dissabte, 9 d’abril de 2011

Los ajustes dolorosos


"reduïr el dèficit", "ajustes dolorosos", "esfuerzo", "fer front al via crucis de les retallades amb esperança", són frases amb les que no deixen d'ametrallar-nos dia si dia també a través de tots els canals i mitjans de comunicació.

La llista de sacrificis és llarga des de fa bastants mesos i em deixo uns quants pel camí: reforma laboral per retallar drets als treballadors, reforma de les pensions per treballar més anys i cobrar menys als 67 ans i ara toca retallar els serveis públics tancant plantes d'hospitals i deixant de construïr escoles. Tot per retallar el dèficit.

El dèficit públic, aquesta gran paraula, i el dimoni en persona pel discurs liberal de la dreta; no és altra cosa que diners que les administracions gasten en fer infraestructures i oferir serveis públics que després utilitzem tots. És dolent el dèficit en hospitals, CAPs, Jutjats, escoles, instituts, llars bressol? és dolent pagar a metges, mestres, policies, jutges?

El que realment volen els impulsors de totes aquestes reformes és, d'una banda, utilitzar la crisi com a excusa per posar en pràctica el que sempre han volgut fer: mercantilitzar els serveis bàsics, donar l'Estat del benestar també als mercats. De manera que l'accés a l'educació i la salut passin de ser drets universals a drets privats per a qui se'ls pugui pagar.

I el més greu de tot plegat no és això, sinó que aquestes mesures es presentin com les úniques possibles i que ens demanin que ens resignem, perquè ha de ser així per força. El pensament únic plana sobre els nostres caps i això és molt perillós.

Des de la meva aportació a la política no només m'indigno, sino que em revelo i actuaré des de la meva responsabilitat com a càrrec públic plantant cara a la dreta que vol convertir l'Estat del Benestar en l'Estat dels benestants i éssent beligerant amb qualsevol retallada de serveis intocables com la salut i l'educació.

Tal com diu Hessel ara ens toca a nosaltres, a les generacions més joves, lluitar perquè tot allò que els nostres avis van aconseguir no ens ho prenguin en menys de 100 dies. Aquest és i serà el nostre veritable via crucis.

Indigneu-vos!

Cap comentari: