dimarts, 23 de març de 2010

La generació precària

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una conferència organitzada pels Verds/Aliança Lliure Europea sota el títol de: "Una generació en l'abisme? Un nou començament pels joves" en que vam debatre durant tot el dia sobre la situació de la gent jove a Europa en relació al treball. Intentaré fer un breu resum dels aspectes més rellevants de la jornada.

Primer, algunes dades: La taxa d'atur juvenil (fins els 25 anys) de l'Europa dels 27 és actualment del 21,4% (més de 5,5 milions de joves en atur). Ha incrementat un 25% en tant sols un any i dobla la taxa d'atur total. I les previsions no són més optimistes de cara als propers anys. (Gràfic 1).
Pel que fa a Espanya i Catalunya, la taxa d'atur del darrer quadrimestre de 2009 se situa al 17% i l'atur juvenil s'enfila prop del 40%. (Gràfic 2).
És clar, doncs, que l'atur colpeja amb molta força als i les joves i és un dels grans problemes d'Europa i dels els estats i nacions que en formem part.

Un dels principals factors que expliquen aquesta situació el trobem en la qualitat del treball juvenil. Els i les joves europeus han estat ocupant des dels 80s les feines més precaries, de més baixa qualitat i d'una temporalitat més alta. Si a això li sumem el fet que molts de nosaltres hem treballat en un moment o en un altre en feines de tipus informal o sense contracte; els nivells de protecció i cobertura social baixen considerablement.
A Catalunya i Espanya, a més, hem d'afegir que els salaris són baixos. El 27% dels i les joves que treballen avui cobren menys de 610€ mensuals.

Existeix la percepció i acceptació generalitzada que els joves vivim en un constant "període de proves" i que només pel fet de ser joves és normal que la nostra situació laboral sigui pitjor. Quan el que hem creat és una generació precària molt més vulnerable que d'altres en períodes de crisi.

Cal alertar dels riscos i problemes ja palpables que la xacra de l'atur juvenil està posant sobre la taula: joves amb estudis superiors sense possibilitat d'inserció al mercat de treball, problemes psicològics derivats de la manca d'expectatives, pobresa i dependència juvenil, exclusió social...

Tot i no disposar de fórmules màgiques, algunes de les idees que van sorgir per tal de donar la volta a la situació actual van ser les següents:

1- Apostar per l'educació:
Una educació adreçada a la inserció al mercat laboral i, a la vegada, orientada a la formació en els valors democràtics i de ciutadania.
Combatre el fracàs escolar amb més recursos per l'escola pública i grups més reduïts. Crear la figura de l'"agent juvenil" que ha funcionat a Finlàndia.
Més i millor formació professional. El treball no qualificat/manual existirà sempre.
Vetllar per una transició universitat-empresa eficient, de qualitat i remunerada.

2- Polítiques d'ocupació:
Crear llocs de treball tenint com a referència un "Green New Deal", un nou model productiu basat en l'economia verda. Aixó vol dir inversió pública en energies renovables, tecnologia verda i I+D, canvis en la política d'impostos (transitar cap a un model més progressiu), flexi-seguretat laboral ben entesa, així com incentivar el treball estable i de qualitat.

3- Lluita contra la pobresa i l'exclusió social
Enfortiment de l'Estat del benestar via impostos (cal tenir en compte la disparitat de pressió fiscal dels diferents estats membres de la UE), tenint com a referència els països escandinaus; per tal de dissenyar polítiques orientades a la erradicació de la pobresa a Europa, amb especial atenció en les generacions joves.

Després de conèixer la situació dels i les joves dels diferents països europeus i com aquests països fan front a la crisi la conclusió a la que vaig arribar és: si ens creiem Europa, construïm-la de debò. Més enllà de l'unió econòmica (casi tots tenim l'Euro) ,contextos de crisi com l'actual reclamen una unió política.

I en relació amb això, a Espanya i Catalunya, és urgent un canvi en la política fiscal. És a dir, i per posar un exemple, si volem arribar a tenir els mateixos serveis públics de qualitat i grau de protecció social que a Suècia o Dinamarca (on els efectes de la crisi no són tant greus), haurem de tenir la mateixa o similar pressió fiscal. I aquest augment dels impostos no pot recaure només sobre les rendes del treball o via impostos sobre el consum (IVA) que pressionen fortament als sectors més febles. Sinó sobre el capital, patrimoni i successions dels sectors amb poder; d'una forma justa i progressiva.

Això a nivell macro; però a nivell micro, del dia a dia, i tornant als joves, cal que participem de la manera o lloc que decidim, i dintre de les possibilitats de cadascú; per fer front als constants atacs contra els nostres drets i passar així de ser la generació precària (que no sempre ha sigut així!) a la generació del futur (que ho som) i l'esperança.

divendres, 12 de març de 2010

Què ha passat a Vila aquests anys?

Ara que per mitjà de filtracions (d'alguna de les parts implicades) s'ha fet públic el resultat de l'investigació que la Fiscalía provincial estava realitzant a l'Ajuntament, vull fer una primera valoració personal.

I ho faré sense pèls a la llengua ni embuts, que per això tinc aquest bloc personal.
El decret de Fiscalía deixa ben clar que tot i no existir cap delicte, sí que hi han hagut irregularitats administratives; és a dir, durant el període 2007-2009 van fer-se coses malament a l'Ajuntament de Viladecavalls. Aquestes coses són les següents:

- L'asfaltat dels carrers de Can Trias va contractar-se irregularment, sense seguir el procediment reglamentari.

- El llavors 1r tinent d'alcalde Paco Vega va rebre xecs i pagarés d'una empresa que treballava per l'Ajuntament. Fiscalía ho denomina "transaccions comercials".

- El llavors gerent de Viladecavalls Multigestió i ara 1r tinent d'alcalde, Josep Faure, abusava d'una targeta de crèdit Solred (que s'hauria d'haver fet servir per benzina) per altres tipus de pagaments.

Més enllà de que aquests actes no han estat provats com a delicte; sí haurien de ser motiu de pes perquè, algú, d'una punyetera vegada assumeixi les responsabilitats polítiques que s'en deriven. I més, en moments com l'actual en que molta gent ho està passant malament simplement per arribar a final de mes.

Malauradament, em temo que durant el temps en que l'investigació ha estat oberta i els denunciats han hagut de passar a declarar, aquests, un per un hagin carregat les culpes de tot plegat a una persona que ja no es pot defensar. I aquestes mateixes persones són les que diuen vetllar per la imatge de l'alcalde tristament desaparescut.

Tot i que el panorama és desolador, el que és intolerable e indecent és que representants públics aprofitin el seu càrrec per benefici personal o dels seus amics o socis.

No tinc ni idea què passarà ni durant l'any que queda per les eleccions municipals ni el mateix dia de les eleccions, però, a banda de desitjar uns bons resultats als partits progressistes; m'agradaria que certes persones que han estat fanguejant durant aquests anys no tornin a ser representants de cap veí o veïna de Viladecavalls.