4rt Cinturó. Consulta popular. Can Trias.

Us penjo la meva intervenció al Ple d'ahir relativa a la situació actual del 4rt Cinturó:

Nosaltres el que pensem és que la màxima responsabilitat, o irresponsabilitat sobre el 4rt cinturó li correspon al govern de Viladecavalls.
La situació actual d’anar a pocs mesos de que s’inauguri l’obra a mendigar a Madrid és ridícula i d’un perfil molt baix.

El quart cinturó no és una cosa d’ara, fa molts anys que sabem el que ens venia a sobre i cap equip govern ha estat capaç d’incloure al projecte del Ministerio les mesures que van pactar-se per unanimitat del Ple ja des de 2006 (comissió de seguiment de les obres, millores de l’impacte, assesorament professional als veïns, soterrament de les línies d’alta tensió, sol·lucions a l’aïllament urbanístic del barri...) Tot això ABANS, quant el 4rt cinturó encara era negociable i no una realitat com ara.

Això són mandats de Ple aprovats per unanimitat que us heu passat pel forro. I per això ara estem com estem. On estan els beneficis per Can Trias que ens havia de portar el 4rt cinturó segons els governs de Convergència i Unió? Això és el que heu d’explicar ara als veïns i sou vosaltres els únics responsables de que l’obra s’acabi bé.

Pel que fa a la consulta popular, participarem si finalment es realitza. De moment no sabem què es preguntarà ni a qui. Si la pregunta és: està vostè d’acord amb que l’Ajuntament accepti els 900mil euros de Fomento? Pensem que seria treure les castanyes del foc als que fins ara han pogut fer alguna cosa i no l’han fet.

D’altra banda tot i que reconeixem a l’associació de veïns de Can Trias com a garant de la reivindicació de millores pel barri, no estem del tot segurs de que l'actual junta directiva compti amb la legitimitat suficient durant la darrera legislatura, degut a la actitud manifestament seguidista de l’equip de govern anterior i políticament tancada actual, amb un recolzament manifest a algunes de les opcions polítiques actualment representades a l’Ajuntament.

O es fa associacionisme veïnal o es fa política, i cal ser curosos amb aquests temes.

Per acabar, nosaltres proposem projectar una zona d’oci i lleure en aquesta zona, rescatar els acords de Ple i fer una consulta popular sobre un projecte encara no consumat, com és el traçat del gaseoducte, en que els veïns decideixin si estan d’acord amb que passi per Can Trias com defensa aquest equip de govern o no.

Del Viladecavalls emmarronat al Viladecavalls quotidià

Aquest mes de maig fa tres anys que CiU va tornar a guanyar les eleccions municipals a Viladecavalls i va començar una legislatura que ha estat marcada pels escàndols i els excessos d'un dels equips de govern que (amb socis o sense) passarà a la història com un dels més nefastos que ha tingut mai Viladecavalls.

Les conseqüències de la pèssima i, en alguns casos, irregular gestió, les estem pagant ja ara, i els següents governs municipals hauran de fer mans i mànigues per fer net de tot plegat i remuntar novament el poble.

Per esmentar només alguns "affairs" que serveixen d'exemple: el mes de juliol està previst que s'inauguri el tram de 4rt Cinturó que passa per Viladecavalls, i aquest equip de govern encara no té cap mena de control sobre l'obra ni ha aconseguit cap compromís de millora per part del Ministerio de Fomento. Les obres del pavelló municipal s'han retardat com a conseqüència de subcontractar aquesta obra fins a l'infinit. Els comptes municipals estan sotmesos a un Pla de viabilitat i l'endeutament real es dispara per sobre del 110%. Els veïns del carrer Major porten dos anys esperant una sol·lució a l'esfondrament que va patir el carrer. I a data d'avui l'Ajuntament s'enfronta a més de set litigis judicials.

Aquest és el balanç de govern que CiU i els seus ex-socis Paco Vega i García Cano poden fer d'aquests tres anys. Això, i una investigació per part de la secció de delictes econòmics de Fiscalia.

Vist el panorama, el que queda clar és que alguna cosa s'haurà fet malament i encara no hem vist que ningú assumeixi les responsabilitats polítiques que pertoquen. Per la nostra part, pensem que el més adient és que una comissió gestora es faci càrrec de l'Ajuntament fins les properes eleccions municipals. La paciència i responsabilitat tenen uns límits i ja no podem esperar més.

Davant l'estrepitós fracàs d'un equip de govern amb data de caducitat, proposem començar a treballar per un canvi que il·lusioni novament a uns veïns i veïnes farts de males notícies. Cal repensar i redreçar Viladecavalls i des d'ICV creiem que som els més indicats per fer-ho, ja que tenim les mans lliures i mai hem format part d'un govern municipal amb CiU i, a aquestes alçades, som els únics que ho podem dir. També som conscients, però, que aquest canvi no el podrem fer sols i que requereix d'un esforç d'entesa per part dels partits i veïns aliens a les dinàmiques fosques d'aquests anys.

La política, si no la fas, te la fan i, a més, corres el risc que te la facin malament com en el cas que ens ocupa; de manera que està a les nostres mans netejar els marrons que embruten Viladecavalls i tornar a ser el poble tranquil i quotidià que un dia vam deixar de ser.

Una retallada del dèficit justa i solidària sí és possible

Des d’ICV-EUiA, proposem les següents mesures, que incideixen tant en els ingressos com el les despeses i permetrien l’equilibri pressupostari suficient com per no haver de retallar cap retribució, ni congelar les pensions, ni retallar la llei de la dependència:

1- Una veritable lluita vers el frau fiscal, amb un augment dels recursos humans i tècnics de l’AEAT fins a convergir amb la mitjana de la UE en un termini màxim del que queda de legislatura. Actualment s’estima en el 5,5% del PIB els recursos que es deixen d’ingressar fruït de l’economia submergida (xifrada en el 23%). Ja són diversos els països que estan estudiant, per exemple, la prohibició de l’ús dels bitllets de 500 € com a mitjà de pagament. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar mitjançant una proposta de retirada de la circulació, i el seu bescanvi directe en els bancs nacionals del sistema euro o en bancs de l’estat de residència del ciutadà o empresari que faci el bescanvi, amb la seva corresponent identificació fiscal, sigui quina sigui la quantitat, tot interconnectant els sistemes d’informació tributària dels països. De la mateixa manera s’han de prohibir les transaccions de més de 3.000 € en efectiu entre particulars o de més de 1.000 € per comerciants. Ajustar a que com a mínim els ingressos nets dels empresaris que tributen per mòduls no siguin inferiors als sous dels seus empleats.

2- Gravar en major mesura els nivells més alts de renda en l’ IRPF. En aquest sentit proposem un nou tram en l’ IRPF amb un tipus marginal del 50% per a rendes totals superiors a 100.000€ anuals, que equival a un sou brut aproximat, d’uns 7.500 - 8.000€ mensuals. Amb dades de la Liquidació de l’ IRPF del 2007, hi havia 747.295 contribuents amb rendes superiors als 60.000€ anuals i s’estima en uns 400.000 els que estan per sobre del 100.000€ anuals. Amb aquest elevat nombre de contribuents que estarien “directament afectats” per la mesura que proposem, estimen que, en total, sumarien 1.800 M€ de recaptació addicional.

3- Establir un nou Impost sobre la riquesa, que gravi la tinença de bens mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1M€. Amb dades de l’impost de Patrimoni del 2006, només 89.000 declarants a tot l’Estat (el 8,9% de total) van declarar béns per valor de més de 1M€, representant el 68% de la recaptació total de l’impost, 1.228 M€, amb un tipus mig del 0,6%. Des d’ICV- EUiA, proposem fer un pas més enllà, que superi l’antic Impost de patrimoni, amb el Nou Impost sobre la Riquesa (IR), amb el qual es podria obtenir una recaptació d’uns 2.250 M€ en el conjunt de l’Estat espanyol (tot partint d’un tipus mig de l’1% i sense exempcions).

4- Garantir un tracte igualitari en l’impost de Societats per a les societats productives i les societats d’inversió, de manera que les Societats d’inversió tributin al mateix tipus que les productives “clàssiques”. En aquest sentit estaríem parlant d’eliminar els privilegis, per exemple de les SICAV (que tributen a l’ 1% i reparteixen dividends via reduccions de capital ) o d’altres figures societàries que ho fan a tipus del 18%... Quedarien excloses d’aquest tractament lineal les empreses d’economia social, lògicament.

5- Tram impositiu del 5% addicional en l’Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 M€. Implicaria una recaptació addicional superior als 2.500 M€ anuals.

6- Recuperar el tracte diferencial en els increments patrimonials, tot gravant en major mesura, els que es generin en un període inferior a 1 any, en concret, al tipus marginal més alt, com a part de la lluita vers l’especulació.

7- Reorientació de la reforma de l’IVA plantejada pel Govern de l’Estat, eliminant la pujada de tipus que ha d’entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, tot establint un nou tipus d’IVA especial del 25% (o, en el seu cas, un impost especial per l’equivalent a 9 punts de l’IVA) per a bens de consum de luxe, joies, abrics i peces de pell, aeronaus i embarcacions a vela i motor no destinades al comerç marítim o la pesca professional, entre d’altres articles que podríem denominar sumptuaris.

8- Una aposta política definitiva per la Fiscalitat Ambiental amb la finalitat no tan recaptatòria si no de potenciar les bones pràctiques d’impacte ambiental que poden suposar un estalvi multimilionari de l’Estat en polítiques contra el canvi climàtic o de recuperació del medi natural.

