Ara que fa casi 26 anys que visc(a) Viladecavalls i més de tres anys que sóc representant d'una part dels veïns i veïnes de la vila, em permetré la llicència d'escriure unes línies d'allò bo i dolent que he anat recopilant durant l'experiència.
El millor de viure a un poble és que pots gaudir de compartir l'espai públic amb poca gent. No hi ha presses, l'ambient està menys carregat i tens el bosc i la natura a prop. Val, sí, pels joves és una mica rollo perquè: què fas els caps de setmana? Fàcil: La civilització queda a prop, i les grans ciutats també. Sinó, sempre hi han bons amics i veïns amb qui passar l'estona.
Pel que fa a la vida dins la casa de la Vila, l'Ajuntament, i tot el que gira al seu voltant, el panorama pinta menys idíl·lic.
Jo pensava que això del caciquisme era una cosa que només passava a la Galícia de Fraga. Però no. A Viladecavalls, no se perquè, es practica i es veu que funciona des de fa temps. I la prova és que fa molts anys que manen els mateixos, l'oligarquía de CiU i els amics, parents o socis de. La seva expressió menys assenyada (de seny català, és clar) i barroera ha sigut la d'aquesta darrera legislatura. Tres equips de govern diferents (amb algunes persones diferents) però amb denominació d'orígen: l'interès personal i el clientelisme com a criteri bàsic i valor suprem en la manera de fer política.
No s'explica d'una altra manera que Viladecavalls hagi rivalitzat amb, ni menys ni menys que Sabadell! en quant a notícies morboses i escabroses aquesta legislatura. Fiscalíes, judicis, negociacions "a lo cutre" amb Ministeris, auditories, canvis de govern, factures i obres irregulars han estat, i encara ho són, habituals.
Un altra cosa que em sobta és com la coneixença; allò de que "a un poble tothom es coneix", sovint porta a l'hipocresia més absoluta. I m'explico: Cal que un veí o veïna vingui a felicitar-me o a dir-me, "jo us voto" en plan clandestí i amb veu baixa? La democràcia ja és això: diferents opcions i tries la que més t'agrada lliurement. És clar que aquesta concepció de la política difereix del "o estàs amb mi o estàs contra mi" que practica CiU a Viladecavalls.
La part anecdòtica d'aquesta coneixença vilatana són el boca-orella i els rumors, que a Viladecavalls funcionen a la perfecció. Encara que, sovint, si ja han passat per molta gent poden convertir-se en una espècie de joc del telèfon i arribar del tot distorsionats. En qualsevol cas la diversió està assegurada.
Per últim, a Viladecavalls existeix des de fa anys un prejudici realment absurd: la rivalitat Can Trias-Casc Antic. Són els dos grans nuclis de població del municipi que estan separats per 4 kilòmetres de distància,una carretera, dues autopistes i un parell de polígons industrials. Els de Can Trias som garrulos, castellanoparlants i econòmicament menys pudents. I els de "Vila" o Casc Antic són pijos, catalanoparlants i rics. Una cosa sembant a Villarriba i Villabajo. Doncs bé, en base a aquest prejudici s'han duplicat molts dels serveis que ofereix l'Ajuntament, amb el sobrecost econòmic que això comporta i s'han alimentat aquests falsos estereotips fins l'infinit amb finalitats electorals.
Arribats fins aquí us puc dir que escriure aquest relat m'ha servit per fer les meves primeres promeses electorals com a candidat a cap de llista d'ICV a Viladecavalls:
A part de netejar els marrons que surten sense parar com a bolets a la tardor... Fer de Viladecavalls un poble cohesionat i modern: Preservant el millor de viure a un poble de 7mil habitants i eliminant allò que ens impedeix avançar mirant al futur.
És un anàlisi molt senzill com podreu comprovar, però penso que de sentit comú.
Animo des d'aquí a tots i totes els i les que tingueu vocació de servei públic i vulgueu aportar coses positives al poble a contactar amb mi o qualsevol altra persona d'ICV a Viladecavalls. Aquest és el nostre petit gran projecte.
Per la resta, els i les que esteu massa enfadats com per mullar-vos políticament: parleu clar, digueu el que penseu i contribuïu a fer de Viladecavalls el poble que desitgeu ;-)
Ens veiem a la Festa Major!
