Fa uns mesos que no dedicava un
temps a escriure sobre Viladecavalls. Després de la Moció de censura que va
apartar-me de l'Alcaldia necessitava dedicar-me temps i prendre distància de la
política i de Viladecavalls.
Després d'aquest parèntesi necessari
crec que és l'hora de fer balanç i mirar al futur.
Quan em preguntaven i pregunten encara
com he viscut això de ser alcalde sempre dic que és una experiència molt
intensa per bé i per malament. Els aspectes negatius, en el meu cas, tenen a
veure principalment amb les condicions amb les quals vaig exercir l'alcaldia
durant dos anys: un govern de coalició en minoria amb una oposició que practica
la "no política" i comparteix les males arts de la màfia. I tot això
sense comptar amb cap persona de confiança dins les quatre parets de
l'Ajuntament.
Els aspectes positius; que
malgrat les enormes dificultats, poc a poc, la confiança i bona feina conjunta
entre els companys de govern va anar "in crescendo" i això ho vam
saber transmetre (o simplement s'evidenciava) dins i fora de la Casa de la
Vila. L'aprenentatge personal, polític i emocional ha estat brutal.
Crec que el principal valor
afegit del meu govern ha estat el posar de manifest que a Viladecavalls podem
tenir un govern del que no ens avergonyim, un govern de gent normal que intenta
fer les coses bé. I dir això avui dia, crec que és molt dir.
Molts veïns i veïnes també es
pregunten perquè el govern actual va voler fer-nos fora. Els motius que van
portar a CiU-PVA-PP-Ara a fer una moció de censura.
En el seu moment l'únic argument
que van fer servir va ser que ells eren 7 i nosaltres 6, per tant, ells
guanyaven. I així va ser.
Analitzat amb perspectiva, la
Moció de censura va ser una munió d'interessos emotivo-personals que es
canalitzen únicament mitjançant l'exercici del poder. Interessos econòmics,
professionals, de realització personal, orquestrats pel seu principal
protagonista, Paco Vega, que necessitava accedir al govern ràpidament la
mateixa setmana que començaven les declaracions del procés judicial en que ara
ell mateix actuarà com a acusador (en
nom del govern de Viladecavalls) i acusat (imputat per pressumptes delictes de
corrupció).
Confiem en que, malgrat les
múltiples ingerències, la justícia farà la seva feina.
Durant aquests 4 mesos, el
govern actual manté la gran part dels projectes que vam encetar fa dos anys
(modernització de l’administració, programes de joventut, potenciació brigada
d’obres, nou edifici Policia Local, Ràdio Vila, aposta per les Festes i cultura
populars, programes d’acompanyament a aturats i emprenedors, potenciació dels
serveis socials, control de la despesa, etc). El que fa pensar que la línia que
vam traçar era correcta.
Mirant els menys de dos anys que
resten per a les properes eleccions municipals, penso que el full de ruta ha de
ser el que vam marcar conjuntament els companys/es d’ICV, UMdC, PSC i ERC a la
publicació Punt de trobada Viladecavalls: Continuar sumant des de la diferència
i el respecte mutu per treballar pel Viladecavalls que tots i totes somiem. Una
oposició contundent amb més propostes que retrets.
Un amic que no pertany a cap
partit però que segueix des de fa temps la política de la demarcació de
Terrassa em va dir que a Viladecavalls es necessita una coalició eco-equip per
fer net d’una vegada per totes. Potser no anava errat.
