Des d’ICV-EUiA, proposem les següents mesures, que incideixen tant en els ingressos com el les despeses i permetrien l’equilibri pressupostari suficient com per no haver de retallar cap retribució, ni congelar les pensions, ni retallar la llei de la dependència:
1- Una veritable lluita vers el frau fiscal, amb un augment dels recursos humans i tècnics de l’AEAT fins a convergir amb la mitjana de la UE en un termini màxim del que queda de legislatura. Actualment s’estima en el 5,5% del PIB els recursos que es deixen d’ingressar fruït de l’economia submergida (xifrada en el 23%). Ja són diversos els països que estan estudiant, per exemple, la prohibició de l’ús dels bitllets de 500 € com a mitjà de pagament. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar mitjançant una proposta de retirada de la circulació, i el seu bescanvi directe en els bancs nacionals del sistema euro o en bancs de l’estat de residència del ciutadà o empresari que faci el bescanvi, amb la seva corresponent identificació fiscal, sigui quina sigui la quantitat, tot interconnectant els sistemes d’informació tributària dels països. De la mateixa manera s’han de prohibir les transaccions de més de 3.000 € en efectiu entre particulars o de més de 1.000 € per comerciants. Ajustar a que com a mínim els ingressos nets dels empresaris que tributen per mòduls no siguin inferiors als sous dels seus empleats.
2- Gravar en major mesura els nivells més alts de renda en l’ IRPF. En aquest sentit proposem un nou tram en l’ IRPF amb un tipus marginal del 50% per a rendes totals superiors a 100.000€ anuals, que equival a un sou brut aproximat, d’uns 7.500 - 8.000€ mensuals. Amb dades de la Liquidació de l’ IRPF del 2007, hi havia 747.295 contribuents amb rendes superiors als 60.000€ anuals i s’estima en uns 400.000 els que estan per sobre del 100.000€ anuals. Amb aquest elevat nombre de contribuents que estarien “directament afectats” per la mesura que proposem, estimen que, en total, sumarien 1.800 M€ de recaptació addicional.
3- Establir un nou Impost sobre la riquesa, que gravi la tinença de bens mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1M€. Amb dades de l’impost de Patrimoni del 2006, només 89.000 declarants a tot l’Estat (el 8,9% de total) van declarar béns per valor de més de 1M€, representant el 68% de la recaptació total de l’impost, 1.228 M€, amb un tipus mig del 0,6%. Des d’ICV- EUiA, proposem fer un pas més enllà, que superi l’antic Impost de patrimoni, amb el Nou Impost sobre la Riquesa (IR), amb el qual es podria obtenir una recaptació d’uns 2.250 M€ en el conjunt de l’Estat espanyol (tot partint d’un tipus mig de l’1% i sense exempcions).
4- Garantir un tracte igualitari en l’impost de Societats per a les societats productives i les societats d’inversió, de manera que les Societats d’inversió tributin al mateix tipus que les productives “clàssiques”. En aquest sentit estaríem parlant d’eliminar els privilegis, per exemple de les SICAV (que tributen a l’ 1% i reparteixen dividends via reduccions de capital ) o d’altres figures societàries que ho fan a tipus del 18%... Quedarien excloses d’aquest tractament lineal les empreses d’economia social, lògicament.
5- Tram impositiu del 5% addicional en l’Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 M€. Implicaria una recaptació addicional superior als 2.500 M€ anuals.
6- Recuperar el tracte diferencial en els increments patrimonials, tot gravant en major mesura, els que es generin en un període inferior a 1 any, en concret, al tipus marginal més alt, com a part de la lluita vers l’especulació.
7- Reorientació de la reforma de l’IVA plantejada pel Govern de l’Estat, eliminant la pujada de tipus que ha d’entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, tot establint un nou tipus d’IVA especial del 25% (o, en el seu cas, un impost especial per l’equivalent a 9 punts de l’IVA) per a bens de consum de luxe, joies, abrics i peces de pell, aeronaus i embarcacions a vela i motor no destinades al comerç marítim o la pesca professional, entre d’altres articles que podríem denominar sumptuaris.
8- Una aposta política definitiva per la Fiscalitat Ambiental amb la finalitat no tan recaptatòria si no de potenciar les bones pràctiques d’impacte ambiental que poden suposar un estalvi multimilionari de l’Estat en polítiques contra el canvi climàtic o de recuperació del medi natural.
9- Desplegament de la “fiscalitat immobiliària” (plusvàlues,...). Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Això es de “justícia social”: frenem encara més l’especulació, si les rendes de la retenció de terrenys, del canvi de qualificació urbanística,.. estan altament gravades.
