Intervenció al Ple de la Diputació de Barcelona en defensa de la Moció per reclamar a la Generalitat beques-menjador per a tots els infants en situació de vulnerabilitat:
El grup d’Entesa presentem aquesta Moció per reclamar la màxima atenció de les administracions sobre una de les conseqüències de la situació d’emergència social que viu el nostre país des dels inicis de la crisi l’any 2008 fins els nostres dies. Es tracta de rostres sovint silenciats i sense veu pròpia. Els dels nostres infants, nens i nenes i adolescents menors de 18 anys.
El grup d’Entesa presentem aquesta Moció per reclamar la màxima atenció de les administracions sobre una de les conseqüències de la situació d’emergència social que viu el nostre país des dels inicis de la crisi l’any 2008 fins els nostres dies. Es tracta de rostres sovint silenciats i sense veu pròpia. Els dels nostres infants, nens i nenes i adolescents menors de 18 anys.
I ho fem a col·lació de dues situacions contradictòries.
Per una banda el context de dificultats de moltes famílies per oferir
una alimentació adequada, equilibrada i de qualitat als seus fills i filles per
problemes eminentment econòmics que provoca l’increment de casos de malnutrició
infantil reconeguts tant per les entitats socials com per les dades oficials.
I per altra banda, perquè malgrat l’agreujament de la situació social i
les necessitats creixents la Generalitat de Catalunya ha endurit els requisits
i la comprovació de mitjans per als sol·licitants de beques menjador al mateix
temps que no dedica una partida pressupostària suficient per cobrir la demanda
d’aquestes. El resultat és que gairebé la meitat de famílies que realitzen la
sol·licitud de beca queden fora d’aquest sistema de cobertura i protecció
social.
I quan vinculem pobresa i malnutrició infantils i la política pública
de les beques menjador no ho fem perquè si. No estem parlant d’una qüestió
menor, o d’un programa qualsevol: Una de les línies d’actuació en matèria de
polítiques públiques recomanades per l’Informe Infància a Catalunya d’Unicef
proposa “garantir les partides amb més efecte reductor de la pobresa infantil i
més impacte sobre el benestar dels infants en temps de crisi” i una d’aquestes
partides, entre d’altres, és la de beques-menjador.
Segons dades d’Unicef entre 2007 i 2012 la pobresa infantil severa
s’incrementa 3’4 punts percentuals a Espanya i 10 punts percentuals a Catalunya
(17’5%), situant-se així 11 punts per sobre de la mitjana europea.
Alhora les dades sobre pobresa infantil moderada a Catalunya son
igualment alarmants amb un 30% dels nostres infants menors de 18 anys patint
aquesta situació.
Una altra situació que volem posar de relleu des del nostre grup és el
desemmascarament dels arguments oficials de perquè la Generalitat i d’altres
administracions responsables del benestar dels infants es retiren i contrauen
prestacions socials com aquestes. El principal argument és que no hi ha hi ha
prou diners, o fins i tot els arguments més simplistes diuen que no podem fer
més polítiques socials perquè encara no recaptem els nostres propis impostos.
Nosaltres diem que destinar més o menys diners a un programa, a una
política o a una altra és també i sobretot qüestió de prioritats
polítiques.
El govern de la Generalitat al mateix temps que posa restriccions i
comprovació de mitjans als sol·licitants de beques-menjador destina partides
pressupostàries a altres polítiques d’educació com és el cas de les
subvencions, dels concerts a escoles d’elit. Escoles de famílies de classes
altes per a infants de classes altes o molt altes.
I posaré alguns exemples aterrats al territori, el de la meva comarca,
que vostè Sra Presidenta també coneix prou bé.
El Pressupost de beques menjador per al curs 2015-2016 que està
gestionant en aquests moments el Consell Comarcal del Vallès Occidental via
transferència de la Generalitat és de 5 milions d’€.
A continuació els faré una relació aproximada dels fons públics rebuts
per algunes de les escoles d’elit de la nostra comarca durant tot un curs
escolar.
Escola La Vall de Bellaterra, de vocació religiosa, que segrega per sexe
(és una escola només de nenes) i d’alumnes de families d’elevat estatus
socioeconòmic: 2 milions 600 mil €.
Escola Airina de Terrassa, de vocació religiosa, que segrega per sexe
(és una escola només de nenes) i d’alumnes de famílies d’elevat estatus
socioeconòmic.: 740 mil 777 €
Escola Viaró de Sant Cugat, de vocació religiosa, que segrega per sexe
(és una escola només de nens) i d’alumnes de famílies d’elevat estatus
socioeconòmic: 2 milions 266 mil euros.
I escola La Farga de Sant Cugat,
de vocació religiosa, que segrega per sexe (és una escola només de nens) i
d’alumnes de famílies d’elevat estatus socioeconòmic: 2 milions 824mil euros.
Si sumem aquestes quantitats surt un total de 8 milions 432 mil € que
la Generalitat destina durant un curs escolar a famílies i infants que no ho
necessiten.
I saben quina és l’aportació econòmica que el Consell Comarcal del
Vallès Occidental estima necessària per a cobrir el total de les sol·licituds
de beques-menjador al Vallès? Exactament
aquests 8’4 milions d’euros.
Amb aquests 8 milions podrien oferir-se més del doble de beques
menjador per a alumnes de famílies desfavorides del Vallès Occidental o de
qualsevol altra comarca de la nostra demarcació.
I ja acabo.
Com he dit anteriorment es tracta d’una qüestió de prioritats.
I és evident que les prioritats de la dreta son la reproducció social,
el manteniment dels privilegis i l’assistencialisme com a mètode de fer front a
l’emergència social.
I les prioritats de l’esquerra, que
dona un suport majoritari a aquesta moció, són la millora del sistema
públic de protecció social, la redistribució dels recursos sota criteris de
justícia social i destinar els diners públics per als que el necessiten, com en
aquest cas els infants i adolescents pobres del nostre país. Gràcies.
Diputació de Barcelona, 29 d'octubre de 2015
