L’11 de setembre el país recorda la desfeta de 1714, reivindica la recuperació de les llibertats perdudes fa 300 anys i reclama el dret a decidir lliurement el propi futur, com a garantia per construir una societat justa i autènticament democràtica.
Catalunya és un país, com aquest poble de Viladecavalls, orgullós de la seva identitat, que ens estimem i sentim com el nostre.
Davant la major ofensiva contra els drets socials de la història democràtica recent i davant l’ofensiva recentralitzadora del Govern de l’Estat, que pretén reduir l’autogovern i la identitat de Catalunya a la mínima expressió; cal que els ciutadans i ciutadanes del país poguem exercir el nostre dret a decidir què volem ser, com i amb qui.

En aquest punt no vull deixar de mencionar, de reconèixer, el paper aglutinador i de revulsiu que ha significat el naixement i consolidació de l’Assemblea Nacional Catalana i que es veurà reflectit en una de les manifestacions més multitudinàries de la història del nostre país.
Al final, i recuperant les paraules de Joan Fuster: “No tenim altra autoritat que aquesta: la d' haver-nos apassionat, fins a l'obsessió, per la vida i el destí del nostre poble”.'
Perquè avui és una jornada reivindicativa i festiva. Reivindiquem el somni de tantes generacions de catalans i catalanes que varen creure que valia la pena lluitar amb fermesa i unitat per una Catalunya pròspera i lliure.
Que la estimació per la nostra gent i la nostra terra, ens ajudi a fer realitat els nostres desitjos per a la Catalunya del segle XXI: Un país lliure on regnin la prosperitat i el benestar, la justícia social, la democràcia i el sentit comú. Estic convençut que ho aconseguirem i farem història.
Visca Viladecavalls i Visca Catalunya!