10- Eliminar o reduir substancialment les deduccions a l’ IRPF per aportacions a plans de pensions privats. El 72% de les declaracions més baixes del 2006 (les inferiors a 24.000€) només es deduïen el 24% del total de reduccions per plans de pensions. Si s’eliminés la deducció l’increment de recaptació seria de 1600 M€. Si es fes una deducció màxima de 1.000€, la gran majoria d’aportacions de rendes inferiors a 24.000€ tindrien dret a reducció, i la recaptació fiscal s’incrementaria en 800 M€ anuals. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada de la creació de plans de pensions del sector públic, complementaris de les cotitzacions a la Seguretat Social, per canalitzar l’estalvi privat cap a inversions productives públiques que incrementin a llarg termini la sostenibilitat de les finances públiques.
11- Suprimir el finançament de l’Església amb aportacions de l’ IRPF (252,6 M€ l’any 2008).
12- Iniciar el des topall del límits de les cotitzacions a la Seguretat Social, per permetre una millor progressivitat, un increment dels ingressos o una reducció de les cotitzacions dels sous més baixos.
13- Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors.
14- Establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin llargament reclamada pels moviments progressistes i que ara molts recuperen sota el mateix nom o el d’Impost Robin Hood per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.
15- Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat.
16- Suspensió dels processos d’execució del desnonament per l’ impagament d’hipoteques de treballadors aturats.
17- Garanties d’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició tant del flux de diners del FAAF com de la intervenció del FROB.
18- Disposició per part de les administracions a reduir els actius dubtosos dels bancs mitjançant la compra de part l’estoc de sòl i vivenda en mans del sector financer procedent de l’execució de crèdits a promotors immobiliaris i constructors. Aquesta compra, realitzada a un preu avantatjós per a l’administració, hauria de permetre constituir per primera vegada un veritable parc de vivenda social de lloguer, que permeti solucionar la demanda social de vivenda i servir de coixí antiespeculatiu en èpoques de bombolla immobiliària.
19- Reducció de la despesa en alts càrrecs de l’administració pública estatal.
20- Reducció d’un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial.
21- Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics estatals amb l’objectiu d’estalviar costos d’estructura i en càrrecs.
22- Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos i, especialment aquelles en que tots els seus membres estan a l’atur.
23- Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l’Afganistan, entre d’altres mesures a aplicar-hi.
Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic en un mínim de 7.600 M€ anuals, més tota la recaptació addicional que es podria assolir amb una millor lluita vers el frau fiscal.
1- Una veritable lluita vers el frau fiscal, amb un augment dels recursos humans i tècnics de l’AEAT fins a convergir amb la mitjana de la UE en un termini màxim del que queda de legislatura. Actualment s’estima en el 5,5% del PIB els recursos que es deixen d’ingressar fruït de l’economia submergida (xifrada en el 23%). Ja són diversos els països que estan estudiant, per exemple, la prohibició de l’ús dels bitllets de 500 € com a mitjà de pagament. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar mitjançant una proposta de retirada de la circulació, i el seu bescanvi directe en els bancs nacionals del sistema euro o en bancs de l’estat de residència del ciutadà o empresari que faci el bescanvi, amb la seva corresponent identificació fiscal, sigui quina sigui la quantitat, tot interconnectant els sistemes d’informació tributària dels països. De la mateixa manera s’han de prohibir les transaccions de més de 3.000 € en efectiu entre particulars o de més de 1.000 € per comerciants. Ajustar a que com a mínim els ingressos nets dels empresaris que tributen per mòduls no siguin inferiors als sous dels seus empleats.
2- Gravar en major mesura els nivells més alts de renda en l’ IRPF. En aquest sentit proposem un nou tram en l’ IRPF amb un tipus marginal del 50% per a rendes totals superiors a 100.000€ anuals, que equival a un sou brut aproximat, d’uns 7.500 - 8.000€ mensuals. Amb dades de la Liquidació de l’ IRPF del 2007, hi havia 747.295 contribuents amb rendes superiors als 60.000€ anuals i s’estima en uns 400.000 els que estan per sobre del 100.000€ anuals. Amb aquest elevat nombre de contribuents que estarien “directament afectats” per la mesura que proposem, estimen que, en total, sumarien 1.800 M€ de recaptació addicional.
3- Establir un nou Impost sobre la riquesa, que gravi la tinença de bens mobles i immobles, a partir de nivells superiors a 1M€. Amb dades de l’impost de Patrimoni del 2006, només 89.000 declarants a tot l’Estat (el 8,9% de total) van declarar béns per valor de més de 1M€, representant el 68% de la recaptació total de l’impost, 1.228 M€, amb un tipus mig del 0,6%. Des d’ICV- EUiA, proposem fer un pas més enllà, que superi l’antic Impost de patrimoni, amb el Nou Impost sobre la Riquesa (IR), amb el qual es podria obtenir una recaptació d’uns 2.250 M€ en el conjunt de l’Estat espanyol (tot partint d’un tipus mig de l’1% i sense exempcions).
