Joan Olivares, un exemple de coherència

Ahir va ser el darrer Ple del Joan com a regidor de l'Ajuntament de Viladecavalls. Després de 15 anys com regidor ha decidit deixar d'estar a la primera linia de la política municipal i facilitar així la renovació d'Iniciativa a Viladecavalls.

Ahir a la nit tots els grups polítics van posar de relleu la figura del Joan com a part de la història del municipi i van lloar una de les seves principals virtuts, la coherència.
El Joan en el seu discurs més que acomiadar-se va reclamar que els que ens dediquem a la política, a gestionar allò públic, fem encara més i millor política. En temps de crisi i desencant de la política aquesta hauria de ser la recepta clau.

Reprodueixo a continuació la meva intervenció al Ple:

Com se que no t'agraden aquests actes protocolaris i amb massa floritures seré breu.
Simplement dir que has sigut un exemple per a mi, que gràcies a tu estic aqui ara.
Vaig començar a fer política als 18 anys perquè aquell regidor d'Iniciativa que veia als diaris em semblava el més coherent de tots els polítics de l'Ajuntament. I aquell regidor que ha sigut el meu company des de llavors, ara plega sent el mateix de sempre. Fidel als seus ideals, dient el que pensa i fent el que diu.
Agafo el testimoni de fer més i millor política, espero estar a l'alçada i no cal que et digui que encara que assegut a l'altra banda d'aquesta sala, et continuarem necessitant com el primer dia.

Al sopar d'ICV Viladecavalls que vam organitzar per celebrar els 15 anys d'en Joan com a regidor, en Toni Morral, ex-alcalde de Cerdanyola, va dir que si un partit com Iniciativa sempre ha tingut representació a un poble com Viladecavalls des de la recuperació de la democràcia, es debia en gran mesura al fet de comptar amb persones com en Joan. I així és.

Paraules d'un bomber i punt.

Aquesta setmana està tenint lloc la Comissió d'Investigació de l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Sobre aquest tema només volia dir que mai he vist tants rius de tinta i tantes tertúlies televisives i radiofòniques des de la "teoria de la conspiración" de l'11-M. S'han fet debats sobre les causes, errors tècnics, etc que penso només haurien d'atrevir-se a fer els experts i professionals en la matèria. La sobredimensió ha sigut evident i d'un baix nivell excessiu per a persones que aspiren a governar un país.

Utilitzar un cos nacional (de tots i totes) com ha fet CiU per atacar políticament a l'adversari que més et fastigueja (en aquest cas ICV) no cal. És més valent contraposar directament, sense intermediaris que no estan dintre el terreny de joc.

Em limitaré a reproduïr les paraules d'una persona que si té el coneixement i la legitimitat suficients per fer els judicis que calguin i dir el que va passar:

«Demano respecte pels bombers –va dir–. El que no ha tingut alguna persona d’aquesta comissió. El primer que va filtrar els àudios [en què se sent les víctimes implorant auxili] s’hauria d’aixecar i sortir per aquesta porta. S’han saltat totes les fronteres de la dignitat».

«Som aquí no pel foc d’Horta, sinó per parlar d’un altre incendi que sembla que ha sigut intencionat. Eleccions 2010 és el nom d’aquest incendi que es vol extingir. Un foc mediàtic, polític, en què nosaltres no volem treballar. Els donarem formació [als polítics], però sàpiguen que surten contrafocs i que les previsions meteorològiques indiquen que durarà mesos i que les pluges arri­baran a l’octubre o novembre».

Ricard Expósito, coordinador de les unitats GRAF en l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).

Podeu llegir la notícia sencera aquí.

Crear comunitat pels sense comunitat

Llegía avui a Público una entrevista al filòsof Peter Pál Pelbart, en que parla del repte de les societats desenvolupades actuals de crear comunitat, de repensar allò comú que ens fa iguals.

"Vivimos hoy una crisis de lo “común”. Las formas que antes parecían garantizarles a los hombres un contorno común, que le aseguraban alguna consistencia al lazo social, perdieron su pregnancia y entraron definitivamente en colapso. Desde la llamada esfera pública hasta los modos de asociación consagrados: comunitarios, nacionales, ideológicos, partidarios, sindicales. Deambulamos entre espectros de lo común: los media, la escenificación política, los consensos económicos legitimados, pero también las recaídas en lo étnico o en la religión, la invocación civilizadora basada en el pánico, la militarización de la existencia para defender la “vida” supuestamente “común”... el desafío es crear hoy la comunidad de los que no tienen comunidad."

Jo també penso que aquest és el principal repte que tenim, sobretot, la gent progressista i d'esquerres. Com fer prendre consciència a la gran massa de gent que progressivament abandona els espais o formes d'acció col·lectiva (política, sindical, associativa, de debat...) i d'altres que han crescut dins aquesta condició d'"outsiders" (al marge de qualsevol d'aquestes formes) com els joves; que la major part dels seus problemes com a individu són els mateixos que els del seu veí, company de feina, parent o amic.

Els partits i agents socials de dretes, en tant en quant defensors i legitimadors dels interessos dels poderosos ja s'han encarregat, primer, d'aconseguir que el seu discurs de l'individualisme (JO em procuro les meves coses i JO he de treballar per tenir sempre més i ser millor que la resta) sigui l'hegemònic, i, segon, d'articular la seva comunitat: Davos, les grans patronals, els líders d'opinió...

És d'aquest sel·lecte club que surten les propostes de: jornada laboral de 65h, jubilació als 67 anys, contenció salarial, acomiadament lliure i gratuït, copagament de la sanitat, reducció de la despesa pública, l'"aquí no cabemos todos"...

Amb la crisi, els sectors que no la pateixen (encara que menys, segueixen tenint beneficis) volen aferrar-se i preservar el sistema vigent. I la gent "sense comunitat", la gent que passa i simplement es ressigna a tot, deixa en les mans d'aquests sectors la sortida a la crisi. I la factura posterior sabem qui l'està pagant.

La sol·lució tampoc és copiar les receptes de la dreta, com està fent el PSOE, ja que la gent que encara vota sempre prefereix l'original i no la còpia (d'aquí la pujada del PP a les enquestes).
Cal fer prendre consciència a la gent que la corrupció és un robatori col·lectiu;que el retard en l'edat de jubilació, la contenció salarial i l'acomiadament gratuït són un atac al conjunt dels treballadors i treballadores... i prendre les decisions que calguin perquè això no sigui així. A partir d'aquí començarem a crear comunitat i de les cendres de la crisi podrem articular els canvis profunds que es necessiten.

No tots som iguals

A continuació reprodueixo uns extractes del parlament de Carlos Jiménez Villarejo a un acte de Joves d'esquerra verda a la Universitat Pompeu Fabra amb Joan Herrera que estic seguint pel facebook.

"estoy aquí en condición de ciudadano crítico, ex-fiscal anticorrupción y afín al proyecto que representa ICV por ser la fuerza más honesta y comprometida contra la corrupción en Catalunya"

"La corrupción no es fruto de la naturaleza humana ni de la de los políticos, sino de la deslealtad a la condición de servidor público y que cangrena al Estado de Derecho y deslegitima a sus instituciones".

3/2/2010.
UPF, Campus Ciutadella