divendres, 6 de setembre de 2013

Nou curs


Fa uns mesos que no dedicava un temps a escriure sobre Viladecavalls. Després de la Moció de censura que va apartar-me de l'Alcaldia necessitava dedicar-me temps i prendre distància de la política i de Viladecavalls.
Després d'aquest parèntesi necessari crec que és l'hora de fer balanç i mirar al futur.

Quan em preguntaven i pregunten encara com he viscut això de ser alcalde sempre dic que és una experiència molt intensa per bé i per malament. Els aspectes negatius, en el meu cas, tenen a veure principalment amb les condicions amb les quals vaig exercir l'alcaldia durant dos anys: un govern de coalició en minoria amb una oposició que practica la "no política" i comparteix les males arts de la màfia. I tot això sense comptar amb cap persona de confiança dins les quatre parets de l'Ajuntament. 

Els aspectes positius; que malgrat les enormes dificultats, poc a poc, la confiança i bona feina conjunta entre els companys de govern va anar "in crescendo" i això ho vam saber transmetre (o simplement s'evidenciava) dins i fora de la Casa de la Vila. L'aprenentatge personal, polític i emocional ha estat brutal.

Crec que el principal valor afegit del meu govern ha estat el posar de manifest que a Viladecavalls podem tenir un govern del que no ens avergonyim, un govern de gent normal que intenta fer les coses bé. I dir això avui dia, crec que és molt dir.

Molts veïns i veïnes també es pregunten perquè el govern actual va voler fer-nos fora. Els motius que van portar a CiU-PVA-PP-Ara a fer una moció de censura.
En el seu moment l'únic argument que van fer servir va ser que ells eren 7 i nosaltres 6, per tant, ells guanyaven. I així va ser.
Analitzat amb perspectiva, la Moció de censura va ser una munió d'interessos emotivo-personals que es canalitzen únicament mitjançant l'exercici del poder. Interessos econòmics, professionals, de realització personal, orquestrats pel seu principal protagonista, Paco Vega, que necessitava accedir al govern ràpidament la mateixa setmana que començaven les declaracions del procés judicial en que ara ell mateix  actuarà com a acusador (en nom del govern de Viladecavalls) i acusat (imputat per pressumptes delictes de corrupció). 
Confiem en que, malgrat les múltiples ingerències, la justícia farà la seva feina.
 
Durant aquests 4 mesos, el govern actual manté la gran part dels projectes que vam encetar fa dos anys (modernització de l’administració, programes de joventut, potenciació brigada d’obres, nou edifici Policia Local, Ràdio Vila, aposta per les Festes i cultura populars, programes d’acompanyament a aturats i emprenedors, potenciació dels serveis socials, control de la despesa, etc). El que fa pensar que la línia que vam traçar era correcta.

Mirant els menys de dos anys que resten per a les properes eleccions municipals, penso que el full de ruta ha de ser el que vam marcar conjuntament els companys/es d’ICV, UMdC, PSC i ERC a la publicació Punt de trobada Viladecavalls: Continuar sumant des de la diferència i el respecte mutu per treballar pel Viladecavalls que tots i totes somiem. Una oposició contundent amb més propostes que retrets.

Un amic que no pertany a cap partit però que segueix des de fa temps la política de la demarcació de Terrassa em va dir que a Viladecavalls es necessita una coalició eco-equip per fer net d’una vegada per totes. Potser no anava errat.

dimarts, 21 de maig de 2013

El meu patrimoni i deutes d'exalcalde

Tal i com vaig fer  a l'accedir a l'Alcaldia de Viladecavalls, torno a fer públic el meu patrimoni dos anys després, al deixar-la.

Crec que és un exercici de transparència i ètica que hem de reclamar i exigir a tots els càrrecs públics i des d'aquí demano a l'alcaldessa de Viladecavalls, Cesca Berenguer, i a tots els regidors de l'equip de govern actual, que també facin públic el seu patrimoni per tal que els veïns i veïnes puguin fiscalitzar el seu pas pel govern municipal.

1550 € al compte corrent

1 cotxe (Mazda2 Diesel)
1 MacBook Pro1 Bicicleta1 Rentadora 

1 TV LED 32"
1 Projector LG
No disposo de cap inmoble i pago 450€ al mes de lloguer d'un pis de 60m2 a Can Trias.


divendres, 10 de maig de 2013

Gràcies!


Viladecavalls, 9 de maig de 2013

Com a Alcalde de Viladecavalls vull començar agraïnt les constants mostres de suport per part dels veïns i veïnes des de la presentació d'aquesta Moció de censura. Mostres de suport provinents de gent amb perfils molt diversos i que han arribat des de tots els racons de Viladecavalls vers tot l'equip de govern i vers una manera de fer les coses.

També vull agraïr al persona lde la casa que malgrat la por constant a una marxa enrere i a una Moció de censura que finalment s'ha materialitzat, han estat a l'alçada i s'han anat sumant durant dos anys a aquesta manera més professional i menys de carnet a la boca de fer les coses.

I com no podia ser d'una altra forma, el meu agraïment més sincer als companys i companyes de l'equip de govern. Durant gairebé dos anys hem crescut junts, hem après, he après molt de tots i cadascun de vosaltres. Hem treballat sense mirar el rellotge, deixant al marge el verd, el roig, el taronja, el blau que ens caracteritza a cadascú de nosaltres. Hem aconseguit un nou color amb el que la majoria de vilatans i vilatanes s'identifica. hem sapigut transmetre una mirada amable i tranquila i per això avui, el dia que puc deixar de ser alcalde,estic més content que mai. Vull continuar treballant per Viladecavalls amb vosaltres. Gràcies de tot cor.

Dit això, avui votem una Moció de censura, una moció d'imputats. Assistim a un acte insòlit i idecent.

De prosperar aquesta mocií tindrem un govern liderat per Convergència amb el suport de dos regidors imputats per pressumptes delictes de corrupció i dos regidors trànsfugues. Sra Berenguer, com pot plantejar-segovernar, tirar endavant un poble, amb aquest companys de viatge? en què estàven pensant tots plegats quan van signar aquest document que avui votem? Són vostès els que han de portar l'estabilitat política a Viladecavalls? Deixar a la cuneta a centenars de persones que els van votar perquè representaven unes sigles, un projecte i unes idees és deixar de ser representant públic, d'un grup de persones, a pasar a representar únicament els seus propis interessos personals. I, precisament per no diferenciar el que és públic, de tots, del que és exclusivament personal, Viladecavalls està com està. Per això els seus companys de moció de censura imputats surten agafats de la mà als diaris. Igualment els agraeixo la seva contribució a normalitzar el fet que dos homes també es poden estimar i arribar a tenir moltes coses en comú.

Si han copsat elque se sent, es viu, als carrers del nostre poble (si els interessa) s'hauran adonat que Viladecavalls ha perdut la por. Històricament, Viladecavalls ha estat un poble de tradició caciquil, on s'han comprat moltes voluntats mitjançant els tractes de favor i la por.

Aquestes darreres setmanes la por ha canviat de bàndol i el resultat és aquesta Moció de censura. Una censura imposada per imputats envers un grup de bona gent.

Dilluns passat més de 250 persones, en nom de moltes altres, van dir-nos que ja no tenien por, que per primera vegada estaven orgullosos de dir que al seu poble tenien un govern normal que intentava fer les coses bé.

Jo els emplaço a tots a que, com la majoria de veïns i veïnes, perdin la por aquí i ara. Que fem tots plegats un gest noble, que fem política. Que apartem als imputats del govern de Viladecavalls. Els proposo que totes les reunions que mantinguem d'ara en endavant siguin com en les que no han assistit Josep Faure i, sobretot, Paco Vega. Reunions calmades, disteses, obertes a la negociació, amb clima de treball. Ho recorden? Jo si.

Apartem la corrupció d'una vegada per totes d'aquest plenari i comencem de nou. Cesca, Dolors, Jesus, Antonio, Ramon, deixeu d'abraçar als imputats i incorporeu-vos a aquest govern del color de Viladecavalls.

Passi el que passi avui, com he dit, estic emocionat de que a Viladecavalls hagi guanyat l'esperança.

David Bowie deia a una cançó que tots podem ser herois alguna vegada, algún dia. Els que avui votarem en contra de la censura i la major part del poble de Viladecavalls avui som uns herois. Estem fent història. Moltes gràcies!



divendres, 26 d’abril de 2013

Per la continuïtat del govern de consens i de regeneració democràtica a Viladecavalls

Els regidors i regidores de CiU-PVA-PP-ARA-Rcat acaben de registrar una Moció de censura contra la meva persona i contra l'actual equip de govern.
 
De prosperar aquesta Moció que haurà de votar-se i aprovar-se per majoria absoluta d'aqui a 10 dies hàbils, suposaria el “Desembarco” dels imputats al govern de Viladecavalls (2 regidors dels 7 necessaris están a l’espera de declarar davant el jutge per pressumptes delictes de corrupció).
Qualsevol canvi a un govern ha d’estar argumentat políticament i en aquest cas no sabem els motius que els porten a impulsar aquesta possibilitat, més enllà del “quítate tu que me pongo yo” y la táctica de coacció i assetjament que porten practicant des d’inici de legislatura.
 