4- Garantir un tracte igualitari en l’impost de Societats per a les societats productives i les societats d’inversió, de manera que les Societats d’inversió tributin al mateix tipus que les productives “clàssiques”. En aquest sentit estaríem parlant d’eliminar els privilegis, per exemple de les SICAV (que tributen a l’ 1% i reparteixen dividends via reduccions de capital ) o d’altres figures societàries que ho fan a tipus del 18%... Quedarien excloses d’aquest tractament lineal les empreses d’economia social, lògicament.
5- Tram impositiu del 5% addicional en l’Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 M€. Implicaria una recaptació addicional superior als 2.500 M€ anuals.
6- Recuperar el tracte diferencial en els increments patrimonials, tot gravant en major mesura, els que es generin en un període inferior a 1 any, en concret, al tipus marginal més alt, com a part de la lluita vers l’especulació.
7- Reorientació de la reforma de l’IVA plantejada pel Govern de l’Estat, eliminant la pujada de tipus que ha d’entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, tot establint un nou tipus d’IVA especial del 25% (o, en el seu cas, un impost especial per l’equivalent a 9 punts de l’IVA) per a bens de consum de luxe, joies, abrics i peces de pell, aeronaus i embarcacions a vela i motor no destinades al comerç marítim o la pesca professional, entre d’altres articles que podríem denominar sumptuaris.
8- Una aposta política definitiva per la Fiscalitat Ambiental amb la finalitat no tan recaptatòria si no de potenciar les bones pràctiques d’impacte ambiental que poden suposar un estalvi multimilionari de l’Estat en polítiques contra el canvi climàtic o de recuperació del medi natural.
9- Desplegament de la “fiscalitat immobiliària” (plusvàlues,...). Proposem que els increments de valors urbans o requalificatoris retornin a la societat. Això es de “justícia social”: frenem encara més l’especulació, si les rendes de la retenció de terrenys, del canvi de qualificació urbanística,.. estan altament gravades.
10- Eliminar o reduir substancialment les deduccions a l’ IRPF per aportacions a plans de pensions privats. El 72% de les declaracions més baixes del 2006 (les inferiors a 24.000€) només es deduïen el 24% del total de reduccions per plans de pensions. Si s’eliminés la deducció l’increment de recaptació seria de 1600 M€. Si es fes una deducció màxima de 1.000€, la gran majoria d’aportacions de rendes inferiors a 24.000€ tindrien dret a reducció, i la recaptació fiscal s’incrementaria en 800 M€ anuals. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada de la creació de plans de pensions del sector públic, complementaris de les cotitzacions a la Seguretat Social, per canalitzar l’estalvi privat cap a inversions productives públiques que incrementin a llarg termini la sostenibilitat de les finances públiques.
11- Suprimir el finançament de l’Església amb aportacions de l’ IRPF (252,6 M€ l’any 2008).
12- Iniciar el des topall del límits de les cotitzacions a la Seguretat Social, per permetre una millor progressivitat, un increment dels ingressos o una reducció de les cotitzacions dels sous més baixos.
13- Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors.
14- Establiment d’un impost sobre les transaccions financeres a l’estil de la Taxa Tobin llargament reclamada pels moviments progressistes i que ara molts recuperen sota el mateix nom o el d’Impost Robin Hood per la necessitat d’aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional.
15- Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat.
16- Suspensió dels processos d’execució del desnonament per l’ impagament d’hipoteques de treballadors aturats.
17- Garanties d’arribada del crèdit a empreses i particulars com a condició tant del flux de diners del FAAF com de la intervenció del FROB.
18- Disposició per part de les administracions a reduir els actius dubtosos dels bancs mitjançant la compra de part l’estoc de sòl i vivenda en mans del sector financer procedent de l’execució de crèdits a promotors immobiliaris i constructors. Aquesta compra, realitzada a un preu avantatjós per a l’administració, hauria de permetre constituir per primera vegada un veritable parc de vivenda social de lloguer, que permeti solucionar la demanda social de vivenda i servir de coixí antiespeculatiu en èpoques de bombolla immobiliària.
19- Reducció de la despesa en alts càrrecs de l’administració pública estatal.
20- Reducció d’un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial.
21- Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics estatals amb l’objectiu d’estalviar costos d’estructura i en càrrecs.
22- Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos i, especialment aquelles en que tots els seus membres estan a l’atur.
23- Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l’Afganistan, entre d’altres mesures a aplicar-hi.
Amb aquestes mesures, es podria reduir el dèficit públic en un mínim de 7.600 M€ anuals, més tota la recaptació addicional que es podria assolir amb una millor lluita vers el frau fiscal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada