dissabte, 13 de juny de 2015

Discurs Ple constitució del nou Ajuntament


Bon dia,

En primer lloc des de Fem Viladecavalls agrair a tothom les constants mostres de suport rebudes durant aquests mesos i les ganes i il·lusió de molta gent que ens fan ser on som avui. Gràcies a tots i totes.

La veritat és que he rumiat molt les paraules que havia de dir en aquest Ple, una vegada més Viladecavalls, o millor dit, la política de Viladecavalls m’ha deixat quasi sense paraules.

Avui Viladecavalls, el poble de Viladecavalls, s’ha convertit en moneda de canvi. Moneda de canvi de dos partits polítics que son minoria a aquest Consistori: CiU i PSC.

La vella política ha decidit avui les alcaldies de ‎Viladecavalls i Terrassa. El PSC s’ha abstingut avui a Viladecavalls a canvi que CiU s'abstingui a Terrassa. Així tots dos partits conserven les seves alcaldies, les seves cadires i el seu trosset de poder.

Ben pensat, crec que el quedar-se sense paraules davant d’aquesta situació és expressió de normalitat. Perquè, on queda la gent, on queda el poble?
Algú els ha tingut en compte en algun moment per prendre aquestes decisions?

En tot cas espero els arguments del regidor socialista i crec que la gent que està aquí fora també els mereix.

Davant d’això des d’aquest grup podríem lamentar-nos, fer un discurs derrotista i fins i tot fer un Labordeta que segurament és el que demana el cos en calent. Però molt lluny d’això vull, volem posar de manifest els nostres motius per a l’esperança:

Portem, anys, mesos sumant, primer amb un govern dels nous aires; aquestes eleccions amb els companys i companyes d’Acord per Viladecavalls , amb gent sense sigles o orfe d’algunes; i ara hem tornat a fer aquest esforç de diàleg i suma amb els amics  i amigues d’ERC.

Algú deia que la política és l’art de teixir consensos i avui podem dir alt i clar que a Viladecavalls el canvi suma més que la continuïtat.

El 24 de maig va guanyar el canvi i avui ho ha tornat a fer. Els acords a porta tancada i els canvis de cromos entre formacions representants de la vella política són la expressió d’un temps que s’acaba. Tot just a aquesta mateixa hora els Ajuntaments de grans ciutats com Madrid, Cadis i Barcelona comencen el camí cap a una nova manera de fer política que no te marxa enrere. A Viladecavalls potser trigarem alguns dies, mesos o anys més però arribarà el moment en que els que avui sou al públic sereu els veritables protagonistes. I tant que si!

De tot el viscut aquests últims dies, de les converses, reunions, cafès... em quedo amb dues coses:
Em quedo amb que avui els i les que volem un canvi som més. Som més al carrer i som més a l’Ajuntament.

Em quedo amb que ahir a la nit a la Festa Major de Can Trias vam trobar-nos gent de Fem Viladecavalls, ERC i PSC. Érem molts i moltes, estàvem conversant, rient, abraçant-nos i ens miràvem als ulls amb tranquil·litat. I això és autèntic, és real, et fa sentir viu i que tot el que fas val la pena. I que la política és o hauria de ser això i no val ni dos ni tres cadires i tampoc l’alcaldia.

Això és la força de la gent normal, de la meva gent, de la nostra gent. Moltes gràcies i endavant!