Posem sobre la taula el mateix esperit que va regnar a l’inici de legislatura: Govern de consens, de regeneració democrática i de modernització. Tot convidant als partits amb les mans netes a que ens ajudin a continuar amb aquesta tasca ja reconeguda pels veïns.
 
Durant aquests difícils dos anys hem aconseguit:
Guanyar la confiança de part dels veïns que encara manifestaven certa incredulitat envers la continuïtat d’un govern de coalició de 4 partits diferents encapçalat, a més, per una persona jove.
Reconstruir ponts amb tots i cadascun dels pobles i ciutats veïns d’arreu de la comarca i amb les entitats del municipi.
Modernitzar i dinamitzar les estructures de l’Ajuntament
Encetar petits projectes que porten valor afegit al municipi (Altell, espai d’arts escèniques, ràdio vila, etc.)
Hem aconseguit per primera vegada en 4 anys, bons indicadors econòmics (superávit i romanent de tresoreria positiu)
I potser el més important de tot, intentar dignificar l’exercici de la política tant malmès arreu, i especialment al nostre poble, acudint a la justicia davant de cada irregularitat que hem trobat.
 
Viladecavalls no pot permetre’s tornar enrere
Fem una crida als veïns i veïnes a rebutjar qualsevol forma o pràctica de corrupció. Volem un Viladecavalls lliure d’imputats i males practiques. Volem continuar aquesta transició cap a un Ajuntament amb les parets de vidre.
Fem una crida a a l’etica i al seny de tots els partits i direcció dels partits amb representació a Viladecavalls a fer un cordó sanitari contra la corrupció.
Convidem pública i formalment als partits que vulguin aportar en positiu a la governabilitat de Viladecavalls a que es sumin a aquest govern de consens pel qual vam apostar a inicis de legislatura. Especialment a ARA-Rcat i PP que en aquests moments són els únics que no compten amb imputats entre les seves files.
Volem donar “portazo” d’una vegada per totes a aquest soroll de sabres constant que suposa la possibilitat d’una Moció de censura”. Volem seguir endavant.

dimarts, 19 de març de 2013

Entrevista a "Posa màgia a la vida"

Pels que volgueu conèixer més de mi, aquí us deixo aquesta entrevista que van fer-me al programa "Posa màgia a la vida" de Ràdio Vila.

dissabte, 9 de febrer de 2013

Entrevista a "Tarda de ràdio"

Podeu escoltar l'entrevista que van fer-me els companys de Ràdio Sabadell aquí.

dijous, 10 de gener de 2013

2012 des de 2013




Diuen que per mirar les coses objectivament  el que cal és prendre distancia i, des d’allà, començar a fer l’anàlisi i reflexió oportuna. Doncs bé, exactament això és el que em disposo a fer amb aquesta mirada al 2012 una vegada passats  pocs dies del 2013.

A nivell d’Estat espanyol, la majoria absoluta del govern popular de Mariano Rajoy ha marcat l’agenda política, econòmica, mediàtica i social. Amb un partit socialista navegant entre ser la crossa en les polítiques d’austeritat  iniciades per ells mateixos (Llei d’estabilitat pressupostària) i canviar de líder sense revisar el projecte;  i una oposició d’esquerres massa minoritària com per exhibir múscul més enllà de les grans mobilitzacions socials (15-M, vagues generals, etc.) el govern popular ha tirat, mai millor dit pel dret (de dretes, és clar) i ha legislat a un ritme frenètic,  a cop de reial decret llei sense despentinar-se gaire, i amb la comoditat de guanyar pes a les eleccions gallegues i catalanes.

La llista de retallades en salut, justícia, ensenyament i drets laborals ha crescut en un any al mateix ritme que la de petites i mitjanes empreses en situació de fallida i que la de persones aturades, desnonades i amb situació de pobresa.  Augment de les llistes d’espera, medicaments exclosos de la Seguretat Social, taxes judicials, més alumnes per classe i menys professors per escola, menys prestacions socials, menys prestacions d’atur  i una nova reforma laboral que fa més fàcil l’acomiadament i debilita la negociació col·lectiva són alguns dels exemples que il·lustren aquesta llista.

Com a segon element de reflexió en l’àmbit estatal cal fer esment a que Mariano Rajoy ha fet exactament el contrari a tot allò que va dir que faria. La seva acció de govern ha estat un engany fins i tot per als seus propis votants. I l’exemple paradigmàtic és l’apujada de l’IVA. Un impost indirecte sobre el valor afegit que grava els serveis i tots els productes de consum i que castiga durament a unes classes mitjanes i baixes que veuen com el seu poder adquisitiu empitjora any rere any.  

Per últim, 2012 tampoc ha estat una excepció pel que fa al traspàs de diners públics (de tots i totes) a mans privades i, en concret, dels bancs.  El govern central va xifrar l’estafa per aquest any  en 41.000 milions d’euros. Sí, una estafa. I es consuma des del moment en que és una transferència directa, de la caixa comuna que mes a mes omplim entre tots  amb els nostres impostos a mans privades i de més que dubtosa reputació.

Mentrestant, a l’Espanya real del bombo, la pandereta i la roja, a banda de disparar-se l’índex de pobresa com abans he esmentat, milers i milers de joves altament qualificats i no tant joves desesperats per tirar endavant la seva família, renuncien forçosament al seu projecte de vida i es veuen abocats a l’exili. Una migració cap al centre i nord d’Europa i del món desenvolupat a la recerca d’oportunitats laborals que un país embogit per pagar un deute il·legítim és incapaç d’oferir.

A Catalunya, el 2012 ha estat el darrer any de l’autodenominat  govern dels millors de Convergència i Unió. Un govern també de dretes però amb una senyera de fons reconvertida a estelada que va exhibir les millors tisores de la classe abans que Rajoy. Al Principat, la gran tisorada també va recaure sobre els pilars fonamentals de l’Estat del Benestar: salut i ensenyament. Menys CAPs, menys urgències de proximitat, més llistes d’espera, professionals a punt del “burnout”, menys professors i més convenis amb escoles d’elit (que és d’on surten els millors! I s’ha de fer cantera) han estat un continu.

Un altre element clau que ha esquitxat (sempre a comptagotes i amb la convenient censura per part dels mitjans oficials) la política catalana i, principalment, del govern català, han estat els casos de corrupció. Convergència va acabar l’any amb la seva seu nacional embargada per més de 3 milions d’euros acusada de responsabilitat civil pel cas Palau de la Música. I recentment Unió ha admès haver-se finançat il·legalment i ha pagat una indemnització de més de 300.000 euros per evitar el judici. Es veu que al país de la barretina i la sardana també agrada això de la pandereta, perdó,  gresca i xerinola!

Per últim, la manifestació més massiva de la història de Catalunya el passat 11-S, va precipitar la convocatòria d’unes eleccions anticipades que van resultar desastroses pels dos principals partits del país (CiU i PSC) i van dipositar la clau per exercir el dret a decidir en clau nacional a les mans de tots aquells partits que vulguin iniciar aquest procés. El messianisme va donar pas a la democràcia pura i dura. Encara hi ha veus bel·ligerants que qüestionen i qüestionaran la legalitat, conveniència, legitimitat d’un Referèndum d’autodeterminació. Però el cert és que costa molt trobar arguments en contra de preguntar i consultar al poble ja no només què vol que sigui Catalunya, sinó qualsevol aspecte que afecti les nostres vides com a comunitat.

A Viladecavalls, el 2012, el govern de consens sorgit de les darreres municipals ha fet un any. Un any de coneixença i treball conjunt i fructífer amb els companys de viatge (UMdC, PSC i ERC) i de desencontre pràcticament constant amb una oposició amb majoria i voluntat d’obstaculització constant de la ja de per si difícil tasca de govern en aquests moments.

Diverses disputes judicials han donat com a resultat un Consistori amb dos regidors de l’oposició imputats per una querella per pressumta corrupció ja  admesa a tràmit.

Un any també marcat a nivell municipal per la reorganització interna i un procés de millora de l’Ajuntament. Un Ajuntament al que durant molts anys se li va exigir ja no professionalitat, sinó adhesió a l’equip de govern de torn.

I un any on hem millorat la gestió no només econòmica sinó també de funcionament dels serveis públics que prestem: Piscina Municipal, Centre Cívic, Bus Urbà, Deixalleria Municipal, Escola de Música, etc. I on els diners no arriben, la voluntat i il·lusió si ho fan. I gràcies a això hem posat en marxa nous projectes com l’Altell, Ràdio Vila i la nova nau d’arts escèniques. Projectes dels que esperem molt i que de ben segur faran aflorar les millors inquietuds dels viladecavallencs i viladecavallenques.

Com podreu comprovar, un balanç amb gust bastant agredolç que espero canviï a dolç, dolcíssim! aquest 2013. Jo em poso a treballar des de ja per a que així sigui.