Un informe recent de Càritas Europa
alertava de l’increment del percentatge de població en risc de pobresa a
l’Estat espanyol, especialment significatiu en el cas dels infants (29’9%) però
igualment rellevant en adults (28’2%) i gent gran (10’6%).
Aquests percentatges han anat en augment
any rere any des de l’esclat de la crisi financera de 2008 i la posterior
implementació de polítiques d’austeritat als països del Sud d’Europa imposada
per la Troika. Les receptes de les principals institucions polítiques,
bancàries i monetàries de la UE per a països com l’Estat Espanyol han estat la contenció
de la despesa pública i la retallada de drets i prestacions socials amb
l’objectiu de reduir el dèficit públic.
De 2008 a 2012 el dèficit públic de les
administracions s’ha reduït al mateix temps que augmentaven l’atur
(especialment sagnant en el cas dels joves), la pobresa (inclús entre les
persones ocupades) i la emigració a d’altres indrets d’Europa a la recerca
d’oportunitats de feina que permetin albirar un projecte de vida digne amb un
sostre i menjar garantits.
En definitiva, unes polítiques pensades
des de les altituds dels despatxos de la Unió Europea han fet que l’Estat
espanyol passés de l’”España va bien” d’Aznar i la “Champions League” de
Zapatero a l’Espanya desigual que se sosté amb els “hilillos” de Rajoy. Unes
polítiques europees que cal repensar i canviar per tal que vetllin pel benestar
de la majoria de la gent i no pels interessos d’uns pocs. Unes polítiques que porten
anys causant patiment i empobriment generalitzat i que el proper 25 de maig
tindrem l’ocasió de votar a les eleccions al Parlament Europeu.