2 comentaris:
E L R O V E L L D E L A T A R U M B A
El dia 10 d' aquest mes, se'm publica un article en memòria d' en Sebastià Homs. Tant sols cinc dies més tard, se'm remou el cor en obrir el diari...El motiu, un altre article (titulat "Viladecavalls des de dins"), signat pel president d' ICV a la vila...Crec que, per tot arreu, traspua rancúnia, resentiment i enveja...Sense cap motiu.
Durant 22 anys, he tingut la sort de viure a Can Tries. És per això, doncs, que em sento legitimat per poder parlar amb un cert coneixement de causa i imparcialitat.
...I no veig, per enlloc, el poble que ens pinta en Carles Rodríguez i Herencia. Si cerca aconseguir vots amb aquesta mena d' estil (que no mereix que li atorgui cap altre qualificatiu, perquè es desqualifica tot sol) va per mal camí. Amb total sinceritat, és el que penso...I tal vegada en la propera consulta electoral en tindrem la prova.
Viladecavalls és una vila mil.lenària. I, per a definir-lo acuradament, només he trobat una expressió castellana, que no té traducció al català: es tracta d' un poble "no al uso".
Què vull dir amb això?...Configurat per diferents urbanitzacions, resulta evident que la inter-connexió entre totes elles es fa prou complicada.
Can Tries es troba a quatre o cinc quilòmetres del casc antic...Com també ho estan Can Guanteres i Can Pepet (per citar-ne algunes).
Els diferents nivells socio-econòmics del poble no són gens diferents --sense anar més lluny-- dels que trobem a qualsevol barriada de l' extrarradi egarenc respecte del centre històric.
Al llarg dels anys que vaig ésser al municipi, el meu esforç d' integració en tasques culturals i la relació d' amistat amb gent d' altres indrets arribà a uns límits insospitats. Puc dir que, a hores d' ara, encara s' hi mantenen.
Justificar alguns problemes d' integració o convivència en la dificultat orogràfica del municipi és "tenir pa a l' ull". I sento ésser tan contundent... Fins i tot, més d' un podrà pensar que dono una resposta amb un cert grau de cinisme.
El tema no el solucionarà cap partit que governi. Ni els d' ara ni els que puguin resultar elegits en el futur.
Cada veí --ací i a l' altra banda del món-- ha de posar quelcom (sempre positiu) de la seva part. El més fàcil --és clar-- consisteix en "carregar el mussol" a un altre.
..I, evidentment, amb escrits com el que estic valorant ("Viladecavalls des de dins", del dia 15 d' aquest mes) anem en una direcció totalment oposada...I estem fent un "flaco favor" a tots aquells que lluiten, dia rera dia, per cohesionar la gent, les cultures, les provinences, etcètera. En aquest punt concret, faria esment --senseanar més lluny-- de la simpàtica figura d' en "Rogeli" (Sr. Antoni Soler i Hospital, q.e.p.d.). Ell fou batlle del poble uns quants anys...i una de les coses que va refermar fou el grup de caramelles...Actuant, també, a Can Tries...Se'n recorda, Sr. Rodríguez Herencia?...Potser no, perquè encara no havíeu nascut...
No tinc el gust de conèixer el Sr. Rodríguez Herencia...Mantinc, tanmateix, una relació c --del tot cordial-- amb el seu predecessor al càrrec (Joan-Antoni Olivares i Abad). Prengui nota de les seves qualitats (que eren moltes) i del seu tarannà...En cas contrari, donaré el tema per saldat, llençant a l' aire l' expressió "faci-s'ho mirar".
Josep Ballbè i Urrit
periodista número 8.008
Hola Josep,
En primer lloc gràcies per parlar clar, no tothom ho fa i personalment penso que és saludable.
Tal i com diu el subtítol de l'entrada, aquest escrit és una radiografia subjectiva de Viladecavalls que no tothom ha de compartir, és clar.
És el que pensem els meus companys i companyes i jo mateix.
Si no compartir la manera de fer política de CiU durant aquesta legislatura i plantejar un model de poble diferent al seu és ser envejós o rancuniós, potser ho sóc.
Pel que fa als "problemes de convivència" entre nuclis de població; per nosaltres no són cap problema; fixa't que en tot moment parlo de falsos prejudicis i estereotips que cal treballar.
Que Viladecavalls sigui una vila mil·lenària ja està bé, però alimentar actituds carrinclones que no porten enlloc potser és més propi de la prehistòria que d'un poble del segle XXI.
Ah, per cert, celebraré el dia que alguna persona de l'entorn convergent polemitzi amb mi per alguna cosa més que pel fet de ser jove.
Salutacions i bon estiu!
Publica un comentari a l'entrada