Ara que fa casi 26 anys que visc(a) Viladecavalls i més de tres anys que sóc representant d'una part dels veïns i veïnes de la vila, em permetré la llicència d'escriure unes línies d'allò bo i dolent que he anat recopilant durant l'experiència.
El millor de viure a un poble és que pots gaudir de compartir l'espai públic amb poca gent. No hi ha presses, l'ambient està menys carregat i tens el bosc i la natura a prop. Val, sí, pels joves és una mica rollo perquè: què fas els caps de setmana? Fàcil: La civilització queda a prop, i les grans ciutats també. Sinó, sempre hi han bons amics i veïns amb qui passar l'estona.
Pel que fa a la vida dins la casa de la Vila, l'Ajuntament, i tot el que gira al seu voltant, el panorama pinta menys idíl·lic.
Jo pensava que això del caciquisme era una cosa que només passava a la Galícia de Fraga. Però no. A Viladecavalls, no se perquè, es practica i es veu que funciona des de fa temps. I la prova és que fa molts anys que manen els mateixos, l'oligarquía de CiU i els amics, parents o socis de. La seva expressió menys assenyada (de seny català, és clar) i barroera ha sigut la d'aquesta darrera legislatura. Tres equips de govern diferents (amb algunes persones diferents) però amb denominació d'orígen: l'interès personal i el clientelisme com a criteri bàsic i valor suprem en la manera de fer política.
No s'explica d'una altra manera que Viladecavalls hagi rivalitzat amb, ni menys ni menys que Sabadell! en quant a notícies morboses i escabroses aquesta legislatura. Fiscalíes, judicis, negociacions "a lo cutre" amb Ministeris, auditories, canvis de govern, factures i obres irregulars han estat, i encara ho són, habituals.
Un altra cosa que em sobta és com la coneixença; allò de que "a un poble tothom es coneix", sovint porta a l'hipocresia més absoluta. I m'explico: Cal que un veí o veïna vingui a felicitar-me o a dir-me, "jo us voto" en plan clandestí i amb veu baixa? La democràcia ja és això: diferents opcions i tries la que més t'agrada lliurement. És clar que aquesta concepció de la política difereix del "o estàs amb mi o estàs contra mi" que practica CiU a Viladecavalls.
La part anecdòtica d'aquesta coneixença vilatana són el boca-orella i els rumors, que a Viladecavalls funcionen a la perfecció. Encara que, sovint, si ja han passat per molta gent poden convertir-se en una espècie de joc del telèfon i arribar del tot distorsionats. En qualsevol cas la diversió està assegurada.
Per últim, a Viladecavalls existeix des de fa anys un prejudici realment absurd: la rivalitat Can Trias-Casc Antic. Són els dos grans nuclis de població del municipi que estan separats per 4 kilòmetres de distància,una carretera, dues autopistes i un parell de polígons industrials. Els de Can Trias som garrulos, castellanoparlants i econòmicament menys pudents. I els de "Vila" o Casc Antic són pijos, catalanoparlants i rics. Una cosa sembant a Villarriba i Villabajo. Doncs bé, en base a aquest prejudici s'han duplicat molts dels serveis que ofereix l'Ajuntament, amb el sobrecost econòmic que això comporta i s'han alimentat aquests falsos estereotips fins l'infinit amb finalitats electorals.
Arribats fins aquí us puc dir que escriure aquest relat m'ha servit per fer les meves primeres promeses electorals com a candidat a cap de llista d'ICV a Viladecavalls:
A part de netejar els marrons que surten sense parar com a bolets a la tardor... Fer de Viladecavalls un poble cohesionat i modern: Preservant el millor de viure a un poble de 7mil habitants i eliminant allò que ens impedeix avançar mirant al futur.
És un anàlisi molt senzill com podreu comprovar, però penso que de sentit comú.
Animo des d'aquí a tots i totes els i les que tingueu vocació de servei públic i vulgueu aportar coses positives al poble a contactar amb mi o qualsevol altra persona d'ICV a Viladecavalls. Aquest és el nostre petit gran projecte.
Per la resta, els i les que esteu massa enfadats com per mullar-vos políticament: parleu clar, digueu el que penseu i contribuïu a fer de Viladecavalls el poble que desitgeu ;-)
Ens veiem a la Festa Major!