9- Desplegament de la “fiscalitat immobiliària” (plusvàlues,...). Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Això es de “justícia social”: frenem encara més l’especulació, si les rendes de la retenció de terrenys, del canvi de qualificació urbanística,.. estan altament gravades.

10- Eliminar o reduir substancialment les deduccions a l’ IRPF per aportacions a plans de pensions privats. El 72% de les declaracions més baixes del 2006 (les inferiors a 24.000€) només es deduïen el 24% del total de reduccions per plans de pensions. Si s’eliminés la deducció l’increment de recaptació seria de 1600 M€. Si es fes una deducció màxima de 1.000€, la gran majoria d’aportacions de rendes inferiors a 24.000€ tindrien dret a reducció, i la recaptació fiscal s’incrementaria en 800 M€ anuals. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada de la creació de plans de pensions del sector públic, complementaris de les cotitzacions a la Seguretat Social, per canalitzar l’estalvi privat cap a inversions productives públiques que incrementin a llarg termini la sostenibilitat de les finances públiques.

11- Suprimir el finançament de l’Església amb aportacions de l’ IRPF (252,6 M€ l’any 2008).

12- Iniciar el des topall del límits de les cotitzacions a la Seguretat Social, per permetre una millor progressivitat, un increment dels ingressos o una reducció de les cotitzacions dels sous més baixos.

13- Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors.

14- Establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin llargament reclamada pels moviments progressistes i que ara molts recuperen sota el mateix nom o el d’Impost Robin Hood per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.

15- Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat.

16- Suspensió dels processos d’execució del desnonament per l’ impagament d’hipoteques de treballadors aturats.

17- Garanties d’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició tant del flux de diners del FAAF com de la intervenció del FROB.

18- Disposició per part de les administracions a reduir els actius dubtosos dels bancs mitjançant la compra de part l’estoc de sòl i vivenda en mans del sector financer procedent de l’execució de crèdits a promotors immobiliaris i constructors. Aquesta compra, realitzada a un preu avantatjós per a l’administració, hauria de permetre constituir per primera vegada un veritable parc de vivenda social de lloguer, que permeti solucionar la demanda social de vivenda i servir de coixí antiespeculatiu en èpoques de bombolla immobiliària.

19- Reducció de la despesa en alts càrrecs de l’administració pública estatal.

20- Reducció d’un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial.

21- Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics estatals amb l’objectiu d’estalviar costos d’estructura i en càrrecs.

22- Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos i, especialment aquelles en que tots els seus membres estan a l’atur.

23- Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l’Afganistan, entre d’altres mesures a aplicar-hi.

Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic en un mínim de 7.600 M€ anuals, més tota la recaptació addicional que es podria assolir amb una millor lluita vers el frau fiscal.

Seguim "esforçant-nos" en benefici dels poderosos o els plantem cara?

Zapatero ha anunciat avui un seguit de retallades socials en nom de la crisi:

La relació de mesures anunciades per Zapatero és la següent:

1/ Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana el 2010 i congelar-les el 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos.

2/ Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.

3/ Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions, menys en el cas de les no contributives i les mínimes.

4/ Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.

5/ Eliminació del xec nadó de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.

6/ Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustar-lo a la durada estandarditzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos.

7/ L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre el 2010 i el 2011 en 600 milions d'euros.

8/ Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre el 2010 i el 2011 en la inversió pública estatal.

9/ Previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.

10/ Les sol·licituds per a dependència s'hauran de resoldre en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat.

ZP torna a demanar un "esforç" als de sempre: treballadors, treballadores i pensionistes. Als poderosos que a base d'especular i jugar al monopoly del lliure mercat han causat aquesta crisi :"ni tocar-los". I això ho fa un govern suposadament d'esquerres.

Joan Herrera li responia avui a ZP: "Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes".

Arribats fins aquí proposo que Emilio Botín presideixi l'estat-empresa i ens deixem de tonteries. Un logo xulo, a cotitzar en borsa i ale. Jo ja marxaré on encara quedi una mica de seny i on la justícia social sigui un valor que cotitzi a l'alça (em conformo amb que sàpiguen de què es tracta).

Movem els culs i sortim d'una vegada al carrer com cal.

Bona nit i bona sort.

La necessitat d'una directiva europea anti-discriminació

Vist el diferent tracte que els diferents Estats membres de la UE tenen vers les múltiples discriminacions que qualsevol persona pot patir: per motius d'edat, ètnia, creença religiosa, orientació sexual, discapacitat, etc. Es fa evident la necessitat d'una nova directiva europea que obligui a tots els estats a garantitzar el respecte al dret humà universal de no-discriminació.

Aquesta Directiva de la qual en Raül Romeva n'es el Ponent responsable per part del Parlament Europeu, compta amb l'actual oposició del govern alemany.

Des d'Amnistia Internacional estan promovent la següent campanya per demanar al govern alemany que reconsideri la seva postura. Jo ja he signat, i tu?