Zapatero ha anunciat avui un seguit de retallades socials en nom de la crisi:La relació de mesures anunciades per Zapatero és la següent:
1/ Reducció de les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana el 2010 i congelar-les el 2011. La rebaixa serà proporcional als ingressos.
2/ Reducció en un 15% del sou dels membres del Govern.
3/ Se suspèn per al 2011 la revalorització de les pensions, menys en el cas de les no contributives i les mínimes.
4/ Eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial previst en la llei 40/2007.
5/ Eliminació del xec nadó de 2.500 euros a partir de l'1 de gener del 2011.
6/ Adequació del nombre d'unitats dels envasos de medicaments per ajustar-lo a la durada estandarditzada dels tractaments. Es podran dispensar unidosis mitjançant el fraccionament dels envasos.
7/ L'ajuda oficial al desenvolupament es reduirà entre el 2010 i el 2011 en 600 milions d'euros.
8/ Es preveu una reducció de 6.045 milions d'euros entre el 2010 i el 2011 en la inversió pública estatal.
9/ Previsió d'un estalvi addicional de 1.200 milions d'euros per part de les comunitats autònomes i entitats locals.
10/ Les sol·licituds per a dependència s'hauran de resoldre en sis mesos i s'eliminarà la retroactivitat.
ZP torna a demanar un "esforç" als de sempre: treballadors, treballadores i pensionistes. Als poderosos que a base d'especular i jugar al monopoly del lliure mercat han causat aquesta crisi :"ni tocar-los". I això ho fa un govern suposadament d'esquerres.
Joan Herrera li responia avui a ZP: "Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes".
Arribats fins aquí proposo que Emilio Botín presideixi l'estat-empresa i ens deixem de tonteries. Un logo xulo, a cotitzar en borsa i ale. Jo ja marxaré on encara quedi una mica de seny i on la justícia social sigui un valor que cotitzi a l'alça (em conformo amb que sàpiguen de què es tracta).
Movem els culs i sortim d'una vegada al carrer com cal.
Bona nit i bona sort.
2 comentaris:
Mesures lògiques per un pais que, essent pobre, havia cregut que era ric per enginyosos però ridículs procediments:
a) Portar diners del futur, això és, entrampar-se amb tota mena de prèstecs: casa, cotxe...
b) Demanar tota mena de subsidis, ajuts, i subvencions en la creença màgica que algú ho pagaria.
c) Maldar per ser funcionari (o parafuncionari en alguna de les múltiples administracions clientelars) i esperar cobrar tota la vida dels impostos generats pels altres.
d) No estudiar: n'hi havia prou amb saber apilar totxanes per treure's 2000 euros al mes i tunejar un Citroen AX.
e) Deslegitimar i perseguir amb totes les traves possibles l'esperit emprenedor i l'empresa privada en general, UNICA font d'on surten els recursos que després gasta (o dilapida) l'Estat.
f) Munyir Catalunya fins l'extrem i dessagnar-la per tal de pagar les obres del gran madrí i les seves barriades, el que en podríem dir zona Gurtel-PER.
Tot això, i molt més que em deixo al tinter, indica que hi ha crisi per molts anys, fins que s'esdevingui un canvi cultural.
Hem estat molts anys de festa i verbena; ara ha arribat el cambrer amb la factura i ningú no se'n vol fer càrrec; tothom diu que ho ha de pagar un altre.
I com havíem cregut amb solucions màgiques ara, per no ser menys, també continuem amb la mateixa cançó: potser una vaga ens treurà de la crisi! (era més efectiu treure el Sant Crist en processó quan hi havia sequera)
Un consell als joves que saben idiomes, que són cultes, que han cursat carreres tècniques, que són emprenedors: emigreu a països civilitzats.
Anònim (o hauria de dir l'anònim-liberal de sempre jeje),
Per primer cop estic d'acord amb la segona meitat del teu comentari.
Aquest país, estat o el que coi sigui (tant Espanya com Catalunya) necessita de canvis estructurals (un Estat del Benestar més fort, més I+D, més indústria de valor afegit, més i millor formació...
Una base de totxo, sol i platja estava clar que no era sostenible ni explotable fins l'infinit.
I tampoc és casualitat que tots els països del sud d'Europa estiguem igual.
Tot i que ha de ser molt dur emigrar per raons alienes a la teva voluntat, et dono la raó en que (ai afuera) hi ha països més moderns i civi·litzats que el nostre.
Publica un comentari a l'entrada