després de moltes indefinicions per part de l’equip de govern, els pisos municipals de Viladecavalls seran de protecció oficial a preu concertat. CiU va decidir acollir-se a aquesta modalitat a corre-cuita ja que l’any vinent desapareix, i va comptar amb els inestimables vots a favor dels seus exsocis de la PVA i dels regidors no adscrits.

Això suposarà tenir 63 pisos de compra -per a joves- a un preu aproximat d’entre 120.000 i 180.000 € -entre 20 i 30 milions de les antigues pessetes- disponibles per a entregar d’aquí poc. Aquest preu resulta del preu de construcció d’aquests pisos que, sense repercutir el cost dels solars on estan construïts, ascendeix a 2.180 € aprox. el m2, segons les dades de que disposem.

Ara bé, a la vista d’això em sorgeixen algunes preguntes:
Els diferents governs que han treballat aquestes promocions han preguntat als i les joves què necessitem per a la nostra emancipació?
La resposta és sí. Al Pla Local de Joventut de Viladecavalls encara vigent, els joves entrevistats no demanen pisos de compra, sinó de lloguer assequible; que els permetin fer una primera emancipació per, en un futur, poder optar a la compra.
A més, segons l’Observatori Jove de l’Habitatge, a Catalunya, per a una persona entre 18 i 34 anys, el cost d’accés al mercat de l’habitatge lliure és del 71,8% i per als joves de 18 a 24 anys suposa el 97,2% del seu sou. I si mirem les dades per sexe, per a un home jove aquest cost suposaria el 66% del seu sou i per a una dona jove el 80%.

En comptes d’escoltar aquestes demandes i fer front a una realitat també present al nostre municipi, a Viladecavalls els i les joves tindrem pisos de compra a preus molt similars als de mercat. Això no són pisos per a joves.

Algú s’ha plantejat que cap banc donarà una hipoteca a un “Jove tipus”, en el millor dels casos mileurista i amb un contracte eventual? I que un aval dels pares o una hipoteca a 40 anys no té res a veure amb l’emancipació?

Des que van començar a construir-se aquestes promocions, molts coneguts i amics m’han preguntat: escolta Carles, com està el tema dels pisos per joves a Vila? Què els puc dir ara?
Doncs que això és el resultat d’un despropòsit i d’una gestió no dolenta, sinó simplement del tot incompetent. No és de rebut jugar amb un tema tant sensible com aquest i crear falses expectatives entre el jovent del poble.

Caldrà seguir buscant fórmules per abaratir el preu final d’aquests pisos, tot i que les passes en el sentit contrari ja han estat moltes.