Nou curs

Fa uns mesos que no dedicava un temps a escriure sobre Viladecavalls. Després de la Moció de censura que va apartar-me de l'Alcaldia necessitava dedicar-me temps i prendre distància de la política i de Viladecavalls.

Després d'aquest parèntesi necessari crec que és l'hora de fer balanç i mirar al futur.

Quan em preguntaven i pregunten encara com he viscut això de ser alcalde sempre dic que és una experiència molt intensa per bé i per malament. Els aspectes negatius, en el meu cas, tenen a veure principalment amb les condicions amb les quals vaig exercir l'alcaldia durant dos anys: un govern de coalició en minoria amb una oposició que practica la "no política" i comparteix les males arts de la màfia. I tot això sense comptar amb cap persona de confiança dins les quatre parets de l'Ajuntament. 

Els aspectes positius; que malgrat les enormes dificultats, poc a poc, la confiança i bona feina conjunta entre els companys de govern va anar "in crescendo" i això ho vam saber transmetre (o simplement s'evidenciava) dins i fora de la Casa de la Vila. L'aprenentatge personal, polític i emocional ha estat brutal.

Crec que el principal valor afegit del meu govern ha estat el posar de manifest que a Viladecavalls podem tenir un govern del que no ens avergonyim, un govern de gent normal que intenta fer les coses bé. I dir això avui dia, crec que és molt dir.

Molts veïns i veïnes també es pregunten perquè el govern actual va voler fer-nos fora. Els motius que van portar a CiU-PVA-PP-Ara a fer una moció de censura.

En el seu moment l'únic argument que van fer servir va ser que ells eren 7 i nosaltres 6, per tant, ells guanyaven. I així va ser.

Analitzat amb perspectiva, la Moció de censura va ser una munió d'interessos emotivo-personals que es canalitzen únicament mitjançant l'exercici del poder. Interessos econòmics, professionals, de realització personal, orquestrats pel seu principal protagonista, Paco Vega, que necessitava accedir al govern ràpidament la mateixa setmana que començaven les declaracions del procés judicial en que ara ell mateix  actuarà com a acusador (en nom del govern de Viladecavalls) i acusat (imputat per pressumptes delictes de corrupció). 

Confiem en que, malgrat les múltiples ingerències, la justícia farà la seva feina.

 

Durant aquests 4 mesos, el govern actual manté la gran part dels projectes que vam encetar fa dos anys (modernització de l’administració, programes de joventut, potenciació brigada d’obres, nou edifici Policia Local, Ràdio Vila, aposta per les Festes i cultura populars, programes d’acompanyament a aturats i emprenedors, potenciació dels serveis socials, control de la despesa, etc). El que fa pensar que la línia que vam traçar era correcta.

Mirant els menys de dos anys que resten per a les properes eleccions municipals, penso que el full de ruta ha de ser el que vam marcar conjuntament els companys/es d’ICV, UMdC, PSC i ERC a la publicació Punt de trobada Viladecavalls: Continuar sumant des de la diferència i el respecte mutu per treballar pel Viladecavalls que tots i totes somiem. Una oposició contundent amb més propostes que retrets.

Un amic que no pertany a cap partit però que segueix des de fa temps la política de la demarcació de Terrassa em va dir que a Viladecavalls es necessita una coalició eco-equip per fer net d’una vegada per totes. Potser no anava errat.